Una casa per l'Úrsula: ocupar davant la manca de respostes de l'administració

Ursula Moreno

João França

L'Hospitalet de Llobregat —

Al barri del Gornal, a L'Hospitalet de Llobregat, s'acumulen els pisos de protecció oficial. Joaquín Cabello, president de l'associació de veïns El Gornal Segle XXI, explica que al barri hi ha moltes famílies en situació de vulnerabilitat i que es veuen forçades a buscar-se la vida. L'associació reparteix menjar a algunes famílies i també fa costat a altres que han decidit ocupar pisos buits perquè no poden fer front a un lloguer. És el cas d'Úrsula Moreno, que fa tres anys que ocupa un pis de protecció oficial que estava buit, a la porta del costat de Cabello, amb la seva parella i els seus dos fills. També fa gairebé tres anys que pateix amb el risc de quedar-se al carrer.

Sortides municipals a l'emergència habitacional

Sortides municipals a l'emergència habitacional

Els pisos on viuen Moreno i Cabello es troben a un dels tres blocs idèntics coneguts com Gornal 96. La imatge dels habitatges contrasta amb la del edificis de disseny del districte econòmic de L'Hospitalet, que aquesta setmana acull el Mobile World Congress a pocs metres de distància.

"Jo cobrava 200 euros i la meva companya 700, i el lloguer costava 700 i n'havíem de pagar 50 més de comunitat", explica Moreno. "Era pagar el lloguer o menjar", explica l'Eva, la seva parella. Així van optar per entrar en un pis de protecció que sabien que estava buit. Quan van entrar l'anterior inquilí s'havia emportat tota la cuina i tot el lavabo a excepció de la tassa del vàter. "No tenia casa però no m'hi volia quedar, pensava que aquí no hi podrien viure els meus fills", recorda Moreno.

Es van encarregar de rehabilitar el pis, gràcies a l'ajuda d'amics que els donaven material d'obres i es van haver d'endeutar per comprar electrodomèstics. També van aconseguir donar d'alta els subministraments, i ara tenen una vida en condicions. Amb la por del desnonament, això sí. "Des que ens va arribar la primera ordre de desnonament que tenim les coses en caixes per si hem de marxar, i em pregunto què he de fer amb la cuina, que és tota nostra", diu l'Eva.

Fa dues setmanes la família va aconseguir un ajornament de la segona data de desnonament i ara busquen una solució amb el consistori. Des de l'Ajuntament de L'Hospitalet asseguren que fins que no li ofereixin una alternativa no ha de patir perquè no la faran fora de casa. Moreno ja ha sol·licitat un pis de protecció i se li ha reconegut aquest dret. Des de L'Hospitalet expliquen que esperen que hi hagi habitatges buits per convocar la mesa d'adjudicació on se li podria assignar un nou pis.

La paradoxa és que el pis on viu ja és un pis de protecció oficial teòricament buit. "Si compleixen els requisits per estar en aquest habitatge, que no els hi busquin un altre lloc si no ho han fet fins ara", diu indignat Joaquín Cabello. El pis és de l'Agència Catalana de l'Habitatge, que explica que té un acord amb el consistori perquè gestioni els seus pisos, però l'Ajuntament apunta que aquest no es troba entre els pisos que els ha cedit la Generalitat precisament per trobar-se ocupat. "La Generalitat només ens ha cedit els pisos que estaven buits", asseguren fonts municipals. La PAH, l'associació de veïns i les afectades critiquen la lentitud de resposta de les administracions davant aquest limbe.

"En una situació de necessitat jo hauria fet el mateix que elles, el que no pot ser és que hi hagi demanda i pisos que no estan habitats i això no es resolgui ràpid, no és normal que hi hagi pisos de protecció tapiats", critica Cabello, i amb les seves veïnes repassa els pisos tapiats i buits que coneixen al barri. "Elles encara tenen una feina per poder pagar un lloguer social, però hi ha qui viu del PIRMI i no s'ho pot permetre", apunta el líder veïnal, que explica que ell, al pis del costat, paga al voltant de 350 euros de lloguer.

Davant d'aquesta situació, l'ocupació és la sortida que troben les famílies. "Només en aquesta zona del barri som almenys 20 famílies ocupant", assegura Moreno, que lamenta que altres persones tinguin por a fer pressió de forma conjunta. "Aquest problema l'han tingut aquí tota la vida, hi ha un bloc aquí al costat que estava buit i fa 30 anys hi van entrar 40 famílies i no es van aturar fins que van regularitzar la seva situació", explica.

