Toni Comín: "El Govern ha de complir molt bé el programa perquè Junts pel Sí continuï unit"

Toni Comín número onze de la llista unitària "Junts pel Si" / ENRIC CATALÀ

Si un nom propi representa el que és la nova ERC, plena d'independents i de persones que arriben des del PSC, aquest és el de Toni Comín (Barcelona, 1971). Comín, fill de l'històric del PSUC Alfons Carles Comín, va ser diputat independent per les llistes del PSC-Ciutadans Pel Canvi durant els 6 anys del Tripartit, engrossint l'ala més catalanista de la formació. El 2014 va abandonar el partit, fundant l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, que reunia diversos sectors crítics del PSC i que aviat va quedar en l'òrbita d'ERC, alhora que altres corrents similars com Moviment d'Esquerres. Comín acudirà el 27-S com a número 11 a la llista de Junts pel Sí, al tercer lloc que li pertoca a ERC. "Vull un estat social de primera divisió i per això cal un Estat", afirma, "però només tindrem aquest Estat si hi sumem Convergència".

Raül Romeva: "Podríem parlar de federalisme, a condició que el subjecte a federar sigui una Catalunya sobirana"

Raül Romeva: "Podríem parlar de federalisme, a condició que el subjecte a federar sigui una Catalunya sobirana"

Vostè és un d'aquests milers, o milions, de catalans que eren federalistes i s'han fet independentistes. Què el porta fins aquí?

La raó és evident: he entès que a Espanya mai hi haurà una majoria disposada a fer el federalisme que jo em crec, que és plurinacional, assumint que les parts estan dins el conjunt voluntàriament. El catalanisme sempre ha tingut aquestes dues opcions en la història, federalisme i independència, i durant moltes dècades s'ha decantat cap a l'opció federal. Però després de la sentència del Constitucional i el viacrucis de l'Estatut, constatem que era un camí fallit. Es va constatar, si vols, que ningú ens seguia així que la voluntat era unilateral. I per a la unilateralitat hi ha molt més recorregut en la independència que en el federalisme. Això no vol dir que la independència no s'hagi de negociar, però el marge és més ampli.

La idea de desplegar més i millors polítiques socials és molt popular a l'independentisme d'esquerres. ¿La millor estratègia per això era formar candidatura amb CDC?

Entenc que per a molta gent això és una contradicció i no la dissimularé. Jo, com a persona d'esquerres, vull un estat social de primera divisió. Que en aquesta llista on sol estar Dinamarca, Suècia i Finlàndia aparegui Catalunya. Per fer aquest estat social de primera s'ha de ser independent, i he d'acceptar honestament que sense Convergència no es pot fer la independència. O, dit d'una altra manera, volem un Estat per fer polítiques d'esquerres, però només tindrem aquest Estat si hi sumem Convergència.

Però el Govern ja ha tingut al seu abast fer polítiques més d'esquerres.

Sí, però aquí cal dir dues coses. Primera, que l'asfíxia fiscal de Catalunya no és un invent de Mas. La segona és que, malgrat l'asfíxia financera, malgrat que els recursos són cada vegada més escassos, sí que hi ha un marge que et permet fer polítiques més d'esquerres o més de dretes. I la prova d'aquest marge és que les polítiques del Govern de Mas del 2010 i 2011 no són les del 2013, 2014 i 2015, perquè en el primer cas el seu soci era el PP i en el segon ERC. El paper d'ERC ha estat esgotar el marge que tenia el Govern de Mas per fer polítiques més socials.

Considera que ERC ha apurat aquest marge tot el que podia, fins al punt de dir que ja no hi ha res que es pugui millorar sense independència?

Jo entenc que l'ha apurat bastant. Segur que ERC sola o en una coalició d'esquerres hagués fet uns pressupostos encara més socials, és clar. Però s'han fet coses, et poso exemples: S'ha recuperat l'impost de successions, s'ha fet marxa enrere en la contrareforma de la PIRMI...

Per què pensa que CDC, que va ser qui va retallar el PIRMI el 2011, farà just el contrari ara?

Perquè nosaltres acceptem a Artur Mas de president. Això és un acord, tothom ha hagut de cedir. És el bo que tenen els acords, que hi ha qui fa coses que no faria a canvi que altres facin coses que tampoc farien. Mas serà president a canvi que compleixi l'acord. Subratllo, a canvi de. No li hem donat un xec en blanc. I amb tots els meus respectes, que és company de candidatura i farem actes junts. Però no és un xec en blanc ni ell ho ha demanat.

Suposadament la següent legislatura ha de durar només 18 mesos, però és el president qui té la prerrogativa única de convocar eleccions. Ja hem vist que Mas fa servir aquesta prerrogativa políticament i demana coses a canvi. Què garanteix, doncs, eleccions en 18 mesos?

