El president de l'empresa d'obra pública catalana dimiteix un mes després dels escorcolls pel 3%
La cúpula de l'empresa que projecta i adjudica l'obra pública catalana, Infraestructures.cat, ha quedat escapçada un mes després dels registres a la seva seu durant l'operació ordenada pel jutge del Vendrell (Tarragona) que investiga el cas del 3% sobre el presumpte pagament de comissions a Convergència Democràtica a canvi d'obra pública.
Si el passat 29 d'octubre la Generalitat obria una investigació interna i apartava de les seves funcions al director general de l'empresa, Josep Antoni Rosell, imputat en el cas del 3% i a qui la policia atribueix una caixa forta amb 80.000 euros en efectiu, aquest dijous ha estat el president d'Infraestructures.cat, Joan Lluís Quer, el que ha presentat la seva dimissió.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat del Govern, Ricard Font, ha assumit tant la presidència com la direcció general d'Infraestructures.cat després de la renúncia de Quer. D'altra banda, s'ha ratificat el nomenament de la directora de contractació i finances, Pilar Matesanz, com a presidenta de les meses de contractació de la companyia.
En un comunicat, la Generalitat ha explicat que Quer considera “completada” la seva etapa professional com a president i conseller delegat d'Infraestructures.cat i d'Ifercat, i ha destacat que ha “reconduït” el projecte del canal Segarra-Garrigues i ha “reestructurat econòmicament” la Línia 9 del metro. Aquestes dues obres, projectades pels últims governs de Pujol però que encara no s'han acabat del tot, acumulen un sobrecost de 1.000 i 10.000 milions, respectivament.
Quer està assenyalat per la Fiscalia en un cas de presumpta corrupció. La Fiscalia va presentar abans de l'estiu una querella contra Quer i altres dotze persones per la presumpta adjudicació directa de contractes de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a una unió d'empreses controlada per l'antic president de Infraestructures.cat. En la seva querella, ja admesa a tràmit, el ministeri públic acusa Quer, exgerent de l'ACA entre 2000 i 2004; l'exdirector general d'aquesta entitat Manuel Hernández, així com a diversos càrrecs de la mateixa dels delictes de revelació de secrets, ús d'informació privilegia, tràfic d'influències, frau, prevaricació i malversació, a més de possible falsedat documental.
La Fiscalia Anticorrupció acusa Quer d'haver-se beneficiat de les seves influències a l'ACA per aconseguir l'adjudicació “a dit” de contractes de consultoria, amb un valor de 7,6 milions d'euros, a la unió temporal d'empreses (UTE) DMA- gestió, de la qual era gerent, entre gener de 2008 i novembre de 2010. Finalment, afegeix la querella, aquests treballs no van ser duts a terme per la UTE formalment adjudicatària, sinó que aquesta “va procedir de fet a la subcontractació total” dels mateixos, sense respectar “ni la regulació legal ni les previsions contingudes al respecte en la pròpia contractació”.
Per la seva banda, Rosell va ser detingut en l'operació que dirigeix el jutge del Vendrell per trobar documents i proves que demostrin, tal com sosté la Fiscalia, que empresaris van pagar comissions del 3% a CDC a canvi d'adjudicacions d'obres i serveis públics per part d'administracions controlades per la formació.
