Més de 100 ajuntaments impulsen una xarxa de ciutats contra la Llei Mordassa
A Espanya es posen 30 multes diàries per “faltes de respecte” a la policia des de l'entrada en vigor de la Llei Mordassa, un auge de la criminalització de la protesta que preocupa als moviments socials, plataformes de drets i institucions. Per fer front a aquesta situació, ciutats, entre les quals Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Oviedo o Alfaro, s'han unit a la Xarxa de Ciutats Lliures de Mordasses amb l'objectiu de posar en comú les ordenances que treballen als seus consistoris i de recollir amb més eficàcia les demandes dels moviments i plataformes socials.
L'àrea de drets de la ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, que dirigeix el tinent d'alcaldia Jaume Asens, ha acollit aquest dissabte la primera reunió d'aquesta xarxa municipal en un acte conjunt amb ajuntaments, entitats i col·lectius. Hi han presentat un dels fruits del treball realitzat fins ara, pel que més de 100 ajuntaments de tot l'Estat han aprovat des de febrer mocions en rebuig i contra l'aplicació de la norma. Malgrat la seguretat és competència estatal, consideren que “des dels municipis és possible fer un treball comú per a la redacció d'ordenances municipals i ordres internes que garanteixin el lliure exercici de les llibertats civils”, segons han explicat.
En l'acte al consistori barceloní han participat representants municipals i de col·lectius com No Som Delicte, la PAH, Iridia o Institut Internacional per l'Acció No Violenta, que han exposat la necessitat que les administracions locals donin suport a la lluita que els moviments porten a terme al carrer contra l'aplicació de la llei. “Aquest és un moviment incipient”, ha reconegut Asens, “però volem que es converteixi en un de més gran que pugui frenar la criminalització de la protesta i l'engranatge legal dissenyat per a imposar la por”.
Per part de les entitats, s'ha posat èmfasi en la necessitat que les institucions comptin amb elles per canviar la legislació repressiva. “Creiem en una llei de seguretat ciutadana, però no en aquesta llei”, ha assegurat David Bondia, de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que ha apostat per una nova llei de seguretat on participin els moviments i enfocada a la protecció dels drets. “No és només la llei mordassa, és també les cada vegada més restrictives reformes del dret penal”, ha recordat l'advocada del Centre Iridia, Anaïs Franquesa, que ha considerat que el principal punt a combatre és l'efecte desmobilitzador de la legislació contra la protesta.
La PAH Barcelona ha considerat que la llei Mordassa és una llei feta per fer callar als que protesten. “Al PP li fem por les que lluitem per canviar la coses, les que els assenyalem com a responsables abans la ciutadania. Per això han fet una llei contra nosaltres, però no saben que fa temps vam perdre la por”, han assegurat.
Capítol a part ha tingut els efectes de la Llei Mordassa en el treball periodístic. João França, coordinador de Catalunya Plural, ha recordat que “el periodisme, quan fa la seva feina, és una eina bàsica per defensar els drets” i ha posat l'accent sobres les multes que han rebut periodistes per informar, com la denúncia interposada contra un periodista d'Argia per publicar la fotografia d'una actuació policial. Felipe Daza, de la plataforma Defensar Qui Defensa, ha explicat que han portat davant del tribunal d'Estrasburg les denúncies d'Ahotsa i La Directa, i ha posat en valor la coordinació entre administracions locals mitjançant mecanismes concrets, que puguin sistematitzar el treball contra la llei.
