El terme “desmembrat” per referir-se a la situació actual de l’autogovern català utilitzat pel president de la Generalitat, Artur Mas, en la trobada econòmica de Sitges, ha sorprès. És un terme estrany. Que no s’adiu amb la idea que volia transmetre. Parlava de l’ofec econòmic que pateix el Govern català, discurs més adequat per utilitzar l’ortodox “Madrid ens roba” o expressions similars, però “autogovern desmembrat?”. El Consell Executiu perd membres? Li prenen departaments sencers des de Madrid?
Probablement, l’inconscient el va trair però més en qualitat de president de CiU que de la Generalitat. Convergència i Unió sí que s’està desmembrant. I molt ràpid. Per un costat, la Unió Democràtica de Duran Lleida sembla que, darrerament, prefereix més com a “membre de ball” el PSC de Pere Navarro que la Convergència Democràtica d’Artur Mas.
Per l’altre costat, el votant de CiU sembla que es va reorientant cap a d’altres “membres” de l’escenari polític, preferentment Esquerra Republicana. Ho diuen els sondejos. Els del propi Govern de la Generalitat, també.
També sembla que continua el desmembrament electoral del PSC, agafat en la tenalla independentisme-espanyolisme. Només li faltaria al PSC que socialistesi i PP arribessin als acords que anuncien a Madrid per quedar-se sense possibilitat de fer un discurs engrescador pels catalans d’esquerra.
ERC pesca en aquest mar mogut, tot i la seva renúncia al combat per drets socials dels catalans que no siguin la independència i la suposada solució de tots els problemes que això portaria. Ni parlar-ne a Oriol Junqueras de temptatives de convèncer els partits que pesen a Madrid que cal buscar un acord que reencaixi Catalunya a Espanya de forma diferent i més ajustada a les seves necessitats i expectatives de justícia social.
El desmembrament progressiu de CiU fa pensar que l’advertència d’Artur Mas que pot convocar eleccions “plebiscitàries” en qualsevol moment és un “farol” que no li permetran complir els seus companys de partit i coalició. Fa mig any va perdre 12 diputats en unes altres eleccions “plebiscitàries”. L’home és l’únic animal que entropessa dos cops en la mateixa pedra, però el consol de veure com els socialistes se la foten és insuficient per acceptar perdre una altra dotzena d’escons jugant al messianisme sobiranista.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
