Carme Forcadell, amazones de la independència

Carme Forcadell i Lluís (1956), juntament amb Muriel Casals, Teresa Forcades i Ada Colau, s’han convertit en un tres i no res en les amazones catalanes del segle XXI. Emulant les llegendàries guerreres de la mitologia grega, Forcadell exerceix d’Hipòlita, també coneguda com Antíope, tot i que en aquest cas el seu regne és l’Assemblea Nacional Catalana i la seva lluita és la independència de Catalunya.

Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat, ha treballat per a TVE Catalunya i col·laborat en diferents mitjans de comunicació; també ha treballat de funcionària del Departament d’Ensenyament com a coordinadora de normalització lingüística i assessora de llengua interculturalitat i cohesió social. En el camp polític, és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidora d’aquesta formació a l’Ajuntament de Sabadell. També es membre de la Comissió de la Dignitat i sòcia de la Plataforma pel Dret a Decidir. Des del 2012 presideix l’Assemblea Nacional Catalana.

Aquesta xertolina, quasi desconeguda per al gran públic fins fa poc, es va coronar com a referent independentista català després de treure un milió i mig de ciutadans al carrer per demanar la independència. Un gest impensable fins llavors, que ha condicionat i condiciona l’agenda política ja no només catalana, sinó itambé l’espanyola. La història d’aquest ressorgir independentista ve, però, de més lluny: l’any 2005 el poble de Catalunya vota un Estatut en el Parlament i després en referèndum, que posteriorment és impugnat al Tribunal Constitucional que en sentència n’anul·la fins a catorze articles, en reinterpreta vint-i-set i posa perill el sistema d’immersió lingüística que, fins al moment, ha funcionat amb èxit a Catalunya. Tot plegat i des de llavors, la suma d’independentistes creix fins arribar a la marxa organitzada per Forcadell i el seu equip.

D’altra banda, la mitja Espanya que, de sempre, s’ha dedicat i es dedica a matar mosques a canonades, pressiona per liquidar l’ANC i amb ella la Carme Forcadell. Ella, que no parla com un gran polític, juga amb l’avantatge de tenir les idees clares i es limita a demanar als seus, que són cada cop més nombrosos, calma i a no caure en provocacions. Després que es filtrés el full de ruta de l’Assemblea on es dibuixen els possibles escenaris per després del 9 de novembre, l’Espanya de sempre i alguns més ha començat a esmolar ganivets i a demanar, entre altres coses, il·legalitzar la plataforma i apressar-ne els seus dirigents. Resoldre els conflictes a tall de guillotina, més propi del Regnat del Terror francès, no sembla la millor manera de canalitzar un problema que, a cops d’estupidesa, es va fent més gran. Els qui demanen el diàleg per desfer el nus de la confrontació, catalans i espanyols, observen impotents com la bola de neu es fa gran i l’allau quasi imparable.