Que el sigil no ens faci traïdors

M’ho podria esperar d’Artur Mas, hereu de qui va fer de l’ús dels mitjans de comunicació la seva eina de control de la ciutadania. M’ho esperava menys d’Oriol Junqueras, tot i la seva actitud acrítica amb les accions més retrògrades del govern al qual dóna suport, a canvi que no es retiri de la via cap a la independència. Però no m’ho esperava gens de Joan Herrera, coordinador d’un partit d’esquerra, compromès amb la transparència i la informació plena als ciutadans. I em supera que s’hi sumi un periodista com David Fernández.

Me’n feia creus quan els vaig veure a tots quatre adreçar-se als periodistes dient-los que havien treballat molt intensament, que seguien units però que no podien explicar els acords als quals havien arribat. Em va semblar una burla dels periodistes i dels que volíem saber els resultats de la trobada. La versió catalana de les televisions de plasma a les quals s’han acostumat els periodistes que segueixen a Mariano Rajoy.

“Astúcia”, “secret”, “sigil”, ... són algunes de les paraules que en boca de Mas sonaven malament però que en la dels portaveus dels grups d’esquerra que formen part del Front de la Consulta grinyolaven encara més.

Hem d’interpretar que van decidir emprendre algunes iniciatives però que no ens les poden explicar perquè no se n’assabenti l’enemic espanyol? Per quin misteriós i perillós camí ens estem endinsant? Estem davant d’una partida de cartes on diferents tafurs s’amaguen cartes i fan trampes?

Així hem de resoldre el cul-de-sac on hem anat a petar?

Vull creure que l’únic acord al qual van arribar en la famosa reunió maratoniana va ser que passarien un anunci per TV3 on denunciarien que el Govern espanyol ha interromput el procés de celebració de la consulta del 9N impugnant-ne la Llei en la qual es basa i la convocatòria firmada pel president Mas. Si hi ha més acords que amaguen als catalans convocats a votar aquell dia cal que s’expliquin.

S’atribueix al filòleg Jordi Carbonell l’expressió “Que la prudència no ens faci traïdors”, preocupat per un excés de moderació en la reivindicació nacionalista. Cal exigir “que el sigil no ens faci traïdors” a una ciutadania que espera dels seus dirigents més explicacions i sinceritat i menys paraules grandiloqüents.