‘Assaig d’aproximació a Falles folles fetes foc’, 45 anys més tard

En Perifèric Edicions coneixen a Amadeu Fabregat des de fa moltíssims anys. Fa tres anys, reeditaren l’antologia de poesia valenciana Carn Fresca, un llibre “premonitori” publicat per Fabregat en 1974 que obrí les portes de la nova poesia al País Valencià. Fa unes setmanes, la mateixa editorial presentava una revisió de la primera i única novel·la que l’escriptor i periodista va publicar fa 45 anys. “No teníem una data concreta, però ha coincidit que fa 45 anys”, explica l’editor de Perifèric Edicions, Jesús Figuerola.

El llibre Assaig d’aproximació a ‘Falles Folles Fetes Foc’ obtingué, als Premis Octubre de 1973, l’Andòmina de narrativa, que li atorgà un jurat de luxe format per Vicent Andrés Estellés, Raimon, Maria Aurèlia Campany, Josep Iborra i Joan Francesc Mira.

Amadeu Fabregat tenia tan sols vint-i-quatre anys i era una de les figures joves més destacades de la cultura i el periodisme quan, al 1972, començà a escriure la primera edició de la novel·la. Seria el 1974 quan l’editorial 3 i 4, un any després del premi i dos abans de la mort de Franco, publicà aquesta novel·la d’un sol paràgraf que ha estat molt estudiada, però poc llegida.

“Ens va agradar la idea de reeditar un llibre del qual es parla molt, però que no estava a l’abast de ningú”, apunta Figuerola. Però reeditar-lo “tal qual” no tenia massa sentit per a l’editorial i van decidir afegir alguns dels estudis que situaven l’obra d’Amadeu Fabregat com “el punt d’inflexió de la narrativa valenciana” i també afegien informació rellevant sobre la seua narrativa i el seu context.

El resultat d’aquesta reedició és una caixa blanca amb dos volums al seu interior amb colors rojos i blancs invertits. Un dels llibres (el blanc amb lletres roges) recupera articles i estudis d’aquella època, i algun també actual, signats per noms com Àlex Broch, Joan Oleza o Margalida Pons, amb un primer text de Carles Fenollosa, que descriu la novel·la com “una sonada impertinència, una peça volgudament irreverent”, que a més arribava “enmig d’un País Valencià sota la dictadura i orfe de narrativa”. Aquest volum blanc també inclou la versió inicial de la novel·la tot respectant la paginació original i una postal amb la il·lustració de la coberta original del llibre feta per Rafael Gassent.

“Per a un tipògraf d’aquella època l’estructura de la novel·la era un malson perquè sabia que, qualsevol canvi, descavalcava tot el text”, explica Figuerola. Això va provocar “moltes errades” en la primera edició: “Però no és cap crítica, quan naix és d’un mèrit increïble i cal reconèixer l’esforç de 3 i 4”. A més, Amadeu Fabregat va fer una revisió del text i se’n va adonar que “hi havia mancances” i “paràgrafs difícils d’entendre”.

Aquesta revisió feta pel mateix Fabregat i altres correctors es pot trobar al segon llibre (el roig amb lletres blanques) que inclou la reedició de Assaig d’aproximació a ‘Falles Folles Fetes Foc’, quaranta cinc anys després de la seua publicació com “un intent de dir que aquest País ja té una història important”. “Una sonada impertinència”, com titula Carles Fenollosa, que retorna 45 anys després.