El president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell, han viatjat sovint a Europa per explicar-los les aspiracions que Catalunya té, al seu entendre. En aquests viatges es queixaven de l’ofec econòmic del qual acusen Madrid però mai no van fer cap comentari contra la política d’austeritat que Brussel·les, per ordres de Berlín, imposa al conjunt europeu, inclosa l’Espanya a la qual pertany, de moment, Catalunya.
Madrid era el dolent de la pel·lícula i Brussel.les el bo en el braç del qual anàvem a plorar la nostra frustració. Només en una ocasió va semblar que per entre el bigoti poblat del conseller econòmic es filtraven algunes paraules de denúncia contra l’austeritat imposada pel Consell Europeu. Però, com un miratge, mai més no es van tornar a escoltar aquelles crítiques per boca del conseller o cap altre membre del Govern català i dels partits que li donen suport.
Catalunya volia ser un nou Estat d’Europa i no era qüestió de criticar l’Europa que ens ha de salvar de les urpes madrilenyes.
Aquests dies han arribat veus d’Europa que, desagraïdes, posen pals a les rodes de la via catalana cap a la construcció d’aquest nou estat europeu. Diuen tot una colla de portaveus de la Comissió que si Catalunya es declara independent sortirà immediatament de la Unió Europea.
És a dir, que serem un Estat però no de la Unió Europea. Un Estat a seques. Dins d’Europa, això sí. Que la geografia no la pot canviar ni Angela Merkel. Els de la CUP, contents. Els de CiU, no. I els d’ERC, no us ho sabria dir.
Pertànyer a una Europa que aplica una política d’austeritat perquè Merkel pugui seguir quatre anys més de cancellera mentre es dispara l’atur, la pobresa, la misèria i la pèrdua de drets socials al conjunt de la Unió, no és un futur massa atractiu.
Els catalans hem descobert que Europa no ens estima. Sabíem, però callàvem, que gran part de les retallades socials que han malmès Catalunya els darrers anys tenien la causa no a Madrid sinó a Brussel.les. El Govern Rajoy també hi ha fet la seva aportació, no cal dir-ho.
Si convergents i republicans estimen de debò els catalans, a la propera Via Catalana o manifestació multitudinària que s’apuntin (Per cap d’Any? Per sant Jordi?) convé que escurcin l’eslogan i el deixin en un concís: “Catalunya, nou Estat”. I d’Europa ja en parlarem amb calma!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
