El com fer una altra política s'imposa, cada vegada més, als que no sabien què fer amb la política de sempre.
La política que sent (i mira) els altres acabarà derrotant la política que únicament se sent (i es mira) a si mateixa.
La plutocràcia seguirà manant... només que estarà obligada a utilitzar la traducció simultània.
Fins ara, al Parlament Europeu s'escoltaven molts idiomes, des d'ara s'escoltaran molts llenguatges. Li ha arribat el seu moment de Babel ideològic.
Davant Syriza o el Front Nacional de França, el Bloc Liberal-Socialdemòcrata entenia que era de mal gust, si més no, conèixer-los. Ara no té un altre remei que tenir el gust de reconèixer-los.
Per això, els partits tradicionals han passat d'anunciar la Gran Col·lisió a somiar amb la Gran Coalició.
Si la vella política va arribar a amagar-se darrere d'una pantalla, la nova política ha demostrat que pot arribar a imposar-se des d'una pantalla.
De tant mirar-s'ho, la vella política acabarà precipitant-se al seu propi melic.
Se'ns diu que els radicals creixen per tots els flancs, però... què es pot esperar quan el centre, aquest melic, és el més semblant a un forat negre?
El que anomenem “l'adveniment dels radicals” potser és millor definir-ho com l'eclosió dels perifèrics. El radicalisme ja estava inserit al sistema, el que passa és que ara s'ha esplaiat per tots els seus confins.
Els representants de la vella política no només estan aferrats al poder; també estan aferrats a l'oposició.
La crisi de la representació és també la crisi dels representants... i la dels representats.
L'abstenció en política és com l'abstenció en el sexe o en l'alcohol: quan recaus, ho fas a lo bèstia.
La vella política estava encantada que la gent passés d'ella, ara està aterrida que passi per sobre d'ella.
Per un moment, Europa s'ha semblat més als països que els seus estats nacionals.
El Parlament Europeu va viure massa temps d'expandir les seves polítiques, però s'ha produït un canvi energètic amb la implosió de les polítiques al Parlament Europeu.
La vella política es va sentir tan còmoda anunciant l'Apocalipsi, com ara se sent incòmoda bregant amb l'Apoteosi.
“Poder” no és altra cosa que poder tenir poder.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
