El viacrucis de la família Pujol per la Comissió que investiga la confessió del patriarca que va tenir diners amagats a l’estranger durant 34 anys s’ha acabat aquest 9 de març. Queda encara algun familiar colateral, però el gruix de la nissaga ja ha complert el tràmit. Una l’ha complert ràpidament. Mireia Pujol s’ha acollit al dret a no declarar. I no ha fet com els seus pares o la seva germana Marta, que també van dir que s’acollien a aquest dret i finalment van acabar xerrant pels colzes.
El mateix dia que apareixia una imatge del germà gran, Jordi, a La Cerdanya, lluint de Lamborghini Diablo, un ull morat i un braç en cabestrell, compareixia el germà petit, Oleguer, amb una imatge absolutament oposada. Recordava un seminarista “progre”, amb la seva barba i cabell desendreçat, el jersei fosc i el rellotge discret. I ha parlat fluixet. Tant que a vegades no se l’entenia. De la mateixa manera que no s’entén perquè tant ell com la resta de germans fan veure que ni saben ni els importa saber d’on els va caure mig milió d’euros en un compte corrent andorrà l’any 1992.
Oleguer s’ha plantejat si, vistes les conseqüències, no hauria estat millor renunciar a aquell llegat del seu avi. Però les decisions de la família Pujol es prenen per assemblea i és difícil contradir-les. Qui la va encertar va ser Josep Pujol, que va optar per regularitzar els diners ocults a Hisenda abans que ho fessin els seus germans, després de la confessió paterna. El maig de 2014 va firmar la conformitat amb Hisenda per aquesta regularització. Resultat: Ara és l’únic membre de la família que no està imputat en cap judici.
I un altre resultat d’aquesta decisió és, probablement, el seu estat d’ànim alegre. Ho ha demostrat en la seva compareixença per video-conferència des de Miami. Ha estat el més divertit de tots els germans que han desfilat pel Parlament. S’ha permès fins i tot imitar Robert de Niro: “Eres bueno, chico”, li ha etzibat a la diputada de les CUP, Isabel Vallet, després d’escoltar les seves preguntes.
De fet, aquest dilluns ha estat un dia tranquil a la sala de grups on celebra les seves sessions la Comissió del cas Pujol. Com cada dia, però, hi ha hagut el seu moment de tensió. L’han ofert els portaveus d’ERC, Oriol Amorós, i de CiU, Meritxell Borràs. Borràs ha acusat Amorós de fer de portaveu de Jorge Fernández Díaz i el ministeri Fiscal i el republicà li ha contestat que CiU no ajuda gens al bon funcionament de la Comissió. L’efecte zitzània del cas Pujol afecta, fins i tot, els dos grups que acaben d’aprovar els pressupostos de la Generalitat d’aquest any. I és de preveure que, malgrat el bon humor de Josep Pujol, encara tingui capítols antipàtics per la família. “Del llegat no en vull parlar, perquè potser perjudico el meu germà Jordi, segons què digui”, ha reconegut Josep, des de Miami.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
