Llegia fa uns dies en aquest diari digital un article de Siscu Baiges sobre el col·lapse dels serveis d'urgències i el mal funcionament de la sanitat pública catalana. He de dir, abans de res, que les situacions que aquest article descrivia no em sorprenen. No em sorprenen perquè les veig i les visc com qualsevol altre usuari del sistema sanitari públic.
Sí, sóc usuari de la sanitat pública. I ho sóc per convenciment. Perquè crec en la salut com un dret universal, el dret de qualsevol ciutadà o ciutadana a una atenció sanitària de qualitat que li permeti viure una vida plena i digna. Un dret al qual tots i totes per igual, independentment del lloc on haguem nascut, de la família en què haguem crescut o l'ocupació que exercim, hem de tenir accés.
Es tracta d'un matís important. En atorgar-li a la salut la categoria de dret fem perdre a la sanitat pública tot el que de caritatiu pogués tenir i, per tant, la qualitat en l'atenció al pacient i en la prestació del servei passa a ser l'element fonamental, l'eix central sobre el qual gira tot el sistema sanitari.
Desafortunadament, no tots els governs ni tots els dirigents públics ho entenen igual. I les retallades en sanitat, i en altres polítiques socials, que venim patint en els últims anys responen a un model concret d'entendre els serveis públics i l'Estat del benestar. Un model que no és el meu, que no és el dels socialistes i al qual responem contundentment. Un model al qual es deu que des de 2010 s'hagi retallat el pressupost de sanitat en 1.800 milions d'euros i que en el pressupost de 2014 es prevegi la retallada de 800 milions més. Una manera d'entendre la sanitat pública que ha propiciat que les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques hagin augmentat un 48% entre 2010 i 2013, que el personal sanitari hagi disminuït un 20%, i els sous hagin caigut un 30% en els últims tres anys.
Deia en el seu article Siscu Baiges que la situació de la sanitat catalana no és conseqüència de la crisi. Estic d'acord. I afirmo: és conseqüència de la ideologia. Perquè en moments de crisi i de disminució dels ingressos són els governs els responsables de prioritzar, de convertir en intocables aquelles polítiques que consideren imprescindibles. És clar que la sanitat pública no es troba entre les prioritats del govern actual.
Ho serà quan els socialistes tornem a governar. Ho tornaran a ser les polítiques socials, l'educació pública, el dret a l'habitatge. Polítiques prioritàries per a nosaltres, fonamentals per millorar el dia a dia de la ciutadania. Va dir Tierno Galván que la política ha de ser una política d'ideals per esdevenir una política de programes. L'objectiu dels socialistes ara és que els nostres programes responguin als nostres ideals. També en política sanitària.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
