ICV inclou el dret a l’autodeterminació

El Consell Nacional d'ICV ha aprovat una ponència política que vol transmetre una dosi d’optimisme a les esquerres, defensant que cada cop hi ha més veus en contra de l’austeritat i del poder dels mercats. La ponència inclou sense complexes el dret a l’autodeterminació. A diferència del PSC, que actualment té un intens debat sobre la convenicència d’incloure o no el dret a decidir en el seu programa, els ecosocialistes tenen clar que es volen convertir “en el punt de trobada de federalistes i independentistes” i, per això, no els tremola el pols a l’hora de reclamar “un Estat propi en el marc de l’Estat o de la Unió Europea”. Això sí, aquest pas endavant s’ha de fer desenvolupant “el concepte de catalanisme popular, com a alternativa al catalanisme conservador”, que representa CiU. La ponència adverteix que “ICV ha de seguir construint una proposta pròpia i més detallada sobre el dret a decidir”.

Qüestions nacionals a part, la ponència política reinvidica que ara més que mai cal que l’esquerra estigui present i de part dels més desfavorits. Fins i tot diu que cal “acompanyar-los” amb el seu patiment. Però per superar el moment actual, segons la ponència, és necessari entendre bé el que està passant i donar una resposta al context actual des d’una òptica de progrés, més enllà de l’austeritat i de les tossudes retallades que estan destruint drets socials que costarà recuperar. El text adverteix que la crisi que estan vivint els partits socialdemòcrates europeus es deu al seguidisme que han fet al capitalisme i deixa clar que la “simple resistència” a l’atac del capitalisme no és suficient ja que “es corre el risc de fer caure l’esquerra en la residualitat”. De la mateixa manera que la ponència no té complexes a l’hora de parlar del dret a l’autodeterminació, tampoc no en té cap ni una a l’hora de marcar un perfil d’esquerres, allunyat de la socialdemocràcia. La ponència reinvidica que cal “interpretar la crisi amb la urgència de fer avançar propostes de nova política”.

Tots aquests reptes, que comparteixen la immensa majoria de partits d’esquerres europeus, s’han d’encarar, segons el text, amb l’ajuda de moltíssimes persones que s’estan organitzant per plantar cara a la crisi i a les polítiques neocapitalistes. El text reivindica que cal “cooperar” amb moviments socials i “obrir el partit” perquè a més de la crisi econòmica s’està vivint una crisi “de la vella política”. Aquest desencís d’una part important de la població es veu com una oportunitat des d’ICV, ja que si és hàbil, pot aconseguir sumar el suport de persones (majoritàriament joves) que fins ara no estaven polititzades.