Les administracions comencen a mirar de cara la qüestió dels pisos ocupats en precari. L'Agència Catalana de l'Habitatge reconeix que té 236 pisos ocupats. A aquesta xifra s'haurien de sumar els dels ajuntaments i, sobretot, els d'entitats bancàries i la SAREB, el banc dolent.

A la taula de treball impulsada per l'Ajuntament de Barcelona sobre habitatges ocupats amb administració, entitats socials i entitats financeres, els bancs reconeixen que també tenen un problema al respecte. El consistori té 24 habitatges de protecció oficial ocupats, i les entitats financeres parlaven de xifres més elevades. El Banc Sabadell, va parlar de 94 pisos ocupats a Barcelona i 2.700 en total, tot i que el departament de comunicació de l'entitat ha declinat parlar de les seves polítiques pel que fa a les ocupacions.

Regularitzar la situació de famílies que ocupen

Jaume Forn, director de l'Agència Catalana de l'Habitatge, assegura que els habitatges públics o gestionats per la Generalitat es destinen "prioritàriament a atendre les situacions de desnonament". "Si tenim ocupació seguim el protocol d'analitzar en quina situació es troba aquella família, i si fem fora els ocupants els haurem d'atendre també per la via de l'emergència social", explica. El responsable del parc d'habitatge de la Generalitat considera que a les famílies que viuen ocupant no se'ls hauria d'assignar el mateix habitatge en què viuen. "En política social no hi ha res que es pugui descartar, però en criteris en generals no hauria de ser així", assegura.

L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, és el primer en apostar per regularitzar la situació de les famílies que ocupen pisos públics per situació de pobresa sobrevinguda. Dijous presentarà un pla perquè les famílies que portin més de dos anys ocupant un pis i acreditin una situació de vulnerabilitat puguin regularitzar la seva situació automàticament. Els que portin més d'un any i demostrin arrelament al seu barri, també. En el cas que portin menys d'un any ocupant hi podran optar amb un informe de serveis socials.

El consistori confia que aquesta mesura es pugui estendre també als pisos d'entitats financeres. Segons asseguren assistents a la taula sobre ocupació, Banc Sabadell i Caixabank van reconèixer que estan oferint lloguers socials a famílies que ocupen, tot i que els darrers van apuntar que troben problemes per aconseguir un informe preceptiu de serveis socials. En resposta a això l'Ajuntament de Barcelona va expressar la seva predisposició a col·laborar amb les entitats financeres que estiguin disposades a regularitzar ocupacions.

"Jo no sóc cap màfia"

Lluny d'aquest abordatge, Úrsula Moreno critica el tracte rebut a l'Ajuntament de L'Hospitalet. "L'assessor de l'Ajuntament amb qui vaig parlar em va dir que el que havia de fer era buscar-me una feina, quan jo li vaig explicar que no podia treballar", assegura. Moreno pateix una malaltia que li dificulta la visió i li impedeix fer esforços, i està tramitant la gestió de la seva discapacitat. Ara no rep cap ajuda. Quan va ocupar es va haver d'empadronar a casa dels seus pares i va perdre l'ajuda de 200 euros que percebia.

Carlos Macías, portaveu de la PAH, és especialment crític amb el govern de L'Hospitalet. "Ens van dir que havien aturat tots els desnonaments a l'hivern i en famílies amb menors, però de seguida els hi va arribar l'ordre de desnonament", apunta. "Si a l'Ajuntament li falten habitatges públics és perquè no n'ha fet, perquè sempre ha governat el PSC", critica Macías, que afegeix que "mai han volgut aplicar la llei catalana del dret a l'habitatge del 2007 para sancionar los pisos vacíos de entidades financieras y ahora tampoco aplican la nueva ley 24/2015". "A nivell estatal el seu partit assumeix la mateixa lògica que a l'Hospitalet, que no creuen que els grans tenidors d'habitatge hagin d'assumir responsabilitats", conclou.

Moreno lamenta que l'Ajuntament els criminalitzi. "Als ocupes ens diuen màfies, i jo no sóc cap màfia, jo he demanat un habitatge abans i després d'haver d'entrar en aquest pis i sempre me l'han negat fins que l'últim cop m'han reconegut que hi tinc dret", remarca. "Si no tinguessin els pisos buits no els ocuparíem, i l'Ajuntament m'ha reconegut que saben que tan bon punt em facin fora entrarà algú altre a ocupar el pis", conclou.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats