“Els ocells”, o com explicar el populisme del segle XXI mirant a l'antiga Grècia

Una comèdia escrita fa 2.436 anys pot tenir alguna connexió amb l'actualitat? El 414 a.C., l'autor grec Aristòfanes va escriure Els ocells, la història de dos atenesos adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, decidien abandonar el món dels humans i convèncer les aus per crear una nova civilització. Dos mil·lennis i mig després, la companyia barcelonina La Calòrica, coneguda per les seues àcides reflexions sociopolítiques a través de l'humor, ha volgut revisitar el text d'Aristòfanes i parlar sobre la instrumentalització dels problemes del poble per assolir els objectius individuals, un argument que, sorprenentment, continua tan vigent com aleshores a causa del populisme neoliberal i el seu auge imparable a l'esfera internacional.

Per a Joan Yago (dramatúrgia) i Israel Solá (direcció), “vivim una crisi democràtica sense precedents i volem reflexionar sobre el seu origen: l'Antiga Grècia”. Així va sorgir Els ocells, que ells mateixos defineixen com “un cabaret polític on desfilen temes com la corrupció o els mecanismes de manipulació de masses”, i que es va alçar amb el Premi TeatreBarcelona 2019 al millor espectacle de xicotet format. Els propers dies 19 i 20 de febrer (19.30 hores), Els ocells arribarà al Teatre El Musical amb les seues dues primeres representacions a València, quinze mesos després que La Calòrica visitara l'espai del Cabanyal-Canyamelar amb un altre muntatge ple de sàtira i mala llet, Fairfly.

Els ocells presenta dos personatges desitjosos de viure una vida còmoda, relaxada i lliure d'impostos. Com que en el seu context humà els resulta impossible, se'ls ocorre dissuadir totes les aus del món per fundar una nova societat on ells puguen fer tot el que els abellisca. Abans, però, hauran de convèncer les masses. “Ens preguntem què hem fet per aturar el populisme, fins a quin punt som impermeables als seus eslògans i si queda alguna cosa realment democràtica a les democràcies occidentals”, expliquen els seus responsables, que defineixen el seu espectacle com “una comèdia on l'humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític, i que dinamita qualsevol eix de coordenades que puga intentar fer servir l'espectador per classificar-la”.