Dos manifestos criden a la desobediència civil i proposen un canvi radical de la manera de fer política
La sortida de la crisi, la recuperació dels drets socials i laborals i el procés d’autodeterminació a Catalunya passen, inexorablement, per una democràcia més directa i participativa i per un horitzó força més llunyà que les eleccions del passat diumenge. Així ho expressen dos manifestos catalans diferents, però amb moltes similituds, publicats abans dels comicis. Un d’ells fa una “crida a la desobediència civil pels drets dels ciutadans i contra la dictadura financera” http://www.cridadesobediencia.cat/, mentre que el segon, batejat amb el títol Per una radicalització democràtica més enllà del 25-N, planteja “un canvi radical de les formes de fer política i de governar l’economia” http://mesenlladel25n.wordpress.com/
El textos ja tenen cadascun el suport de més de 1.000 persones. L’exregidora de Ciutat Vella de Barcelona, Itziar González, i l’activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, per exemple, signen els dos manifestos. Però en un escrit i/o l’altre hi apareixen noms importants de la societat civil com l’exministre i exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, l’advocat Jaume Assens, el professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel Delgado, l’urbanista Jordi Borja, el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats, el sociòleg Sebastià Sarasa, l’escriptor i filòsof Pep Subirós, el professor d’Història de la UB Xavier Domènech o l’ex-presidenta de la FAVB Eva Fernández.
L’Acció Base de Ciutadania Desobedient és el nom del col.lectiu que fa la crida a la desobediència civil. L’objectiu, però, és anar més enllà d’una declaració d’intencions i esdevenir una plataforma que aglutini diferents moviments ciutadans i pugui ser decisiva i tenir un paper constituent en la transformació política, social i econòmica del país
En el manifest, el grup, format per persones a títol individual de 150 poblacions catalanes, diu que les polítiques que dicten l’oligarquia financera i els polítics i tecnòcrates de la troika europea, l’Estat espanyol i del govern català són una “declaració de guerra a la ciutadania” que han portat l’enfonsament de l’economia real, amb milions d’aturats i milers d’empreses tancades, el desmantellament del sistemes públics de salut i d’educació, la baixada de sous i increment de la jornada laboral, milers de desnonaments i l’encariment dels productes i serveis bàsics.
L’Acció Base de Ciutadania Desobedient va més enllà en la seva crítica i considera que el primer rescat que va aplicar el govern de Zapatero, amb el suport de CiU i PP, va convertir “el que era un deute privat d’una colla de bancs i caixes en un deute públic”. I l’Estat i el govern català han optat per pagar els venciments amb diners públics, a costa de “retallar serveis públics i apujar l’IVA”, en comptes de fer-ho augmentant els impostos de les grans fortunes i de les grans empreses i retallant les despeses inútils. “Mentrestant, els responsables i els màxims beneficiaris d’aquesta situació, continuen impunes i, en la majoria de casos, ocupant algun càrrec en una gran empresa o en l’administració pública.... És indignant que els Millet, els Urdangarín, els Rato i els Botín es passegin tranquil•lament pel carrer o segueixin manant des dels despatxos, en comptes d’estar a la presó i de retornar el que presumptament han robat”, opinen els signants del manifest.
La futura plataforma considera que hi ha altres sortides a les retallades i ha decidit iniciar una campanya de mobilització, de no-cooperació i desobediència civil per dificultar-ne l’aplicació i que té com a objectiu canviar de manera radical l’escena política, amb l’articulació de noves majories i amb la perspectiva de portar a terme un procés constituent, que porti a noves polítiques al servei de la població.
Contra els corruptes
Una de les exigències del grup és encausar judicialment els corruptes. També planteja la restauració dels drets civils, socials i laborals, tot lluitant contra l’atur i la pobresa, impulsar un model socioeconòmic que fiscalitzi els guanys especulatius, regular els mercats financers, promoure la banca pública i nous sectors econòmics sostenibles i solidaris, com les experiències autogestionàries. A més a més, en el text es defensa augmentar els ingressos públics combatent el frau i no pagar el deute il.legítim.
El grup és partidari d’impulsar un projecte per fer una nova llei electoral. L’objectiu, expliquen els signants, és impedir el “segrest” de la democràcia pels partits majoritaris, el dret a revocació dels qui no compleixin les promeses electorals i endegar un procés constituent, amb mecanismes de deliberació popular, “tot elaborant de manera participativa una nova Constitució”.
En un moment en què el dret a decidir i la sobirania de Catalunya s’han convertit en el primer plat de debat polític, el col.lectiu veu amb bons ulls l’autodeterminació de Catalunya –afirma que l’Estat espanyol sotmet Catalunya a una “asfíxia econòmica”--, però sosté que el canvi social s’ha de compartir amb altres pobles de l’Estat, Europa i del món. I ho planteja fer mitjançant l’autoorganització de la ciutadania, tot incorporant formes de democràcia participativa i directa que sigui una alternativa a la democràcia parlamentària.
Ara mateix, bona part dels esforços de l’Acció Base de Ciutadania Desobedient es centren en donar suport a les accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAC). Entre les iniciatives previstes, es vol recollir un milió de signatures per la dació en pagament i el lloguer social abans del 25 de gener del 2013, participar activament en l’aturada dels desnonaments i aconseguir un canvi legislatiu per evitar que la gent pugui perdre el seu habitatge.
Gran estafa
En el manifest Per un radicalització democràtica més enllà del 25-N, el miler de persones que el signen plantegen “canviar radicalment les formes de fer política i de governar l’economia”. Per això, sostenen, que cal anar més enllà de les eleccions del 25-N, i que les esquerres i els moviments socials “siguin capaços de crear espais de trobada que els permetin avançar i construir junts i millor”. I cal porta-ho, diuen, a terme sense perdre de vista els reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, “les lluites contra les retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir”.
En aquest segon text, els seus responsables qualifiquen la fallida del sistema financer d’una “gran estafa” que està violentant els drets socials i la idea de democràcia “fins a límits que no es reconeixen”, i només les veus de protesta teixides al carrer i a les xarxes socials han permès mantenir l’esperança per superar aquesta situació. Dit d’una altra manera, la sortida d’aquesta crisi “no pot passar pels eixos tradicionals de la política”.
En el cas concret de Catalunya, els autors de l’escrit opinen que les mobilitzacions recents han servit per fer palès que la gestió neoliberal de la crisi ha generat molta “injustícia” i “l’existència d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació”. Amb tot, consideren que per revertir l’actual situació és necessari redefinir profundament el marc econòmic, social i cultural, més enllà que l’esquerra aconsegueixi uns millors resultats electorals o el dret dels pobles a decidir el seu futur. “El que està en crisi és el sistema, i el que cal és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt”.
En el manifest s’afirma que no hi haurà una democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit i que sigui capaç de convocar “tot el teixit social compromès del país” i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. “Més enllà del 25-N, cal obrir un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar de nou”.
