Exactament l'original diu “Slow down you're here”. Aquesta recomanació per als turistes que visiten Nova Zelanda presentada com a indicadors de trànsit en les carreteres, resumeix l'estratègia d'una “política turística” que ultrapassa les dades quantitatives (més turistes/més despesa per capita) i què té per objectius fonamentals “capturar” el visitant mitjançant la seva interacció amb els ciutadans del país, la millora de la qualitat de vida de les comunitats locals, i el sosteniment dels recursos.
Aquí mateix, a Barcelona, el 12 d'agost de 2015 es compleix el primer aniversari de la “revolta” dels veïns de la Barceloneta, mobilitzats contra el descontrol del turisme massiu i els apartaments il·legals, de fet contra del greu deteriorament de la vida al barri que pateixen. Vist fredament n'és l'exemple oposat del que els dirigents del turisme a Nova Zelanda (NZ) estan aplicant.
Si més no tenen quelcom en comú?. Gairebé res. La situació perifèrica austral de NZ, la seva cultura, els seus recursos naturals, el seu historial turístic més curt o el tipus mitjà dels visitants que rep, no el fan comparable a Barcelona o Catalunya. Però no tractem de confrontar estadístiques, més aviat d'examinar i definir polítiques amb fins i estratègies acceptades per tothom que facin possible reconduir un fenomen, el turisme, el qual condueix a la “desertització” de Barcelona, reduïda al parc temàtic “Gaudí, tapes, platges”.
Objectius, estratègies i eines d'una política turística sostenible és el que va exposar a Barcelona, el passat dia 15 d'abril, Simon Milne, director del New Zealand Tourism Research Institut (disposem d'un ens d'investigació semblant?). La seva intervenció es produí al Forum TurisTIC, trobada professional que tracta del smart tourism, les tecnologies i el desenvolupament econòmic local. Administracions i professionals del sector haurien de mirar el “plan Milne” amb molta cura (veure nzti.org).
Pocs dies més tard, el 27 d'abril, el filòsof i professor de la Universitat de Girona, Xavier Antich, dictava al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la conferència “Turisme, ciutat i identitat”. Antic, més enllà del diagnòstic, es centrava en la identitat de l'urbs amagada i negada darrera de la ciutat-marca, simplificada fins al decorat i la caricatura. Una Barcelona que “es ven”, què reinventa la seva història a la mida de les exigències del turisme banal (bus turístic, vista superficial, fotos, fotos). Una ciutat deshumanitzada dins la qual “estàs aquí” no té sentit i què podria anomenar-se “fast and flash”.
La moratòria
Les organitzacions socials de Barcelona havien encetat temps enrere amplis debats sobre la “invasió turística”, encara que des de les eleccions municipals del maig passat és ara quan sorgeix l'expectativa de que Ajuntament i societat parlin a fons sobre què fer amb aquest problemàtic i alhora necessari assumpte. No n'és ètic plantejar un escenari de bons i dolents, qui està a favor del turisme i qui en contra, perquè és fals. Ningú no n'és contrari encara que molts sí rebutgen el “model” turístic i de ciutat elogiat pel llavors alcalde Xavier Trias en una conferència al Col.legi d'Arquitectes, també el mes d'abril, mentre renyia als que critiquen aquest model.
La suspensió de llicències d'allotjaments turístics durant un any, decidit per l'alcaldessa Ada Colau i el seu equip, pot ser el primer pas per començar a dissenyar una pla de polítiques de qualitat de vida i gestió eficient del turisme, font d'ingressos què no podem perdre. N'és curiós que a principis dels mes d'agost la Cambra de Comerç de Barcelona es pronunciés contrària a la moratòria perquè seguint Simon Milne, una de les oportunitats del “Slow down” és la “d'augmentar la consciència de la indústria (turística)” respecte els beneficis que produeix (building yield“) una gestió sostenible que neix als àmbits locals més propers. Bé parlar aquí de ”indústria“ és molt discutible.
L'avantatge que disposem avui consisteix en el fet que institucions, empresaris, veïns, professionals de la cultura i d'altres àmbits, es sumin plegats al debat. Potser per primera vegada es presenta tal nivell de participació amb la finalitat d'assolir una Barcelona millor i que els turistes visquin experiències més “ciutadanes”. Ens fiquem dins la identitat, concepte que Xavier Antich va tractar amb lucidesa en la seva conferència al CCCB. Aquesta Barcelona tan atractiva per al viatger és així perquè nosaltres hi vivim, hem anant fent-la en el decurs de generacions.
L'equip de govern municipal està prenent altres mesures, el dia 6 passat el primer tinent d'alcalde, Gerard Pisarello, deia que miraven de fer sostenible el turisme a Ciutat Vella (inclou el Barri Gòtic) amb propostes com incentivar als propietaris d'allotjaments il·legals perquè els hi cedeixin per a habitatges socials. Els incentius indirectes és clar no donen gaire resultat, el que s'ha fer es regular de seguida, com han fet a Amsterdam, l'activitat d'Airbnb.
Aquesta plataforma de “sharing”, compartir vivendes particulars amb turistes, permet el contacte directe dels visitants amb els barris, els veïns, el petit comerç, amb la Barcelona dels seus habitants. I l'activitat d'Airbnb, encara que no ho sembli, té una incidència irrellevant sobre el nombre de reserves hoteleres.
Treballar amb les comunitats locals, facilitar-s'hi l'accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), portar el viatger a la Barcelona real i la seva vitalitat cultural fins ara ignorada, podrien ser les claus per portar a terme una política turística sostenible, abans, però, ha d'existir una política turística i deixar de banda el tira i arronsa del “model”.
No donem més carnassa al parc temàtic monumental de brillants decorats sense alè. El problema rau en que genera sucosos ingressos. Per exemple, Gaudí via realitat virtual: Marc Ciurana, responsable d'Indoor Positioning d'Eurecat, Centre Tecnològic de la Generalitat, explicava el mes de juny passat, dins del Barcelona Digital Global Congress, que havian introduït a prova una experiència de realitat augmentada a la casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí. Aquest servei era l'excusa perquè un responsable de l'explotació privada de la finca, en un post publicat al TripAdvisor uns mesos abans, justifiqués el desmesurat preu d'entrada a la casa Batlló, superior a la del Museu del Louvre de Paris. El preu no és pas virtual.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
