A partir de la mort de Florenci Pujol, el 30 de setembre de 1980, quan el seu fill Jordi, elegit president de la Generalitat cinc mesos abans, decideix no regularitzar els diners que rep en herència en un compte bancari suís? Cal remuntar-se abans perquè Pujol va arribar a la presidència gràcies al suport d’una Banca Catalana que li va permetre un poder econòmic del qual no disposaven els seus adversaris polítics? O avançar fins el 21 de novembre de 1986, quan l’Audiència Territorial de Barcelona va decidir no processar Pujol pels delictes de “apropiació indeguda, falsedat documental i maquinació per alterar el preu de les coses” que l’imputaven –a ell i a 16 consellers de Banca Catalana- els fiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo?
Es situï on es vulgui l’inici d’aquest procés, està estesa la convicció que ens acaben de canviar la nostra història personal.
Al llarg d’aquest temps, els catalans han votat a favor o en contra del partit que liderava Jordi Pujol. Han contribuït o no al seu accés i continuïtat com a president de Catalunya durant 23 anys. S’han cregut o no les seves crides a l’honestedat i la feina ben feta i han donat per bones o no les acusacions de corrupció que el van acompanyar durant el seu mandat polític. Alguns se’n burlaven i d’altres el consideraven un heroi.
S’estigués a un costat o a l’altra de la trinxera, uns i altres han envellit. Des del 1980 fins avui han passat 34 anys. Moltes generacions han viscut sota el “pujolisme”.
Molts episodis viscuts aquests anys es veuen de forma diferent a la llum de la confessió de Jordi Pujol del passat 25 de juliol. En mirar enrere alguns, pocs, asseguren que “Ja us ho deia jo!”, però la majoria es duen les mans al cap i exclamen: “No ho hauria dit mai!”.
Una recomanació: Mirar enrere sense ira. El mal ja està fet i la venjança no és bona consellera. Tampoc cal posar l’altra galta, clar.
I un dubte: Si en un tres i no res ens han canviat la història recent de Catalunya, en la que ha transcorregut des del 1714 fins avui, vés a saber quantes trampes i enganys ens han encolomat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
