El testament d'Artur Mas
Moltes hores de compareixença i cap notícia. Una expectació com en els dies “històrics” del Parlament que no s’ha correspost amb les novetats que ha aportat el pas del president de la Generalitat, Artur Mas, per la Comissió d’Investigació del Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. En acabar la sessió, moltes diputades i diputats es demanaven si havia servit de res tanta pressió per portar Mas a la Comissió. N’ha sortit cansat –ha demanat un kit-kat a mitja tarda- però sense despentinar-se.
Potser l’única informació desconeguda que s’ha sabut avui és que Artur Mas també ha fet testament. I, segons ha explicat, l’ha fet sense comunicar als seus fills el contingut d’aquest document. Curiosa visió la que té de les obligacions familiars. Una visió que té punts de contacte amb la de Jordi Pujol. L’ex-president de la Generalitat va confessar, el 25 de juliol, que el seu pare va fer un testament B, en el qual incloïa uns diners que van anar a parar a un paradís fiscal a nom de la seva jove, Marta Ferrusola, i els seus fills. Però no en va dir res a la seva altra filla, Maria Pujol.
El pare d’Artur Mas també va posar diners en un compte d’un paradís fiscal. En aquest cas, Liechtenstein. Però Mas ha dit, aquest vespre, que ell no en sabia els detalls: “El meu pare va tenir una causa judicial oberta. No ho vaig seguir perquè no m’afectava a mi”. “La meva mare ha estat l’única beneficiària d’aquell testament i ni ella ni els meus germans no han estat mai testaferros meus”, ha afegit. Alguns diputats volien saber com va anar a parar una fotocòpia del DNI d’Artur Mas al compte liechtenstenià on estaven dipositats aquests diners. Però se n’han quedat amb les ganes.
Ara Mas i la seva esposa fan un testament del qual no en donen detalls als seus fills. Podria interpretar-se com la traducció convergent de la dita que demana que “la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra”. “Que els fills no sàpiguen què fan els pares amb els seus diners” i “que els pares no sàpiguen què fan els fills amb els seus”. Artur Mas ha reblat el clau: “Jo tinc tres fills i no puc fiscalitzar que no treballin en empreses que contractin amb les administracions” (governades per CiU, s’entén).
L’oposició ha intentat apropar les famílies Pujol i Mas i el president, allunyar-les. “Només he estat un cop a casa de’n Jordi Pujol Ferrusola i mai no hem dinat les dues parelles plegats”, ha explicat després que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, el presentés com “el vuitè fill de la família Pujol-Ferrusola”.
La compareixença ha anat perdent ganxo i interès a mesura que passaven les hores i es repetien preguntes i respostes, sense cap sorpresa. Només s’ha animat una mica quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha fet una mica de fressa i el president de la Comissió, David Fernández, ha demanat al “Gol Sud” que callés.
Fernández lluïa aquest vespre una samarreta amb el lema “Punk’s not dead”. “El punk no està mort”. Mas ha sortit ben viu de la seva compareixença. El testament personal ja l’ha fet. El testament polític encara no ha arribat l’hora de dur-lo al notari.
