Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Detectius Fernández Díaz

Quan era petit, els meus pares em van portar a un col·legi fora del barri. Tots els dies havia de travessar mitja Sevilla per arribar-hi a aquest. Recorria part de l'actual (llavors encara inexistent) Autovia de Màlaga, la qual, en penetrar a la ciutat, canvia el seu nom pel d'Avinguda d'Andalusia; passava per davant de la llegendària fàbrica de la cervesa Cruzcampo (posterior objecte d'especulació immobiliària sota governs municipals suposadament d'esquerres), enfilant finalment a l'esquerra per l'Avinguda del mateix nom fins arribar a la Gran Plaça i, des d'aquí, a l'escola.

És ben sabut que la memòria té els seus propis camins, racons i calaixos, i, en algun d'ells, he guardat durant tot aquest temps un cartell, visible des del semàfor que guardava l'encreuament de les avingudes anteriorment esmentades, que anunciava l'agència de Detectius Walker. Recordo la meva sorpresa en notar que, en aquells anys i en una ciutat de províncies de la dècada dels 80s, tal empresa pogués existir. Jo deixava volar la meva imaginació i, clarament influenciat per les pelis de Hollywood, imaginava sofisticats agents d'incògnit que caminaven després de la pista d'importants secrets industrials. Passat el temps, vaig tornar a interessar-me, per simple curiositat, per tal agència, comprovant per a la meva íntima i infantil satisfacció que aquesta encara seguia existint.

Ve això a col·lació amb els fets que aquests dies copen les portades dels principals mitjans de comunicació, així com les columnes d'opinió, debats i tertúlies, en relació amb l'exclusiva del Diari Público sobre l'entrevista que van mantenir, ara fa dos anys, l'actual ministre, l'inefable Jorge Fernández Díaz, amb el responsable de l'Oficina Anti Frau catalana, Daniel de Alfonso.

Deia Marx en "El manifest comunista", que "el poder públic ve a ser, pura i simplement, el Consell d'administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa". Marx, a través d'aquesta afirmació, dirigia els seus dards, entre d'altres, contra Hegel i la seva consideració de l'Estat com a element "de llibertat universal i objectiva" en la contesa social. El paper de l'Estat va ser un element central del debat social i filosòfic de mitjans del segle XIX. Els liberals anglesos ja havien assenyalat, anys abans, que la funció d'aquest hauria de ser la de, simplement, garantir el lliure exercici dels diversos actors socials i econòmics, els individus, en una recerca egoista que determinaria "la riquesa de les nacions ".

La història ha demostrat que Marx tenia raó. L'Estat no és un element certament neutral, i ha desenvolupat, sota diferents marcs econòmics i històrics, papers molt importants per al conjunt de la població, des del desenvolupament de les polítiques keynesianes que, després de la Segona Guerra Mundial, van garantir 30 anys de creixement , així com un cert equilibri entre les forces del treball i el capital, mitjançant l'establiment del conegut com a Estat del benestar, fins a la seva reconfiguració i tornada als orígens decimonònics en el neoliberalisme, com a garant de la seguretat jurídica, el control de les forces de seguretat i ordre, i l'establiment del marc regulador bàsic per al desenvolupament ple del mercat sota un sistema capitalista. Com ens recordés David Harvey, amb l'excusa de la impossibilitat de mantenir les polítiques socials, dit neoliberalisme va aconseguir imposar fa quatre dècades el discurs de la necessitat de liquidació de la despesa pública, cosa que es va traduir, més aviat, en una reestructuració del mateix cap a partides de seguretat i defensa, tal com l'experiència americana sota Ronald Reagan va acabar demostrant.

Les actuals elits que dominen els ressorts de l'Estat continuen, així, mantenint la seva consideració de "Consell d'administració", tal com ho demostren les prerrogatives, ajudes, desregulacions, etc., que des de l'aparell del poder es realitzen en benefici dels bancs i les grans corporacions empresarials d'aquest país. Però a aquesta consideració li han sumat una més, la d'agència de detectius al servei dels seus propis interessos. El Consell de Ministres espanyol actua, d'aquesta manera, com dit "Consell d'administració", mentre que el Ministeri de l'Interior passa a exercir com l'Agència de Detectius espanyola o, més aviat, com l'Agència de Detectius "Fernández Díaz".

Exemples tenim tots els dies. Des l'intent de "fitxar" a destacats referents activistes de la ciutat de Barcelona (imperdible la investigació realitzada per La Directa en aquest sentit), passant per la fabricació de proves ad hoc per desacreditar fiscalment a determinats líders de partits emergents o la filtració de supòsits dades comptables de gent com l'ex alcalde Trias, fins a arribar al contuberni entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso amb l'objectiu de deslegitimar i desacreditar destacats dirigents independentistes catalans.

És així com he tornat a recordar a l'honrada gent de Detectius Walker i a pensar que, potser, Fernández Díaz podria enviar el seu currículum a l'agència una vegada que, creuem els dits, ell i el seu Govern, amb Rajoy al capdavant, siguin desallotjats del poder aquest proper diumenge. Experiència per això té.

Qui sap si, potser un altre nen anant cap a la escola, al fixar-se en el cartell pugui pensar "aquí treballa un ministre". Amics de Walker, estiguin preparats.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
24 de junio de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats