Vivim moments excepcionals. Les mobilitzacions socials des de l'eclosió del 15M, sense perdre força, han anat donant pas a projectes per a la recuperació d'unes institucions que han estat segrestades i que ja no són capaces de donar veu ni de representar la major part de la ciutadania. En aquest context, han irromput noves formacions polítiques com Podem, la presa de decisions es realitza, en gran part, mitjançant la participació col·lectiva telemàtica.
Aquesta setmana s'ha convocat l'Assemblea Ciutadana de Podem Catalunya i ja estan en marxa les votacions per decidir si ens sumem a la candidatura Catalunya Sí que es pot. Una confluència que segueix el rastre i els objectius de les que han aconseguit conquerir els ajuntaments de Madrid, Barcelona, a Corunya, València, Compostela ... Un projecte similar però amb les seves pròpies singularitats: es tracta d'un procés - en construcció - cap a unes eleccions catalanes que tenen molt poc de comú. Qui pot convocar-les, busca plantejar des d'una premissa irreal d'una consulta plebiscitària sobre la independència de Catalunya, al mateix temps que intenta amagar debats essencials sobre qüestions socials i econòmiques que la ciutadania catalana reclama.
Els processos de confluència sempre són complexos, exigeixen d'una gran habilitat per poder encaixar diferents actors, així com de grans dosis de generositat per part de tots els agents. Els temps institucionals - marcats per un Govern assetjat per casos de corrupció - s'han imposat a les necessitats polítiques i socials i de les classes populars catalanes. Per això mateix, el procés de confluència ha hagut de treballar a contrarellotge, sense tota la cura que requereixen les grans empreses. Prima, però, la voluntat de continuar teixint entre els principals actors - ICV, EUA, moviments socials i veïnals, esperem que Procés Constituyent també, i Podem-. I es manté obert, sempre, a les sinergies i la contribució de tots els agents de la societat civil organitzada, així com de la ciutadania que es vulguin sumar al canvi. A la 'Catalunya sí que es pot' preval la unitat de tots aquells agents que estan pel canvi a Catalunya i situar les persones, de nou, al centre de la política. Per tant, segueix en peu fins al 27S i també després d'aquesta data, el repte de desplegar contrapoders reals i efectius en el conjunt del cos social, des d'assemblees territorials que garanteixin la participació i l'apoderament de la ciutadania, fins a la incorporació de nous sectors en lluita i mobilitzats contra la crisi.
27S: El que volen que sigui - i el que podria ser
Les eleccions del 27S es van a disputar entre dos blocs oposats. D'una banda, trobem el bloc sobiranista vestit amb les tan “independents” Muriel Casals i Carme Forcadell i amb Raül Romeva com a testaferro d'Artur Mas, àlies 'L'amagat'. Una proposta que encimbella l'operació de refundació del partit, Convergència Democràtica de Catalunya, que sota una suposada transversalitat pretén seguir aplicant les polítiques austericides de retallades i privatitzacions dels serveis públics.
La dreta catalana es reorganitza i rearticula. Ha buscat noves fórmules i el 'Junts pel Sí' és una operació de lífting per invisibilitzar unes sigles tacades de corrupció, que ha aconseguit reagrupar i afegir a diferents actors per supeditar-al servei de Mas. Sens dubte, Barcelona en comú ha posat en alerta els grans poders fàctics. S'ha demostrat que la unitat de la gent pot derrotar als que retallen i estan al servei d'una minoria privilegiada. És per aquesta raó que Artur Mas va assenyalar, el juny passat, l'adversari polític que té davant:: “els del sí es pot”.
Aquesta operació estètica del partit amb les seus embargades ha aconseguit subsumir a la suposada esquerra independentista d'ERC i a dues associacions culturals sota la seva pròpia lògica. Una llista per al President que té una finalitat molt específica: aturar els processos d'apoderament col·lectiu que s'estan duent a terme en els països més castigats per la crisi i pels programes d'ajust. A ningú se li escapa que tant Artur Mas com Mariano Rajoy han estat la porta d'entrada d'Angela Merkel i de la troica al sud d'Europa. Un sud que comença a aixecar enfront de les imposicions del gran capital financer i en el qual estem vivint una onada de mobilitzacions i una possibilitat de guanyar les institucions que no tenen parangó en la nostra història recent.
Davant aquest desafiament, trobem, a l'altra banda, el bloc de la sobirania real i de la recuperació de la dignitat de tots aquells catalans i catalanes maltractades i desposseïdes pels qui s'han enriquit amb la crisi econòmica. Una àmplia aliança social i política pel canvi a Catalunya que apel·la a aquesta majoria social per discutir-ho i decidir-ho tot. Una Catalunya Sí que Es Pot que fonamentada en un Pla de Rescat Ciutadà, la regeneració democràtica i el dret a decidir, maximitzi les oportunitats per ser un projecte guanyador, un projecte de canvi, que retorni al Parlament i el Govern de Catalunya a la ciutadania .
Una candidatura encapçalada per Lluís Rabell, incansable lluitador i activista que ha dedicat esforços per millorar els barris de Barcelona i les condicions de vida dels que hi viuen. Rabell és el reflex d'aquesta irrupció de les classes populars a les institucions, de totes aquelles persones que han lluitat i s'han mobilitzat contra les agressions de la gran banca i de responsables polítics que s'han posat al seu servei. La dignitat i la ciutadania conscient s'obren pas en el mapa polític català amb l'objecte de conquerir el Govern de la Generalitat.
Podem posa a disposició de Catalunya Sí que és Pot tot el seu potencial. El 27S podem obrir el cadenat del 78. Hi ha una oportunitat de canviar el relat de Catalunya i de la seva gent. Però ho aconseguirem tan sols si el bloc que pot retornar les institucions a les persones aconsegueix veure representada al Parlament de Catalunya la majoria social que el sustenta. Si aconseguim derrotar a les urnes als que sembren austericidi, fam i penes. I per a això necessitem que Catalunya Sí que és Pot es materialitzi. Que arribi a ser l'eina de transformació social que la majoria de catalans i catalanes estàvem esperant: és la dansa sencera d'un poble, que estima i avança donant-se'ls mans (Joan Maragall).
Article firmat per Sònia Ruiz, politòloga, investigadora a Oxford Brookes i secretària de formació de Podem Catalunya; Marc Llaó, historiador, secretari d'organització de Podem Catalunya i Alejandro Pérez, politòleg, membre del consell ciutadà de Podem Catalunya.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
