El vot que tots volen el 27-S parla en castellà
La victòria de Junts pel Sí es dóna per feta, però no tot està decidit a les eleccions del 27-S. Segons càlculs de la pròpia candidatura, durant aquesta campanya necessiten convèncer prop de 150.000 votants per obtenir una xifra que, juntament als vots de la CUP, puguin brindar-li una majoria ample a l'independentisme. Sabent-se imbatibles en la major part de la Catalunya interior, la de muntanya i la part nord de la costanera, els seus objectius se centren ara en dos nuclis importants: l'Àrea Metropolitana de Barcelona, sobretot les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i la comarca del Tarragonès.
En aquests quatre nuclis geogràfics es concentren ni més ni menys que 3 dels 5,5 milions de votants a Catalunya i, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, prop de dos terços d'ells són castellanoparlants. A més, segons la mostra preelectoral del GESOP, el 25% dels electors encara no han decidit a qui votaran, i d'aquests fins al 74% són castellanoparlants. A diferència d'altres eleccions, el grup de població al qual els aspirants necessiten convèncer està bastant clar i els partits no han dubtat abraonar-s'hi.
“Aconseguirem la independència gràcies als fills d'andalusos i extremenys”, va assegurar a Vic la número dos de Junts pel Sí, Carme Forcadell. La candidatura d'Artur Mas està aplicant-se per caure en gràcia a un grup de població al qual Pablo Iglesias havia apel·lat el dia anterior, el dels descendents de la immigració del sud d'Espanya, i ni tan sols té inconvenients per fer servir el castellà en campanya. “Aquesta gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha de treure les dents, no podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya”, va assegurar l'omnipresent líder de Podemos a Rubí, el que li va costar un xàfec de crítiques que l'acusaven “d'etnicisme”.
Catalunya Sí que es Pot assegura estar centrant el seu missatge en el terreny social, però les picades d'ullet a la població castellanoparlant són constants. Fan ús indistint del castellà i el català en els seus mítings, començant pel seu home de més visibilitat, Pablo Iglesias, que es dirigeix sempre en castellà, tot i que Íñigo Errejón, que parla català, utilitza freqüentment aquesta llengua en les seves aparicions públiques. Un altre dels missatges habituals que centren la campanya és traçar similituds entre les poblacions catalanes i les madrilenyes, i les lluites sindicals de tots dos llocs. “Vam anar a donar suport als treballadors de Valeo i ningú va preguntar a Pablo Iglesias d'on venia”, va assegurar a Cornellà davant centenars de persones Lluís Rabell, qui minuts abans havia elogiat la vaga dels treballadors de Coca Cola. Les lluites, assenyalen els del Sí que es pot, són iguals a banda i banda del Sénia.
El discurs que apel·la al sentiment nacional espanyol no és nou a Catalunya, però en aquesta campanya està sent un dels components fonamentals. El candidat de la CUP, Antonio Baños, va començar a fer activisme a favor del nou Estat a través de Súmate, l'organització d'independentistes castellanoparlants i amb origen fora de Catalunya. El de la CUP ha fet gala dels seus orígens en la immigració i s'ha mostrat orgullós de ser veí dels barris populars de Barcelona. “La meva pàtria és la Meridiana”, ha arribat a assegurar el candidat, qui a més ha llançat diversos missatges a Iglesias, com que “no necessitem salvadors, ni de Vallecas ni de Pedralbes” o que “el paracaigudisme ètnic no mola”.
Cinturó morat, cinturó taronja
L'àrea metropolitana de Barcelona, l'anomenat cinturó industrial o “cinturó roig”, per la llarga hegemonia del PSC, és el terreny més cotitzat per la majoria de formacions. Per Ciutadans, gairebé l'únic lloc on assentar la seva segona posició. Les passades municipals els de Rivera es van fer forts en els antics feus socialistes, aconseguint la segona posició a L'Hospitalet i la tercera en ciutats com Santa Coloma, Cornellà, Rubí o Sant Boi. Per afermar aquestes places Inés Arrimadas va passejar aquest dilluns al líder de Ciutadans a Andalusia, Juan Marín, per Santa Coloma. “Aquí ens ho juguem tot, en barris com el vostre”, revelava la candidata. Marín postil·lava: “Volen trencar els profunds llaços de fraternitat que hi ha entre Catalunya i Andalusia amb una frontera”.
Més evident era el dard que llançava Albert Rivera des de L'Hospitalet el dia anterior a l'assegurar que els votants del PSC “havien estat traïts”. Segons va vaticinar el líder, el cinturó vermell aviat seria un cinturó taronja. De fet l'avanç de Ciutadans preocupa a la casa socialista, que per contrarestar ha tret l'artilleria en forma de líders estatals i dispara sense treva sobre les poblacions industrials del Barcelonès i el Baix Llobregat. El PSC ha centrat els seus actes en llocs que governa, com L'Hospitalet, Santa Coloma o Rubí, però també en poblacions perdudes entre 2011 i 2015, com Sabadell, Badalona o la pròpia Barcelona.
Al PSC l'apel·lació de Rivera al “cinturó taronja” ha estat una veritable declaració de guerra, però no són Ciutadans els únics que han volgut destenyir la cobejada peça metropolitana. Pablo Iglesias està decidit a construir la seva força electoral catalana sobre les ruïnes del PSC, i aquest dimarts ha al·ludit al “cinturó morat”, un concepte que va estar molt present en la seva primera visita a Barcelona com a secretari general fa un any.
