Leer versión en castellano
L’editorial de l’ABC del dimecres 20 de febrer expressa el que feia dies que esperàvem sobre la ferum de corrupció i de males pràctiques que se sent aquests dies a Catalunya. És a dir, ja trigaven massa a lligar el que està passant (corrupció, mala praxis política, etc.) amb la idiosincràcia catalana i aprofiten per expressar que “el procés sobiranista es ressentirà d'aquests escàndols, però no per fosques maquinacions de l'Estat central, com proclamen els portaveus nacionalistes, sinó perquè estan obligant els catalans a preguntar-se què estan fent els seus propis dirigents amb Catalunya”. I aquí hi ha, un cop més, el gran error. Les coses han anat prou lluny com perquè moltíssima gent, a Catalunya, poguem separar perfectament el que és una via iniciada i mantinguda sobretot a nivell de base, la via sobiranista, amb el que és el final d’una classe política decadent, catalana o no. Tots els corruptes al carrer. Tots, sense excepció. Tots, dimitits. I n’hi ha a tot arreu: A Catalunya, a Espanya, a França, a Itàlia… L’únic que pot afectar és la moral de la gent a l’hora d’anar a votar, que ja n’estigui tipa. I que no voti. Però comença a ser avorrit continuar amb la brama casposa que estem sentint aquests dies del tipus “Si amb l’autonomia són incapaços d’autogestinar-se com déu mana, com podrien fer-ho amb una altra opció?” És propaganda perquè, dissortadament, el problema de la corrupció, lligada en general al del finançament dels partits polítics, està relacionada amb la mateixa construcció de l’Estat, d’Espanya, tal com el coneixem avui.
I, tal com ja s’ha expressat des de diferents punts sobiranistes, almenys, el trencament podria comportar l’oportunitat de començar de zero. Abomino la màxima: “Si ens han de governar corruptes, almenys que siguin els nostres corruptes”. No. Prou merda. Espanyola o catalana. Abans, durant o després de la independència. De fet, tota la classe catalana –i espanyola- sorgida de la famosa Transició, tota, hauria de donar-se per amortitzada, amb corrupció o sense. Tots, jubilats. Tots, fora.
I pel que fa al procés sobiranista, que ho tinguin clar perquè, repetim, un cop més simplifiquen la idea per desconeixement: Es tracta d’un procés de base com se n’han articulat pocs a l’Europa democràtica moderna, sorgit sobretot a partir de la societat civil. I que fins ara, com s’ha demostrat, ha aconseguit fer bellugar els polítics (el cas de la deriva independentista de CiU, sense anar més lluny, és espectacular) i arrossegar-los, ha aconseguit resituar-los.
Per tant, senyors de l’ABC, i a qui li interessi en general, de merda, ni la nostra. I dit això, tot i constatar que, curiosament, tota aquesta merda -que ja és antiga- s’escapa ara, amb la intenció més premeditada, afirmo que m’és igual: Que surti, tota, com més aviat millor. Es vol esquitxar la classe política perquè, un cop més, es pensen que parlar en català o tenir un determinat sentiment nacional o un altre (respectant tothom) és un comportament “polític”. Per exemple, també diu l’ABC: “La desarticulació estructural de Catalunya és una realitat inqüestionable…” No en tenen ni idea. Gran error, com sempre. És la classe política, la que es desarticula. Confonen la classe política amb el país. En fi, que esquitxin tant com vulguin. Repeteixo: Per a mi, millor. Hi entrarem més nets.