Albert Rivera, l’aspirant a guanyador

Amb el permís de Pablo Iglesias, el català Albert Rivera (1979) es perfila com el polític revelació d’un tempestuós període electoral. Hissador avantatjat de la bandera anti independentista, l’advocat barceloní omnipresent vol i dol mantenir protagonisme en l’escena catalana al mateix temps que busca desembarcar en l’espanyola. La deriva del PP sembla esdevenir caldo de cultiu perquè el jove Rivera satisfaci les seves altes ambicions, allà i aquí. Per no descartar no descarta fer doblet: presentar-se primer a les eleccions catalanes del 27 de setembre i concórrer després a les generals. Entén que aquest és el seu moment, de la mateixa manera que també accepta que cada cop és menys cadell polític, o dit en llenguatge actual: s’allunya de la novetat per apropar-se perillosament a la casta i, fins i tot, el seu armari ja llueix algun mort.

Explica el seu currículum que Rivera va ser campió de natació de Catalunya amb 16 anys. És llicenciat i màster en Dret per ESADE. Va entrar a treballar en els serveis jurídics de La Caixa, d’on va agafar una excedència per dedicar-se en cos i ànima a la política. Abans, havia participat en una lliga d'equips de debat per tota Espanya, quedant-ne campió. D’aquí li ve una reconeguda habilitat oratòria que ara explota en política i exhibeix en molts platós de televisió.

Tot i una efímera i incòmoda militància a les joventuts del PP, es fica realment en política de la ma del seu mentor Francesc de Carreras. El catedràtic de Dret Constitucional i professor de Rivera funda, juntament amb d’altres intel·lectuals, el moviment Ciutadans i en tria l’alumne avantatjat per a liderar-lo, i fins ara. Es tractava de crear un dic de contenció a l’independentisme. La paradoxa és que, des de que es va fundar l’enginy unionista, l’independentisme no ha deixat de créixer. De totes maneres, després d’una arrencada més o menys discreta (tres diputats en les primeres eleccions de 2006, que va retenir en les segones de 2010), Ciutadans ha començat a seduir l’electorat anti independentista (en les eleccions de 2012 va assolir nou diputats i ara hi ha enquestes li atorguen la tercera posició). Però on sembla que el verb astut de l’advocat hipnotitza millor és a España. Demoscòpia en mà, Rivera és un dels líders polítics espanyols millor valorats i la seva formació puja com l’escuma en intenció de vot relegant a partits com UPyD –la marca ‘germana’ que no va acceptar una aliança amb Ciutadans– i Izquierda Unida a inferiors posicions. Fins i tot, adversaris com el polític revelació del moment, Pablo Iglesias, n’elogien les capacitats oratòries de Rivera. N’hi ha que han aprofitat les floretes per imaginar un pacte a la grega entre Iglesias i Rivera. També acumula detractors, que assenyalen la seva tendència a confondre els parlaments amb platós de televisió. De tant en tant, el seu verb apassionat també li juga males passades: recentment, ha alçat polseguera dient-li als andalusos que els ensenyaria a pescar, enlloc de rega’ls-hi peixos.

Qui havia de dir que aquell jove nadador, que va posar nu en el primer cartell de Ciutadans, no seria una flor que no fa estiu. Sigui com vulgui, la virtut –la tirada mediàtica del líder– s’ha convertit en el seu principal defecte: Ciutadans té Riveradependència en un grau superlatiu.