Saskia Sassen i el mite de la ciutat global ideal

No cal esperar l'acasió de fer la necrològica d'una persona per celebrar els seus mèrits, fins i tot tampoc cal fer-ho pel fet d'obtenir un guardó o un premi que encara que, com en aquest cas -premi Príncipe de Asturias- estigui justificat, es gairebé sempre un resultat de modes, capricis, càlculs diplomàtics o pressions de grups editorials o ideològics.

Saskia Sassen es va fer famosa amb el llibre de les Ciutats Globals. Una obra discutible i discutida però que va obrir una via d'investigació social i d'estratègia econòmica per les ciutats. La crítica que se li pot fer es que va reduir les ciutats globals a New York, Tokio i Londres, però va facilitar que amb els mateixos criteris es pogués establir que totes les ciutats, especialment les grans, son totes parcialment globals i parcialment locals, lo qual va donar lloc al terme “glocal”. Posteriorment ha ampliat el seu camp de treball, com es mostra en obres com Los espectros de la globalización. Una Sociología de la globalización i Territorio, autoridad y derechos (publicades en castellà per Editorial Katz i Ciudad y Globalización).

En els darrers anys ha accentuat la visió crítica de les grans ciutats d'Amèrica i Europa, ha denunciat la marginació o exclusió d'amplies capes de la població (joves, inmigrants, aturats, minoríes ètniques, classe obrera tradicional, etc), les polítiques repressives en les ciutats centrals i la progressiva demolició de la ciutat com àmbit de ciutadania. Ha qualificat les polítiques d’austeritat de “neteja ètnica” i ens ha advertit de la tendència a la feixistització de les ciutats del món anomenat “desenvolupat” i teòricament democràtic. A Barcelona ja en vam tenir un exemple amb les sinistres normes de civisme del 2006, més pròpies de l’extrema dreta que d’un govern suposadament socialista.

Saskia ha vingut algunes vegades a Barcelona, una d’elles per donar suport a la defensa del patrimoni industrial i en especial de Can Ricart.

Per molts comentaristes, la gran aportació de Saskia Sassen és el “descobriment” de les ciutats global. Es precisament el seu treball més discutible, com ja hem senyalat. No hi ha ciutats globals i ciutats que no ho son, hi ha diversos graus de “globalització”, es a dir d’inserció en xarxes econòmiques, socials, culturals, etc. Podem dir que, per exemple, Los Angeles es més global que Dakar, o Madrid més que València, però totes estan més o menys integrades en relacions globals. Son molt més interessants els seus treballs dels darrers anys. I cal agraïr la seva denúncia de les creixents desigualtats que es produeixen a les regions urbanes. Saskia desmitifica les famoses “ciutats globals” que ella mateixa va contribuir a mitificar. En una època en que els acadèmics de les ciències socials han optat en nom de la neutralitat científica a abandonar el pensament crític es un plaer que hi hagi personalitats com Saskia Sassen que hagi fet el camí invers.

La seva obra actual ens exposa uns territoris urbans que no son una idílica ciutat on conviuen poblacions civilitzades i on l’espai públic es completat i en gran part substituït per les xarxes. Al contrari els espais públics urbans son avui una mostra de les desigualtats i un àmbit d’expressió dels conflictes socials.