La Syriza catalana es mou però necessita els moviments socials

Participaron en el acto, entre otros, de izquierda a derecha, Ignasi Llorente (ex ERC), Dolors Camats (ICV), Joan Josep Nuet (EUiA), Joan Ignasi Elena (PSC), Josep Ramoneda y Laura Pinyol (CCOO). /CARMEN SECANELLA

Sense moviments socials no es complirà el somni de la Syriza catalana. Els moviments socials representen la regeneració democràtica que tots els partits defensen (i temen) i representen també el vincle entre la política i la ciutadania que els partits fa temps que han perdut de vista. I també són els que ahir, en el debat organitzat per la Fundació Nous Horitzons, vinculada a ICV, estaven menys representats.

Potser per aquest motiu, tots els ponents van insistir en lloar la importància dels moviments socials i en destacar la necessitat de passar pàgina als vells recels mutus. Els partits polítics perden militants i simpaties i els moviments socials, com la PAH, desperten il.lusió i aconsegueixen resultats palpables i evidents que permeten canviar lleis i evitar que moltes persones es quedin al carrer.

“S’han guanyat terrenys”, va dir el filòsof Josep Ramoneda, un dels ponents més escèptics sobre les possibilitats de constituir a mig termini un projecte d’esquerres que sigui una veritable alternativa de Govern. “Hem recuperat la política –va dir Ramoneda- i ho hem d’agrair als moviments socials. Els partits polítics els veuen com una amenaça, perquè volen defensar el seu oligopoli. És per això que els acusen de ser antipolítics”.

El diputat del PSC i líder del corrent Avancem, Joan Ignasi Elena, ho va deixar clar: “Sense la complicitat i el compromís dels moviments socials és impossible de generar aquesta alternativa” però va afegir que també calen els partits politics. El coordinador d’EUiA i diputat al Congrés, Joan Josep Nuet, va dir que aquest debat ha de ser del passat i va assegurar que els moviments socials “s’han donat compte que necessiten la política” i els partits polítics han entès “que necessiten la societat”.

A la taula hi havia també Laura Pinyol (CCOO), Ignasi Llorente (ex ERC), Gemma Galdon (professora de la UB), Gerardo Pisarello (Observatori del Drets Econòmics Socials i Culturals) i Dolors Camats (ICV), que feia de moderadora. Itziar González, que estava convidada, no va poder participar. Entre el públic, hi havia entre molts d’altres Joan Herrera i Laia Ortiz (ICV), Jaume Collboni, Laia Bonet i Jordi Martí (PSC). Algunes intervencions del públic van insistir en la importància del lligam entre el projecte i els moviments socials, fins al punt que Camats va respondre: “Potser la propera vegada hem de convidar més sigles i més partits i moviments i plataformes. Això era un assaig”. Alguns membres de moviments socials sí que van ser convidats però no van poder assistir.

La pregunta que havien de respondre els convidats és si les esquerres estan anant cap a un procés constituent. La resposta de tots va ser que sí. I que hi ha urgència, però que s’ha de fer a poc a poc. El debat va ser ric i interessant, i es va parlar dels efectes de la “mercantilització” i del “neocapitalisme” que ha predominat a Europa durant les últimes dècades. Però també es van poder sentir algunes propostes més concretes. Joan Ignasi Elena va dir que el camí s’ha de recórrer “mantenint els partits polítics però compartint prèviament un programa polític”, una idea que coincideix amb la que fa setmanes va avançar Nuet a eldiario.es. Un altre cop, el líder d’EUiA, va recordar els 21 punts programàtics que va proposar Syriza a la resta de formacions i moviments abans de presentar-se a les eleccions. Aquest és el camí que, ara mateix, sembla que seguirà també el projecte que les esquerres volen engegar des de Catalunya. Segons va explicar Nuet Eldiario.es, caldria celebrar un congrés abans de l’estiu per decidir els punts. A més dels moviments socials, els partits que haurien de formar aquest projecte són ERC, ICV, EUiA, la CUP i el corrent intern del PSC Avancem. Aquests darrers també van organitzar fa tres mesos un acte en favor d’aquest nou projecte, en el que tampoc hi havia gran representació dels moviments socials.

Camats va alertar un dels riscos més grans és que les diferents formacions d’esquerres consideren que és el seu moment i que en unes eleccions podrien aconseguir més diputats sense grans esforços. “¿I què canvia si aconseguim tres diputats més?” va preguntar. Aquesta lògica afecta a totes les formacions, però especialment a ERC i a les CUP, que tenen una clara línia ascendent.

Entre el públic, el primer secretari d’ICV, Joan Herrera, va advertir que “hi ha urgència” per engegar aquesta nova iniciativa, ja que les retallades socials estan provocant u daltabaix i va apuntar que els principals eixos haurien de ser “el dret a decidir, la derrota del capitalisme salvatge i la nova política”. Ramoneda va posar una mica d’aigua al vi: “Estic segur que encara no es donen les condicions necessàries, perquè els instruments polítics estan molt avariats i s’han de reparar abans de fer un pas endavant”.

Mitjans de comunicació

Un dels debats que es va obrir va ser el de la necessitat de comptar amb mitjans de comunicació compromesos, que s’impliquin en aquesta iniciativa. Ramoneda va dir que es tracta d’un tema molt important, ja que els mitjans “estan vivint una crisi conceptual brutal i no saben no com han de ser com a empresa ni com a projecte”. Gemma Galdon va dir que canviar la classe política és difícil, però apostar per mitjans compromesos està a les mans de les persones, i va posar com a exemples la revista Mongolia, MásPúblico (ara La Marea) i eldiario.es. “Hem de començar a fer les coses nosaltres mateixos”, va dir.

Etiquetas
Publicado el
4 de abril de 2013 - 22:55 h

Descubre nuestras apps

stats