Elma Sambeat posa veu i música al llegat poètic de Federico García Lorca en el TEM

Per a l'actriu, cantant i compositora Elma Sambeat (València, 1980) cada nou projecte naix des de la passió més absoluta. Passió pel teatre, per la música i per la recerca constant de la bellesa. I passió, molt profunda, per la poesia i la figura de Federico García Lorca.

El passat mes d'agost, coincidint amb el 84 aniversari de la mort del geni granadí, Elma i la seua companyia La Galopante van portar als escenaris Muerto de amor, un recital poètic teatralitzat amb música en directe on combinava les creacions pròpies amb els immortals textos de l’escriptor.

Un espectacle que, en realitat, servia de preàmbul a un nou treball discogràfic en el qual Sambeat rendeix tribut al llegat de Lorca a través de composicions inèdites, i que serà presentat el pròxim 14 de febrer al Teatre El Musical (19:00 hores).

Una data així remet, lògicament, al tema lorquià per excel·lència, si bé estem davant un disc on la mort també s'intueix molt present. “Era un rerefons obligat”, assenyala l'artista sobre una qüestió tan inherent a la figura de Lorca, tant pel seu tràgic final com per la manera en què es manifesta dins la seua obra.

Les onze cançons que donen forma a Muerto de amor van ser compostes per Elma Sambeat amb la col·laboració del pianista francès establert a València Baptiste Bailly, i totes es basen, directa o indirectament, en la poesia de Federico García Lorca. De vegades s'utilitza un poema complet, altres només un fragment, però el text sempre té un paper preeminent.

Els acompanya sobre l'escenari un sòlid equip de músics experimentats i ben coneguts en l'escena local i nacional, com Efrén López a càrrec del oud, la mandolina, el cistre, la zanfona i la percussió, Alessandro Cesarini en el contrabaix i David Gadea en la percussió.

Per la seua banda, els títols de les cançons provenen de versos solts pertanyents als poemes que les van inspirar; és així com ens trobem amb temes com Algunas veces el viento, Yo quiero, No son los pájaros, La luz de la aurora o Ao longo das rúas infindas, basat en un dels sis “poemas galegos” escrits per Lorca. “L'objectiu és traçar un viatge emocional a l'oient”, comenta Sambeat.

“Volem que es delit de les sonoritats i li inspire un interès per la poesia de Lorca, a més d'evidenciar el fet artístic en si mateix: com una obra poètica pot inspirar una obra musical”. Muerto de amor és, doncs, la unió de dos mons, un caleidoscopi que parteix de la sensibilitat del poeta per, una vegada aprofundida i reflexionada, submergir-se en la sensibilitat d’Elma Sambeat.