Diumenge que ve estem convocats a exercir un dels drets més elementals que ostentem com a ciutadans, el dret al vot dels nostres representants polítics al Congrés i al Senat. No obstant això, aproximadament el 10% de la població està privada del dret al vot. Aproximadament 4 milions de persones estrangeres (la major part amb la situació regularitzada) que resideixen i treballen a l'Estat Espanyol un cop més no podran votar en unes eleccions.
Gairebé tan preocupant com el fet que hi hagi una part de la ciutadania que està privada d'un dels drets fonamentals més bàsics, ho és el fet que elecció rere elecció aquesta circumstància romangui invisibilitzada i no problematitzada.
A l'Estat Espanyol el dret al vot així com el dret a presentar-se a les eleccions està lligat amb la possessió de la nacionalitat espanyola. Les persones estrangeres que compten amb la situació regularitzada tan sols poden votar a les eleccions municipals, però no així en les eleccions autonòmiques o generals. I a les eleccions municipals el seu dret al vot està condicionat al fet que el país d'origen hagi signat un Acord Internacional de reciprocitat amb l'Estat Espanyol.
A la pràctica ens trobem amb diferents conseqüències d'aquesta concepció dels drets polítics:
D'una banda, cal destacar que una gran part de la població queda apartada del sistema polític en no poder incidir a través del vot en el mateix. Estem parlant de persones que en molts casos porten vivint 5, 8 o 10 anys a l'Estat Espanyol que no han aconseguit la nacionalitat o que fins i tot van caure en una posició d'irregularitat sobrevinguda a causa de la situació del mercat de treball (i la connexió entre aquest i els permisos de residència i treball). Naturalitzar que un sector tan nombrós de la població tingui els seus drets polítics coartats és altament preocupant. Així mateix, que seguim parlant de que aquestes persones són migrants, quan fa anys que van realitzar el seu trànsit migrant, també ho és.
D'altra banda, i com a conseqüència directa de l'exclusió política, en les campanyes polítiques s'ha parlat de drets socials, d'economia, d'educació, etc. Però quines són les promeses en política migratòria i d'igualtat de drets?
Cal destacar que en aquest àmbit es produeixen tres fenòmens.
D'una banda, l'ús del discurs xenòfob per guanyar vots. Aquest discurs d'una banda contenta a una part de la població (que veu amb bons ulls el mateix) que gaudeix dels drets polítics en detriment directe d'una altra part de la població que no els té o que els té de manera minoritària (les persones que després d'un trànsit migrant van adquirir la nacionalitat). Cal destacar que en aquesta campanya electoral, tot i la deriva ultradretana europea, el discurs xenòfob no ha estat una de les principals armes llancívoles. Aquesta situació es pot deure, per una banda, al fet que s'està produint un decreixement de la població estrangera a l'Estat Espanyol així com la conversió del mateix en un país emissor de migració. D'altra banda, pot ser degut al fort paper exercit per moviments i organitzacions socials que en els últims anys han treballat per replegar un fort suport a mesures com el tancament dels CIEs o que han mobilitzat la ciutadania cap a un suport, almenys en la teoria, a les refugiades després de la crisi d'aquest passat estiu.
El segon fenomen que cal observar és la manca de propostes de canvi en els programes dels partits polítics clàssics. En unes eleccions en què els partits clàssics semblen estar mutant els seus discursos aprofundint en el seu aspecte més social, així com aquesta mutació de la política clàssica ha portat a la creació d'un marca blanca de la mateixa anomenada Ciutadans, ni una paraula de canvi real respecte als drets de la població migrant en els mateixos. Almenys tant el PSOE com Ciutadans recullen la prohibició de les devolucions en calent a la Frontera Sud. No obstant això, res respecte al tancament dels CIEs, més enllà de plantejar de manera general que van a respectar els seus drets. D'altra banda, el PSOE defensa, gràcies a la feina d'anys, recuperar la sanitat universal, també per a les persones migrants. Però no Ciutadans. I el PP, promet continuar en la mateixa línia sense dedicar-li espai al programa i amb el Sr. Fernandez Díaz com a cap de llista per Barcelona.
El tercer fenomen té a veure amb la irrupció de mesures que porten sent reclamades des de fa anys per organitzacions migrants, de drets humans i socials en els programes de Podem i IU. Per fi el tancament dels CIEs és assumit sense complexos en unes eleccions d'àmbit estatal. Així mateix en els dos programes, sobretot en el de la força morada, s'entreveu la proposta d'una forta reforma de la legislació d'estrangeria que tindria a veure amb l'ampliació dels drets polítics de les persones migrants, la retallada dels terminis per a l'adquisició de la nacionalitat, la flexibilització perquè duguin a terme processos de reagrupament familiar així com la desconnexió del contracte de treball per accedir al permís de residència per arrelament social. No obstant això, cal destacar que pràcticament en cap acte polític s'ha fet ostentació d'aquesta part del programa en cap dels dos partits. És cert que algunes persones sí que ho han fet, però no obstant això segueix sent una qüestió de segon ordre en termes generals.
Cal destacar que tot i que estem molt lluny de generar un procés d'equiparació de drets civils i polítics així com d'eradicació del racisme a la nostra societat, anem avançant. Un ho té clar quan comparteix les nostres realitats i victòries amb defensors de drets d'altres països de la Unió Europea. Hem avançat i ens ho hem de reconèixer. Lluitarem perquè en la següent legislatura, almenys, aconseguim tancar els Cies; restablir la legalitat a la frontera Sud; generar vies legals i segures d'entrada i de petició d'asil; restablir la sanitat universal; i obrir el meló de la llei d'estrangeria per com a mínim, flexibilitzar els criteris d'accés a la nacionalitat i al permís de residència. Això sí, tot això sense perdre de vista l'horitzó de fons que té a veure amb una lluita integral pels drets civils i polítics de tota la població que durarà anys.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
