Catalunya acaba de celebrar, de nou, una extraordinària mobilització cívica en defensa del dret a decidir el seu futur. El 9-N no tindrà efectes legals, però sí que tindrà efectes polítics. Aquestes són set claus per entendre la situació a partir d’ara.
La participació. La participació ha superat els dos milions de vots. Aquest era el llistó necessari per revalidar la força que els partits sobiranistes ja tenen ara al Parlament. Era la xifra per demostrar que les ànsies d'independència mantenen la pulsió, que el desafiament a l'Estat segueix en peu. A falta dels resultats definitius, es pot entreveure un cert creixement de l'independentisme, que, de projectar-se en unes eleccions autonòmiques, significaria una majoria absoluta independentista. Els resultats evidencien que l'independentisme té l'hegemonia política, la centralitat, que històricament tenia el catalanisme, però no un consens social tan ampli. Per això, encara és prematur pensar que l'independentisme té ja la força suficient per emprendre iniciatives unilaterals.
El simbolisme. Posar les urnes al centre d'una mobilització té els seus riscos democràtics. Una consulta sense plenes garanties i sense reconeixement internacional podria ser interpretada com una forma de 'cremar' la possibilitat de fer un referèndum de veritat. Perquè les urnes eren només un recurs simbòlic, mai un succedani. Per això sorprèn que davant la moderació dels líders polítics, alguns mitjans de comunicació presentessin el 'procés participatiu' com si es tractés de la consulta prevista en un primer moment.
La desobediència. Sense eufemismes, la jornada ha estat de desobediència civil i política respecte a l'Estat. El Govern tenia l'opció de mirar cap a un altre costat, amb l'excusa que el 'nou 9-N' no tenia efectes legals. Quan Mariano Rajoy va presentar recurs i el Constitucional va ordenar la suspensió, l'anomenat 'procés participatiu' quedava 'fora de la llei'. Per tant la seva celebració va ser un acte de desobediència. Un desafiament a l'Estat. Catalunya creuava així una línia i fixava un present que, en el futur, pot ser rellevant.
Els sentiments. Ràdios, televisions i premsa van recollir incomptables testimonis a peu d'urna. Les paraules més escoltades van ser “il·lusió” i “dignitat”. El clima que es respirava en els col·legis electorals era d'emoció per participar d'un acte carregat de significat personal i familiar. Com un pas més en l'experiència viscuda ja en les tres últimes Diades l'11 de setembre. Aquest component sentimental del moviment sobiranista desperta incomprensió més enllà de l'Ebre i, en canvi, té un paper decisiu. És la voluntat de reconeixement com a nació que les forces polítiques a Espanya tant es resisteixen a reconèixer.
El civisme. Una vegada més, l'expressió del sobiranisme ha estat un exemplar exercici de civisme. Centenars de milers de persones han participat en la votació simbòlica amb la certesa que tan important era la xifra final de vots com la litúrgia de la reivindicació, ordenada, civilitzada, pacífica i, fins i tot, amb aires de celebració col·lectiva. Amb la voluntat de no cometre errors, de no oferir arguments al rival perquè l'independentisme sap que atreu moltes mirades de tot el món. I el 9-N, una altra vegada, va significar un poderós missatge de voluntat política dirigit a la comunitat internacional. La intolerància no emergeix, però sí que és veritat que una minoria la practica en les profunditats de les xarxes socials. És l'altra cara del civisme que es respira fora, als carrers.
El dia després. A partir del 10-N comença una nova etapa. El sobiranisme manté la reivindicació del 'dret a decidir', però ara l'objectiu seran unes eleccions plebiscitàries on els partits hauran d'acudir amb posicions molt definides. La CDC d'Artur Mas i ERC es disputaran el lideratge independentista. La tercera via, més enllà del PSC, haurà de prendre forma i veure com la Unió Democràtica de Josep Antoni Duran i Lleida (va votar 'Si, No') o Iniciativa per Catalunya resolen el debat intern (Joan Herrera va votar 'Si, No' i Dolors Camats, 'Sí, Sí'). I la CUP i ICV també han d'afrontar el terratrèmol que s'acosta amb la irrupció de Podemos.
El Diàleg? Artur Mas surt enfortit del 9-N. Més de dos milions de catalans han acceptat la seva proposta i han participat en una consulta que només tenia valor simbòlic. Fa tot just unes setmanes, amb la ruptura de la unitat sobiranista, el president estava contra les cordes. Va assumir el repte, la responsabilitat, i es va posar al capdavant del 'nou 9-N'. Ara torna a tenir la iniciativa. I ha de prendre dues decisions: si intenta obrir un diàleg amb el Govern central i si resisteix o no les pressions per convocar eleccions. En els propers dies descobrirà si hi ha vies de diàleg amb Mariano Rajoy i si pot establir aliances que li permetin culminar la legislatura. I a l'horitzó la celebració d'un referèndum de veritat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
