Encara en aquests temps de precarietat i atur, dubto molt de la motivació i de la mentalitat (conscient o no) que empeny a certs joves a buscar en la policia una carrera. I encara més dubto de la seva postura d'enfrontar-se a altres treballadors que protesten i es manifesten contra aquesta postdemocràcia, com tan bé la nomena i descriu Guillem Martínez.
Però l'ús dels policies com objectes per criminalitzar i desmobilitzar els moviments socials en aquesta primavera de la lluita per la dignitat, #Dignidad2014, demostra fins a quin punt la postdemocràcia exerceix la necropolítica.
Sí, ja sabem que una de les estratègies del neoliberalisme és donar tota la prioritat a pagar el seu deute a cost de l'Estat de Benestar, deixant que morin lentament i de forma dolorosa els dependents, els cardiòpates en llistes d'espera, els trasplantats sense medicació, els sense sostre, els nens amb fam, els malalts immunològics sense atenció mèdica i tants més.
Però que estiguin disposats a arriscar les vides de la seva pròpia policia, com van fer el 22 de març, és un senyal alarmant del que són capaços de fer, l'augment de la necropolítica.
Recordem que la gran marxa per la dignitat del 22 de març, arribada a Madrid de tots els punts de l'Estat espanyol, va culminar en una manifestació pacífica de més d'un milió, unint moviments socials, sindicats, treballadors, discapacitats, nens i ancians. La manifestació tenia permís per circular fins a les 21.30.
A les 20.15, alguns policies van carregar contra uns manifestants al Carrer Gènova. Aviat uns elements violents (manifestants amb caputxes? Policies infiltrats amb caputxes? Uns quants de cada?) van començar un altercat. Encara que hi havia milers de policies per aquella zona de Madrid, cap de les moltes furgonetes, les anomenades lleteres (per les “llets” que reparteixen), van anar a l'ajuda dels 15 antiavalots que es van quedar aïllats davant aquests encaputxats.
L'escenari estava ja ben muntat a temps per a les notícies de la televisió de les 21 hores: 15 antiavalots aïllats envoltats d'encaputxats que els llançaven objectes mortífers. Els antiavalots van demanar ajuda als seus comandaments però les seves trucades d'auxili van ser respostes pels seus comandaments amb silenci i amb la paraula “aguantar”. Els milers de policies que estaven a escassos metres tenien l'ordre de mantenir els seus llocs.
Va ser un miracle que cap policia morís (això hagués estat una gran victòria per als poders i la seva premsa reverencial). El Sindicat Unificat de Policia (SUP) denuncia que aquests 15 policies van ser abandonats pels seus comandaments i que estaven desemparats. El Sindicat Independent de la Policia Espanyola (SIPE) ha criticat l'“amiguisme” amb el qual es tria els responsables policials. I el Col·lectiu Professional de la Policia Municipal de Madrid va dir a la Delegada del Govern, Cristina Cifuentes, en relació a l'incident del 22 de març: “Des que vostè ocupa aquest preuat càrrec, hem estat testimonis de com la seva verborrea dialèctica ha anat transformant-se a mesura que s'acosten eleccions...”
Aquest estat neoliberal que està deixant morir els ciutadans no-rendibles, té tanta por de l'augment de protestes i descontentament entre la població, que estan disposats a deixar morir la seva pròpia policia per descreditar i desmobilitzar els moviments socials.
Però la gent no és tonta. El teatre mortífer amb els 15 policies el 22 de març a temps per a les notícies, és una cosa que la majoria entenem molt bé. I per això no pararem de sortir al carrer. A Barcelona som ja molts que ens hem adherit, com col·lectius o individus, a DESOB14 i sortirem aquest dissabte, 29 de març, a les 18.30 a la plaça de Catalunya per la dignitat i contra les retallades en les nostres llibertats i drets.
Aquesta primavera és molt més que una gran marea per la #Dignidad2014. És per les nostres vides. Per no morir. Ningú.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
