Per una multitud de nens i nenes catalans, Josep Guardiola era un model. Era el “Pep”, l’home perfecte, que només es preocupava que els seus jugadors practiquessin un futbol impecable, que era intel·ligent, culte, dialogant, compromès, treballador, respectuós amb els altres, àrbitres inclosos. I, a més a més, era catalanista fins el moll de l’ós. Era el yin. El yang era José Mourinho. Pels nens, “Mourinho”, a seques. Representava tots els mals, el joc brut, el no saber perdre, l’agressivitat, l’insult permanent. I, a més, sense ell saber-ho gaire, representava el centralisme espoliador. Tot aquest jovent ha viscut l’adolescència donant per bona aquesta dicotomia maniquea.
Tant li feia que mai no s’expliqués (encara ho estem esperant) quants diners cobrava per la seva feina. O que, a vegades, semblés una mica exagerat en els seus moviments o declaracions, com quan va dir aquella cosa tan incomprensible que calia llevar-se d’hora, esforç que ningú entén al sud d’Europa (s’entén a algun lloc?), si es pretén triomfar a la vida.
El cas és que aquell mite s’ha fos amb quatre minuts de declaracions contra la Junta actual del Barça. Els adolescents, joves i, també, els adults culés, han de triar ara entre el pare i la mare: Pep o Sandro Rosell. Amb el problema afegit que el Barça actual el representa Rosell i el mític Pep ara defensa els interessos de l’equip més poderós de l’Alemanya que ens imposa l’austeritat que està ensorrant Catalunya, Europa i mig món.
Quan algú diu que algú altre ha utilitzat el càncer d’una tercera persona per atacar-lo és que està molt emprenyat. Són coses que no s’haurien de dir. I que, si es diuen, no es poden resoldre amb una encaixada al cap d’uns dies, passada l’enrabiada.
Probablement, la fal·lera blaugrana dels joves patirà les conseqüències d’aquesta enrabiada. La celebració dels títols continuarà fent-se cridant “Visca el Barça i visca Catalunya!”. Però algú podrà pensar que si l’han enredat amb “lo” de l’amor incondicional al Barça també hi ha trampa amb l’amor demostrat a la causa del catalanisme-independentisme.
Els Reis no existeixen. I Josep Guardiola no era perfecte. És dur acceptar-ho, però és així.
I, a més, la possibilitat de no haver de llevar-se d’hora, molt d’hora, per triomfar, serà molt rebuda pel nostre jovent!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
