La portada de mañana
Acceder
Prohibición de fumar, más restricciones sociales y cribados: las comunidades buscan más medidas ante el aumento de contagios
Juan Carlos I, un capitán general del Ejército en paradero desconocido
Las irregularidades en la contratación de temporeros mediante intermediarios dificultan el control de la COVID-19

Una separació que pot unir el PSC

El PP, PSOE i UPyD rebutgen la consulta sobiranista i Chacón opta por no votar

Tard o d'hora havia d'arribar el xoc: els diputats del PSC al Congrés, a excepció de la número u per Barcelona, ​​Carme Chacón, han trencat la unitat de vot i han donat suport a la resolució presentada per CiU i Izquierda Plural que insta l'Executiu a iniciar un diàleg amb la Generalitat per permetre el dret a una consulta independentista. Després d'aquesta mostra de desobediència, el PSOE sancionarà els diputats díscols del PSC per no mantenir la unitat de vot i, a la vegada, els socialistes catalans sancionaran Carme Chacón pels mateixos motius però al revés.

L'episodi, que fins i tot té un punt còmic, és històric: mai el PSC havia votat diferent del PSOE al Congrés, arribant fins i tot a contradir el que defensava a Catalunya i a Madrid. Donat el pas, s'obren alguns interrogants sobre la decisió del PSC i també sobre el futur d'una consulta independentista que, tot i estar plena de soroll, va sumant suports.

Votar el que sigui, però votar

Els socialistes catalans porten molt temps fent estranys equilibris sobre la corda fluixa del dret a decidir i no amb massa encert. Cada vegada que se celebren unes eleccions, els socialistes catalans perden una mica de força i quan sembla que ja han tocat fons, tornen a caure una mica més. A Barcelona són la quarta força política. Ningú sap ja on està el límit.

El que sí saben dins del PSC és que a Catalunya creix la sensació que s'acosta un punt d'inflexió, en forma de consulta independentista. I en un moment així, les mitges tintes es converteixen en taques. O sí o no. Farta de les mitges veritats i de les diferents interpretacions possibles, la gran majoria de catalans vol saber el que pensen els partits. El millor exemple d'aquesta tesi es va produir a les passades eleccions catalanes, en què Artur Mas aspirava escalar fins a la majoria absoluta i en canvi va perdre vots. Els independentistes van votar a ERC. Sense mitges tintes.

Dins el PSC sempre hi ha hagut diversos corrents, separades més sovint per personalismes que per ideologia, però cada vegada més, totes les famílies es van reduint a dues: les que donen suport al primer secretari, Pere Navarro, i les crítiques. En aquesta ocasió, també hi ha divisions per personalismes però la separació és en gran mesura ideològica. Els crítics volen anar més enllà amb les propostes de regeneració política i donen suport sense peròs ni complexes a la consulta independentista. Alguns la aprofitarien per votar que no i altres per votar que sí, però el sector crític intern del PSC té molt clar que vol votar. Des de la direcció, en canvi, veuen la consulta com un risc i, si més no fins que s'ha produït la votació al Congrés, la seva posició era un sí però no. La versió oficial va començar sent un no, per canviar cap a un sí, però només dins del marc legal, cosa que sembla impossible. És una bogeria esperar que PP i PSOE acorden canviar la Constitució per autoritzar el referèndum.

Aquesta divisió interna es va apreciar fa un mes al Parlament durant la votació de la Declaració de Sobirania que van presentar CiU, ERC i ICV-EUiA. Les ordres de la direcció eren votar en contra, ja que el text, segons els socialistes, anava més enllà del dret a decidir i apostava clarament per la independència. Però cinc diputats, membres del corrent crític amb la direcció, van optar per l'abstenció. De portes en fora, l'episodi es va tancar amb una multa. Però els fets van obrir una important crisi que va separar encara més a les dues corrents. Fins al punt que alguns membres de l'Executiva, van plantejar la possibilitat d'abandonar el partit, cosa que donaria l'estocada final a un PSC que segueix sense trobar el fons en la seva caiguda lliure.

A la seu que els socialistes catalans tenen al carrer Nicaragua hi ha un document que podria posar pau entre els dos corrents: es tracta d'una proposta a discutir amb el PSOE per permetre trencar la unitat de vot al Congrés quan els diputats del PSC així ho decideixin. Aquesta proposta, que sempre està a punt de sortir però continua en un calaix, va ser una de les promeses més importants que Pere Navarro va fer en el passat congrés del PSC.

Conscients que el document seguia en un calaix, CiU ha presentat al Congrés una resolució menys ambiciosa de la que va presentar al Parlament. En part, el seu objectiu era deixar, una vegada més, el PSC en un fora de joc clamorós. Però la decisió de trencar la unitat de vot amb el PSOE podria haver servit per a tot el contrari.

Un dirigent del partit va explicar a eldiario.es que els crítics del PSC van trencar la unitat de vot al Parlament perquè "no s'acaben de fiar que votaríem diferent al Congrés". La mateixa font considera que aquest episodi del Congrés "pot reforçar la posició de Pere Navarro". Costa predir si el pas que ha donat el PSC, per contundent i històric que sigui, pot cosir la divisió interna que el partit té a Catalunya, però almenys representa un pas en aquesta direcció.

Etiquetas
Publicado el
26 de febrero de 2013 - 20:12 h

Descubre nuestras apps

stats