L'absència de gravacions impedeix aclarir les suposades agressions al CIE de Barcelona
El ciutadà armeni Alik es va suïcidar el passat 3 de desembre al CIE de Barcelona. Alguns interns van afirmar que va ser víctima d'agressions, però això no es va poder provar perquè hi va haver un problema tècnic amb una de les gravacions, segons la Policia Nacional. La causa va ser arxivada. El 31 de desembre diversos interns van denunciar haver estat agredits per agents per un conflicte originat a les dutxes. No es van poder visualitzar les imatges sol·licitades pel jutge perquè ja s'havien sobregravat. El cas va quedar arxivat abans de l'estiu en no poder-se demostrar la denúncia.
Davant els obstacles per comptar amb els enregistraments d'imatges en les denúncies de maltractaments i vexacions per part d'interns del CIE de Barcelona, el col·lectiu Tanquem a els CIE ha presentat aquest dimecres una queixa als jutjats d'instrucció 1 i 30 en què demana que el sistema de videovigilància conservi les imatges com a mínim durant 30 dies, i que en els casos en què hi hagi una querella pel mig els enregistraments sol·licitats es conservin d'ofici, sense esperar la petició del magistrat.
El sistema de càmeres del CIE barceloní, com tot al centre, depèn de la Policia Nacional, i compta amb 39 càmeres en color distribuïdes per les sales d'aïllament, els patis i les diferents dependències. Estan connectades a 3 gravadors ubicats a la sala de control, amb capacitat per a emmagatzemar enregistraments de 13, 19 i 39 dies, respectivament.
Els activistes de Tanquem a els CIE exigeixen també que quan hi hagi agents de la Policia Nacional implicats en el procés judicial es traslladi les imatges al cos de Mossos d'Esquadra, “per garantir la independència de la investigació”. En el cas del suïcidi d'Alik va succeir que la delegació de Telecomunicacions del CIE, encarregada de custodiar les imatges i la sala de control de visionats, va ser la que va al·legar “un problema no detectable a la base de dades del gravador” per no aportar els imatges requerides sobre les suposades agressions en un dels passadissos.
“Sense les gravacions les denúncies estan condemnades a ser arxivades, i això genera una gran sensació d'impunitat que va vinculada a la forta opacitat d'aquests centres”, explica Marc Serra, membre de Tanquem a els CIE. “És intolerable en un estat de dret”, sentencia Serra, que afegeix que les mesures que proposen van d'acord amb les recomanacions en matèria de videovigilància en centres de reclusió efectuades per instàncies com el relator de Nacions Unides.
El cas dels maltractaments denunciats al 31 de desembre, quan diversos interns van acusar agents de la Policia Nacional d'haver-los colpejat per no voler sortir de les dutxes -ells no havien acabat encara, deien-, és especialment paradigmàtic: a les 21 h de la mateixa nit de cap d'any, és a dir, hores després de les suposades agressions, els advocats de Tanquem el CIE van posar al jutjat en comunicació dels fets. Però el requeriment judicial va trigar setmanes i la resposta de la Policia Nacional, a 28 de gener, era que les imatges ja havien estat sobregravades.
Des de Tanquem a els CIE posen en la seva queixa com a exemple la comissaria de Mossos d'Esquadra de les Corts a Barcelona, en la qual la instal·lació de càmeres “no eradica completament l'existència de zones fosques, però sí que ha permès aportar proves concloents en els procediments penals, ja siguin incriminatoris o no”.
