Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Teresa Forcades, la monja indignada

Xavier Ribera

Teresa Forcades (1966) ho abraça tot: és metgessa, teòloga, política, indignada, independentista, feminista, guerrillera, anticapitalista, chavista i, m’atreviria a dir, monja ye-yé. I encara té temps de resar. Vols millor aprofitament del temps? La Catalunya cristiana viu i es desviu davant d’un fenomen poc o gens vist fins a la irrupció de la religiosa assotant la indústria farmacèutica. No satisfeta amb aixo, la Forcades amplia horitzons i acaba enfangada en política. Guerrillera de devoció, es converteix en la Joana d’Arc catalana, i no són pocs els qui li voldrien un final no menys traumàtic. De la mà de l’economista i activista, deixeble de Xirinacs, Arcadi Oliveras, la monja venç i convenç amb un discurs proper als qui creuen, però -i també- als qui descreuen, fins a convertir-se en una alternativa viable i fiable.

La benedictina gracienca va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, després es va especialitzar en medicina interna a la Universitat Estatal de Nova York i va fer un màster en teologia a la Universitat de Harvard. Llavors o abans, qui sap si en la ciutat dels gratacels..., Forcades confirma la seva vocació religiosa i, de tornada a Catalunya, ingressa en el monestir de Sant Benet de Montserrat. Però no li convaliden la teologia, ja que l’havia estudiat en una universitat protestant i especialitzada en teologia feminista, fet que l’obliga a estudiar teologia fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya. Durant un temps, marxa a Berlín i dóna classes de teologia a la Universitat Humboldt . D’aleshores ençà, accentua la seva vis guerrillera en detriment de la clausura, primer amb la implacable croada contra les farmacèutiques, per acabar després creant el Procés Constituent.

S’ha passat la vida trencant esquemes; tot i no renunciar a la toca, el seu exemple i discurs poc s’adiu a l’oficial. En temes com l’avortament, el celibat o el paper de la dona, entre d’altres, la beneta defensa un discurs ferm i alternatiu que incomoda el bloc monolític de l’Església catòlica. No té pèls a la llengua quan certifica la caducitat de l’actual Església, crítica que combina amb una defensa tancada de l’Evangeli; d’aquelles escriptures, segons confessa, en treu la inspiració. Després de continus viatges a la Veneçuela de Chávez, Forcades també beu, sense rubor, de la doctrina bolivariana. És en aquest combinat explosiu d’evangeli i chavisme que Forcades fa reposar la seva voluntat transformadora del model econòmic i social i el reclam d’independència i canvi constitucional per a Catalunya.

Com Arquímedes, però amb la fe en lloc del punt de suport, Forcades es veu amb cor de moure el món o, si més no, muntanyes. Es veurà...

Sobre este blog

'Personal' es un blog por el que desfilarán los personajes más significativos de la actualidad catalana, con las palabras del periodista Xavier Ribera y la mirada artística del ilustrador Jaume Bach.

Etiquetas
stats