Que sense majoria parlamentària no es pot governar, i aquest grup s'ha compromès amb eleccions en 18 mesos.

Quins mecanismes tindran per controlar-ho des del grup, si CDC és majoritària?

Hi haurà un 42% de diputats d'ERC i el 58% de CDC, i el Govern queda repartit 5/7. La correlació de forces serà diferent a la que s'ha tingut fins ara. La correlació des del 2012 ha estat que ERC tenia 20 diputats i CiU 50, i amb això Esquerra ja li ha pogut imprimir al Govern cert accent social. Doncs ara que la correlació de forces canvia, hi haurà encara més garanties d'aquest gir social i que es compleixi el programa.

Però deia que Mas serà president a canvi que compleixi el pacte. Hi pot haver rebel·lió?

Una cosa que cal deixar clara: aquest grup tindrà una única argamassa. Estem junts perquè hi ha un programa per fer la independència i per posar en marxa una sèrie de polítiques socials que tenim al nostre abast. Si es perd aquesta argamassa, aquest esperit que uneix les diferents parts, el projecte deixa de tenir sentit. Per tant, el Govern ha de complir molt bé el programa perquè el grup continuï unit. Però és que no contemplo que no sigui així.

Durant el debat sobre la llista conjunta, vostè va defensar que hi hagués tres llistes independentistes. Ho manté?

Jo tinc articles defensant altres fórmules, si. Per exemple, vaig escriure sobre les virtuts de la llista civica [sense polítics i separant eleccions en clau plebiscitària i eleccions per elegir nou Govern]. Això no vol dir que les altres em semblin malament, totes les opcions tenen pros i contres. La unitat té l'avantatge que evita que durant la campanya hi hagi dues batalles alhora, la batalla per una majoria indepe i alhora la batalla per distribuir aquesta majoria entre les parts. I hi havia gent que considerava que aquesta segona batalla anava en detriment de la primera.

Segons Baños, que finalment hi hagi hagut una llista conjunta és fruit que Mas va fer xantatge a les entitats amb no convocar el 27-S. És cert?

No ho puc confirmar perquè no estava en aquesta reunió. El que sí puc dir és que, per Junqueras, que es pogués votar de manera immediata era un objectiu superior a qualsevol altre. A vegades per prioritzar aquest objectius un a la vida està disposat a fer sacrificis molt grans. I per Junqueras garantir que el 27-S es pogués votar era un objectiu que mereixia tots els sacrificis. No dic amb això que fer aquesta llista fos pròpiament un sacrifici, però sí que ha dit que aquesta no era la seva primera preferència.

No creu que l'actual fórmula dóna la sensació que el candidat a president s'amaga?

Mas s'està amagant tant que no fem més que parlar de Mas. Artur Mas va de número 4 i serà president, així d'amagat està. És que alguns tenen interès en que això sigui un plebiscit sobre Artur Mas. Jo ho entenc, és útil electoralment per a ells. Però com comprendràs jo vull que això sigui un plebiscit sobre la independència, que és un fet únic, històric i que no s'havia plantejat mai amb tanta claredat en aquest país.

Per què diu que és útil per als adversaris personalitzar en Mas?

Home, perquè Mas té un suport determinat, però la independència té molt més suport. Per tant, si Junts pel Sí que és la candidatura del Sí i només del Sí, el suport que pot tenir és extraordinari. Però si Junts pel Sí és la candidatura de Mas, que és el que està intentat explicar Catalunya Sí Que Es Pot, el suport es redueix, perquè és evident que Mas no té el suport de molts independentistes d'esquerres, que són aquí per fer la independència. Per això interessa fer veure que Junts pel Sí és Artur Mas.

Parlant de Catalunya Sí Que Es Pot, els considera aliats potencials en el procés constituent perquè hi hagi una majoria d'esquerres?

Veig Catalunya Si Que Es Pot votant amb Junts pel Sí mesures socials. Perquè suposo que quan rescatem el decret de la pobresa energètica Catalunya Sí Que Es Pot votarà a favor. Sobre si ajudaran a construir una república catalana, jo crec que també. És legítim que no considerin el 27-S com un plebiscit. La gent de Catalunya Sí Que Es Pot són persones totalment compromeses amb la democràcia, ho han demostrat en incomptables ocasions, molts vénen de moviments socials, de lluites antifranquistes. Per això crec que, encara que no creguin que és un plebiscit, si després del 27-S constaten que la majoria independentista és àmplia, no es negaran a reconèixer que la gent ha votat en clau plebiscitària i que per tant hi ha un mandat democràtic. Ada Colau ho ha expressat així, i no pot ser d'una altra manera.

Etiquetas
Publicado el
24 de agosto de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats