Desemparaulats

Leer versión en castellano

Com ja deuen saber, hi ha un joc en línia que s’ha fet sobtadament famós. És l’Apalabrados, amb què han enxampat recentment dos diputats del parlament madrileny i un regidor de l’ajuntament de Barcelona jugant en ple hemicicle i en ple Saló de Cent, respectivament. Algú, des de la tribuna de convidats, els va fotografiar jugant a aquest joc amb la tablet oficial que entre tots els hem proporcionat (per cert, l’han de tornar?). La cosa va saltar als mitjans de comunicació digitals i de paper. Les respostes dels partits polítics als quals pertanyen els diputats (del PP) i regidor (de CiU) atrapats in fraganti són penoses. Els uns van ser defensats pels seus dirigents dient que un diputat del PP podia seguir el desenvolupament d’un ple i alhora jugar. Que era capaç de fer dues coses alhora, vaja. La cosa va ser tan escandalosa que els mateixos implicats van haver de sortir a la llum pública, disculpar-se humilment i prometre que no ho tornarien a fer (aixo sí, només a través de Twitter). En el cas del regidor barceloní, no sabem si la cosa és pitjor ja que el comentari oficial del seu partit va ser que la situació s’havia donat quan el ple municipal encara no havia començat. Aquí, l’interessat, davant d’aquests mots tan sagaços dels seus dirigents, encara és l’hora que hagi de piular cap disculpa.

Particularment, trobo tan patètica una situació com l’altra. Un polític ha de mantenir una imatge pública de rigor mínima en el seu lloc de representació popular, tant si la sessió corresponent ha començat o no. El més apassionant és quan entres a veure què té d’addictiu aquest joc que fa que els nostres polítics estiguin disposats a arriscar-se a fer el ridícul d’aquesta manera. Resulta que es tracta d’una mena d’Scrabble de tota la vida, però interactiu. És a dir, des del teu ordinador –o la tablet- jugues contra algú que també està en línia. Tothom hi juga amb pseudònim. El lloc web del joc publica comentaris dels jugadors tan estimulants com ara: adrianayucar @AmparoSanchez1: esty deseando destrozarte. asiq cuando quieras empezmos eh! jaja; martaperezm: O Apalabrados es un flojo, o yo tengo mucho tirón; chavi: Viciado al apalabrados jajajaja; FernandoGM_19: De #apalabrados a #Mezcladitos Que vicio ^_^… Sens dubte, s’ho passen bé. Creuen vostés que ens podem preguntar sense exagerar: 1. Si han enxampat aquests polítics jugant (durant la sessió o abans de començar, tant és) què ens impedeix pensar que això és una pràctica habitual per a ells? I si portaven mesos fent-ho i fins ara no ho hem sabut? 2. Què ens impedeix pensar que, si aquest joc està de moda entre els polítics, la quantitat real d’enganxats al joc, però no descoberts, sigui molt superior? 3. Què ens impedeix de pensar que, fins i tot, els polítics juganers coneguin els pseudònims dels col·legues addictes i es dediquin a jugar entre ells de banda a banda de l’hemicicle?

Ens queixem perquè sovint veiem l’hemicicle del congrés dels diputats espanyol o del parlament de Catalunyag mig buits. No sé què és millor, si això o veure’ls plens, però que els diputats estiguin jugant al joc en qüestió. Millor que no hi siguin, a no ser que la causa de la seva abséncia sigui… que estan jugant a l’Apalabrados!

I ara, seriosament, molts dels nostres representants polítics, tots sols, són incapaços de saber espontàniament on és la frontera del menyspreu pels ciutadans la representació popular dels quals ostenten. És una llàstima, però després de fets com els comentats, que no s’enfadin si la gent no entén per què ha d’haver-hi tants diputats. Tots voten igual per la disciplina de vot. Amb un parell per grup parlamentari n’hi hauria prou. I en les comissions, que hi treballessin tècnics dels partits… Ei, si cal, després d’acabar la partida d’Apalabrados!

[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE AR-SA MicrosoftInternetExplorer4 tabletoficial que entre tots els hem proporcionat (per cert, l’han de tornar?). Lacosa va saltar als mitjans de comunicació digitals i de paper. Les respostesdels partits polítics als quals pertanyen els diputats (del PP) i regidor (deCiU) atrapats in fraganti són penoses. Els uns van ser defensats pels seusdirigents dient que un diputat del PP podia seguir el desenvolupament d’un plei alhora jugar, que era capaç de fer dues coses alhora, vaja. La cosa va sertan escandalosa que els mateixos implicats van haver de sortir a la llum pública,disculpar-se humilment i prometre que no ho tornarien a fer (aixo sí, només através de Twitter). En el cas del regidor barceloní, no sabem si la cosa éspitjor ja que el comentari oficial del seu partit va ser que la situaciós’havia donat quan el ple municipal encara no havia començat. Aquí,l’interessat, davant d’aquests mots tan sagaços dels seus dirigents, encara ésl’hora que hagi de piular cap disculpa. Particularment, trobo tan patètica unasituació com l’altra. Un polític ha de mantenir una imatge pública de rigor mínimaen el seu lloc de representació popular, tant si la sessió corresponent hacomençat o no. El més apassionant és quan entres a veure que té d’addictiuaquest joc que fa que els nostres polítics estiguin disposats a arriscar-se afer el ridícul d’aquesta manera. Resulta que es tracta d’una mena d’scrabble detota la vida, però interactiu. És a dir, des del teu ordinador –o la tablet-jugues contra algú que també està en línia. Tothom hi juga amb pseudònim. Ellloc web del joc publica comentaris dels jugadors tan estimulants com ara: adrianayucar@AmparoSanchez1: esty deseando destrozarte. asiq cuando quieras empezmos eh!jaja; martaperezm: O Apalabrados es un flojo, o yo tengo mucho tirón; chavi:Viciado al apalabrados jajajaja; FernandoGM_19: De #apalabrados a #Mezcladitos Que vicio ^_^… Sens dubte, s’ho passen bé. Creuen vostés queens podem preguntar sense exagerar? 1. Si han enxampat aquests polítics jugant(durant la sessió o abans de començar, tant és) què ens impedeix pensar que aixòés una pràctica habitual per a ells? I si portaven mesos fent-ho i fins ara noho hem sabut? 2. Qué ens impedeix pensar que, si aquest joc està de moda entreels polítics, la quantitat real d’enganxats al joc, però no descoberts, siguimolt superior? 3. Què ens impedeix de pensar que, fins i tot, els políticsjuganers coneguin els pseudònims dels col·legues addictes i es dediquin a jugarentre ells de banda a banda de l’hemicicle?

Ensqueixem perqué sovint veiem l’hemicicle del congrés dels diputats espanyol odel parlament de Catalunya, mig buits. No sé qué és millor, si això o veure’lsplens, però que els diputats estiguin jugant al joc en qüestió. Millor que nohi siguin, a no ser que la causa de la seva abséncia sigui… que estan jugant al’Apalabrados!

Iara, seriosament, molts dels nostres representants polítics, tots sols, sónincapaços de saber espontàniament on és la frontera del menyspreu pelsciutadans la representació popular dels quals ostenten. És una llàstima, peròdesprés de fets com els comentats, que no s’enfadin si la gent no entén per quèha d’haver-hi tants de diputats. Tots voten igual per la disciplina de vot. Ambun parell per grup parlamentari n’hi hauria prou. I en les comissions, que hitreballessin tècnics dels partits… Ei, si cal, després d’acabar la partidad’Apalabrados!

Com ja deuen saber, hi ha un joc en línia que s’ha fet sobtadament famós. És l’“apalabrados” amb què han enxampat recentment dos diputats del parlament madrileny i un regidor de l’ajuntament de Barcelona, jugant en ple hemicicle i en ple Saló de Cent respectivament. Algú, des de la tribuna de convidats els va fotografiar jugant a aquest joc amb la tablet oficial que entre tots els hem proporcionat (per cert, l’han de tornar?). La cosa va saltar als mitjans de comunicació digitals i de paper. Les respostes dels partits polítics als quals pertanyen els diputats (del PP) i regidor (de CiU) atrapats in fraganti són penoses. Els uns van ser defensats pels seus dirigents dient que un diputat del PP podia seguir el desenvolupament d’un ple i alhora jugar, que era capaç de fer dues coses alhora, vaja. La cosa va ser tan escandalosa que els mateixos implicats van haver de sortir a la llum pública, disculpar-se humilment i prometre que no ho tornarien a fer (aixo sí, només a través de Twitter). En el cas del regidor barceloní, no sabem si la cosa és pitjor ja que el comentari oficial del seu partit va ser que la situació s’havia donat quan el ple municipal encara no havia començat. Aquí, l’interessat, davant d’aquests mots tan sagaços dels seus dirigents, encara és l’hora que hagi de piular cap disculpa. Particularment, trobo tan patètica una situació com l’altra. Un polític ha de mantenir una imatge pública de rigor mínima en el seu lloc de representació popular, tant si la sessió corresponent ha començat o no. El més apassionant és quan entres a veure que té d’addictiu aquest joc que fa que els nostres polítics estiguin disposats a arriscar-se a fer el ridícul d’aquesta manera. Resulta que es tracta d’una mena d’scrabble de tota la vida, però interactiu. És a dir, des del teu ordinador –o la tablet- jugues contra algú que també està en línia. Tothom hi juga amb pseudònim. El lloc web del joc publica comentaris dels jugadors tan estimulants com ara: adrianayucar @AmparoSanchez1: esty deseando destrozarte. asiq cuando quieras empezmos eh! jaja; martaperezm: O Apalabrados es un flojo, o yo tengo mucho tirón; chavi: Viciado al apalabrados jajajaja; FernandoGM_19: De #apalabrados a #Mezcladitos Que vicio ^_^… Sens dubte, s’ho passen bé. Creuen vostés que ens podem preguntar sense exagerar? 1. Si han enxampat aquests polítics jugant (durant la sessió o abans de començar, tant és) què ens impedeix pensar que això és una pràctica habitual per a ells? I si portaven mesos fent-ho i fins ara no ho hem sabut? 2. Qué ens impedeix pensar que, si aquest joc està de moda entre els polítics, la quantitat real d’enganxats al joc, però no descoberts, sigui molt superior? 3. Què ens impedeix de pensar que, fins i tot, els polítics juganers coneguin els pseudònims dels col·legues addictes i es dediquin a jugar entre ells de banda a banda de l’hemicicle?

Ens queixem perqué sovint veiem l’hemicicle del congrés dels diputats espanyol o del parlament de Catalunya, mig buits. No sé qué és millor, si això o veure’ls plens, però que els diputats estiguin jugant al joc en qüestió. Millor que no hi siguin, a no ser que la causa de la seva abséncia sigui… que estan jugant a l’Apalabrados!

I ara, seriosament, molts dels nostres representants polítics, tots sols, són incapaços de saber espontàniament on és la frontera del menyspreu pels ciutadans la representació popular dels quals ostenten. És una llàstima, però després de fets com els comentats, que no s’enfadin si la gent no entén per què ha d’haver-hi tants de diputats. Tots voten igual per la disciplina de vot. Amb un parell per grup parlamentari n’hi hauria prou. I en les comissions, que hi treballessin tècnics dels partits… Ei, si cal, després d’acabar la partida d’Apalabrados!

[if gte mso 9]>