Els partidaris del federalisme tenen dos adversaris. No solament han de convèncer els espanyols que no ho veuen bé (per suposadament perillós per a la unitat d’Espanya) sinó que també han d’afrontar els que diuen que el federalisme no cal perquè ja hi és. Com ara el catedràtic de dret constitucional de la UAB, el senyor Francesc de Carreras. En el seu article habitual de La Vanguardia, aquest passat dia 23, es manifesta cansat pel debat territorial que tant de desgast provoca. Tots n’estem, de cansats. Tots voldríem acabar-lo i descansar, però és evident que és molt difícil entre d’altres raons a causa d’opinions com la del mateix Francesc de Carreras. Defensa en el seu article que la invocació del federalisme no solucionarà els problemes territorials plantejats perquè, de fet, l’Estat de les Autonomies ja és un Estat Federal. I s’entreté enumerant totes les opinions de prestigiosos especialistes que així ho defensen. Home, que l’Estat de les Autonomies era federal sense que se'l volgués anomenar així ja fa anys, que ho sabem! Sembla federal en moltes coses. Se’n podria dir federal, però és obvi que sí fos així del tot no hi hauria un partit tan important com el PSOE lluitant (sense creure-s’ho gaire) per un federalisme de veritat. Només cal veure el federalisme dels Estats Units o de Suïssa per intuir el que deu ser la cosa. I llavors t’adones que Espanya, si bé s’hi assembla, encara n'és molt lluny. Entre d’altres raons perquè un país federal de debò comportaria el buidatge radical de l’Estat Central en matèries bàsiques i la desaparició de ministeris com el de cultura, el de sanitat, etc. Això implicaria un canvi de mentalitat de l’Administració espanola inimaginable.
A uns, com Francesc de Carreras, els esgota el debat territorial. A d’altres ens esgota l’ús estèril de les paraules per amagar la veritat. Molt bé, si Espanya ja és federal gràcies a les autonomies, però no es pot defensar la confederació perquè implica el gran sacrilegi de considerar que la sobirania de l’Estat es divideix en múltiples sobiranies, inventem un altre terme per tal de designar el que es proposaria: un federalisme més fort, és a dir, més separats per estar més units. Però en el fons, tant és. Qualsevol cosa adreçada a canviar l’imaginari col·lectiu espanyol, per ínfima que fos, significaria un pas enrere insuportable. No hi ha marge, digues-li ase o digues-li bèstia. És parlar per parlar. Es tracta de fer malabarismes amb les paraules, ara li dic autonòmic, ara li dic federal, a l’espera de veure què passa de debò.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
