L’exprimer secretari del PSC Raimon Obiols va enviar una carta i va parlar amb l’actual responsable del càrrec, Pere Navarro, per dir-li que li semblava un error votar que no al Parlament de Catalunya sobre la petició al Congrés dels Diputats que li traspassés la competència per organitzar referèndums. Obiols creia que la millor actitud del PSC era l’abstenció, que trencaria la imatge de coincidència amb PP i Ciutadans que rendabilitzen els seus adversaris, i, d’altra banda, al seu entendre, respectaria el programa electoral del partit i la posició majoritària adoptada en el darrer Consell Nacional.
Pere Navarro va insistir en el no. I els diputats crítics no van fer cas ni a Obiols ni a Navarro i van votar que sí.
L’acord adoptat serà rebutjat pel Congrés dels Diputats. Això se sabia abans i després que s’aprovés. El següent pas d’aquesta muntanya russa, pel PSC, es veure què fan els seus diputats a Madrid quan es presenti a votació aquesta qüestió.
Algú s’ha entretingut a buscar les fotos dels diputats socialistes que van votar contra la moció al Parlament, fer un muntatge i penjar-lo a les xarxes socials. “Aquests són els que han votat contra Catalunya”, va afegir. No es va preocupar de buscar les fotos dels diputats del PSC i Ciutadans que no van donar suport a la moció. Els que no surten a la foto s’han salvat d’aparèixer en el cartell. En canvi, no han parat de ser entrevistats i perseguits per mitjans de comunicació que, en alguns casos, els han convertit en herois.
I s’ha reobert un debat que no s’havia tancat, com alguns creien innocentment. Ni es tancarà mai. El debat sobre la independència va per llarg. Es faci la consulta, més aviat o més tard, que, evidentment, algun dia o altre s’haurà de fer. La primera. Que si no surt la independència, n’hi haurà més.
Què ha de fer la direcció del PSC amb els diputats que no han acceptat les directrius del partit? I què s’ha de fer amb els que els fan costat?
Discrepo dels que diuen que al PSC no hi sobra ningú, tal i com escrivien a “El Periódico” destacats dirigents actuals del partit. Un partit no pot funcionar amb un grup que estarà permanentment incordiant mentre aquest debat sigui viu.
Ningú no em farà cas avui, però penso que l’opció més sensata pels socialistes és fer una consulta interna i determinar quins militants estan a favor del procés sobiranista i quins, no. Crear dues branques diferents del partit. Per exemple, PSC (Catalanista) i PSC, a seques. I presentar-se separats a les eleccions. Si s’afanyen, encara arribaran a temps de fer-ho a les europees.
Els seus representants, si ambdós en tenen, segur que s’avindran millor a Brussel.les que a Barcelona.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
