Els dies 15 i 16 de desembre de l'any passat es van celebrar a Barcelona unes jornades organitzades per l'Insititut Europeu de la Mediterrània (IEMED) sobre la presència musulmana a Europa. Tres intervencions de tres intel·lectuals de diferents països em van interessar especialment.
Bichara Khader, professor de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), va començar mostrant els errors de visió tant de l'enfocament culturalista -aquell que relaciona el terrorisme, el gihadisme i l'extremisme islàmic amb la religió en si i que creu que la violència és consubstancial a l'Islam- com l'enfocament que ell anomena realista i que pensa que la radicalització d'alguns joves fills d'immigrants musulmans es deu a la manca de polítiques d'inclusió dels governs europeus.
Cap d'aquests dos arguments és totalment creïble tot i contenir una part de la veritat. En la seva opinió, quatre són els factors que poden explicar el gradual procés de radicalització d'aquests joves.
Radicalització basada en la identitat: després de tres generacions encara trobem a França, Bèlgica o Alemanya, per exemple, joves atrapats entre un país d'origen que no coneixen i el seu propi país que els dóna l'esquena, no acceptant-los del tot com ciutadans europeus.
Radicalització basada en el factor socio-econòmic: joves amb una educació i una formació pobres i altres que pateixen discriminacions del mercat laboral. En la seva ponència ho exemplificava parlant d'un amic seu, un jove enginyer algerià musulmà, que després d'enviar el seu CV a una empresa amb seu autèntic nom va ser rebutjat i en fer-ho amb un altre, se li va concedir una entrevista.
La recerca d'una missió: joves que sobtadament es transformen en seguidors fervorosos i fanàtics de la religió i que trenquen amb el seu entorn, amics, família, i s'aferren a la visió totalitzadora i fanàtica d'aquest islam recalcitrant amb la fantasia de convertir-se en herois. El que ell anomena el passatge de “zéro to hero” o passatge de l'anonimat a la celebritat. Joves exposats a la televisió per satèl·lit generosament finançada pels petrodòlars i que els mostra una visió binària del món: L'Islam vs els altres, Déu vs el diable.
Radicalització basada en el factor polític: no és fortuït, explica el professor Bichara, que Al-Qaida primer i després ISIS incrementessin la seva activitat després de la invasió de l'Iraq, produïda en l'any 2003. La qüestió palestina, diu d'altra banda , ha estat més una justificació que una font de radicalització per a alguns d'aquests joves europeus.
Aquests són segons el professor els quatre factors més importants. Algunes vegades poden convergir i altres anar per separat.
D'altra banda em va interessar molt l'aportació de Rachid Benzine, professor de la facultat de Teologia protestant de París, que va criticar especialment la postura benintencionada però igualment perniciosa d'una part de la societat, assenyalant sobre tot a l'esquerra política, que intenta desmarcar l'Islam de els atemptats produïts en nom seu. El món islàmic està empantanegat, segons ell, en una guerra per definir l'ortodòxia religiosa i que es disputen el wahhabisme, el salafisme dels germans musulmans, el sufisme i l'Islam tradicional. A l'islam, conclou, li falta una aproximació històrica, contextualitzada i científica. Troba prioritari perioditzar la construcció humana de l'Islam. Assenyala, doncs, directament l'enorme buit cultural en que estan immersos els països musulmans i advoca perquè a Europa intentem dur a terme aquest treball tan ardu com necessari.
Finalment, em va interessar molt la mirada desenfadada de Sadek Hamed, professor de la Universitat de Liverpool Hope. Ell va mostrar amb dades com els mitjans de comunicació i els estudis universitaris acostumen a anar sempre per darrere de la realitat. I la realitat de l'Islam Europeu, especialment el del Regne Unit que és el que més coneix, és molt més reeixit i divers del que s'explica. Els musulmans invisibles són precisament els que viuen, creen, aporten i busquen la seva manera d'estar al món. Mirem-los, parlem d'ells, eduquem la mirada de la gent per poder ampliar el focus i deixar d'associar directament Islam a violència i/o conflicte.
Hi va haver també altres aportacions notables, entre elles les d'intel·lectuals del nostre país com Jordi Moreras, professor d'antropologia de la Universiad Rovira i Virgili, Ángeles Ramírez, professora d'antropologia social de la Universitat Autònoma de Madrid i Ana Planet, professora d'Estudis àrabs i islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid, i que no puc recollir en aquest article. Però val la pena citar els seus noms perquè porten anys investigant i combatent la mirada estereotipada que sovint es té sobre el món musulmà.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
