Una fase més a prop de poder tocar els llibres

La professió de llibreter és molt laboriosa. Atendre la clientela és també saber aconsellar, conéixer els lectors –que solen convertir-se en amics–, buscar aquest llibre, atendre telefonades, fer comandes, factures, estar al dia de les novetats. Des que es van tancar les llibreries, n’hi ha que també han desinfectat llibres per a enviar-los a domicilis o, fins i tot, han esdevingut missatgers. “M’he adonat de com viuen de lluny algunes de les meues clientes”, diu Alodia Clemente, de la llibreria La Rossa, del barri de Benimaclet, a València .

Dilluns passat, algunes llibreries van començar a alçar tímidament la persiana després d’haver tancat temporalment fa ja més de seixanta dies. Durant aquesta ‘fase 0’ només es podia accedir a l’establiment amb cita prèvia per a recollir comandes i d’un en un. Quan es passe a la fase 1 ja s’hi podrà entrar sempre que es complisquen les mesures d’higiene i protecció pertinents, i se’n limite l’aforament.

Han canviat moltes coses. Els llibreters i les llibreteres, abillats amb màscares i guants, es preparen per esmorteir el colp tan dur d’una crisi que, segons la Federació Espanyola de Cambres del Llibre (FEDECALI), podria suposar pèrdues de 811 milions d’euros en el mercat interior espanyol. I ja es va notant. “Malgrat haver fet uns 200 repartiments durant el confinament, aquest mes només podré pagar el lloguer del local”, explica la llibretera, que durant aquesta setmana ha decidit mantindre els enviaments i esperar fins que siga possible obrir definitivament.

Al mateix carrer, David Cases, de La Traca, també esperarà fins al moment de permetre l’accés a la llibreria, encara que un taulell improvisat a la porta provoca la curiositat de molts veïns que passen a saludar i a resoldre dubtes. Cases explica que en el seu cas sí que van parar l’activitat de la llibreria i van haver de recórrer a un ERTO. “Són dies durs i això acaba de començar, perquè l’estiu serà molt llarg. Però alhora estem molt contents, és molt bonic, no es pot explicar la clientela tan bona que tenim. La gent de llibreria és especial i es nota que hi vol col·laborar comprant llibres”, assegura Cases.

Una de les poques coses que no ha canviat és precisament la fidelitat de la clientela de totes dues llibreries, situades a pocs metres de distància. “El 90 % dels encàrrecs que he tingut aquests mesos són de clientes habituals”, assegura Clemente. “La vida de barri té ara més sentit que mai. La gent es preocupa per la seua comunitat i vol fer l’esforç de mantindre-la viva. Això parla molt bé d’un barri que construïm entre tots”, opina al seu torn el llibreter.

Una “allau” de visites i de telefonades

El ritme d’aquesta primera setmana de semitornada ha sigut més intens del que es podia esperar. “Passe el dia atenent telefonades, responent correus i donant alguna cita prèvia”, explica David Cases, de La Traca. Un contacte “una mica més fred” a què aquest llibreter de barri no està gens acostumat. I poc eficient, ja que normalment la clientela “no telefona per encarregar un llibre, en tot cas en demanen cinc o deu i qui vol comprar-ne només un ve directament a buscar-lo”.

Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers de València i propietari de la llibreria El Cresol, situada a l’altre cap de la ciutat, al barri de Patraix, també comparteix la sensació que durant aquesta primera setmana de reincorporació hi ha hagut “una allau de visites per a recollir tots els llibres que s’havien encarregat durant els dos mesos de tancament”, un període que ha coincidit amb dates tan importants per al sector com el Dia del Llibre.

Larraz assegura que, malgrat els dubtes sobre el que estava permés o no es podia fer en la fase 0, aquestes primeres trobades amb la clientela han sigut “molt positives” i els han donat l’energia que necessitaven.

També destaca que, quan es pose en marxa la fase 1, ja es podrà entrar lliurement a les llibreries sense haver de demanar cita prèvia, fet que facilitarà notablement la compra de llibres i que també anirà acompanyat de més mesures restrictives, com l’ús obligatori per part dels llibreters de màscares i guants, la limitació de l’aforament, la ventilació del local, la neteja dues vegades al dia, el gel desinfectant a la porta i, sobretot, recomana Larraz, “aplicar-hi el sentit comú”.

El problema llavors en serà un altre: Podrem tocar els llibres? “Aquesta setmana els clients no han pogut passejar per les llibreries ni esperar dins. A de la l'altra fase sí, però sense tocar els llibres, només els podran mirar”, indica el president del Gremi. Un fet que, adverteix, bloqueja notablement la venda, sobretot de llibres infantils, d’il·lustració o d’assaig, que és més complicat comprar sense fer-hi una ullada. “Haurem d’esperar a la fase dos, ací sí que podrem tocar-los”, avisa.

“No hem notat la crisi”

A cada negoci l’afecta d’una manera la crisi, però hi ha models més segurs que uns altres. És el cas de La Repartidora, també al barri valencià de Benimaclet. Es defineixen com “un projecte polític que parteix del pensament crític com a eina per a conéixer la societat i transformar-la”. A través de la llibreria i de Caliu, Espai Editorial aposten per generar una comunitat a partir dels llibres i se sostenen econòmicament gràcies a les sòcies col·laboradores.

A més, les treballadores de La Repartidora pertanyen al projecte de vida comunitari L’Horitzontal, que sosté econòmicament els seus integrants mitjançant un sistema d’economia cooperativa.

A la llibreria no han parat durant el temps de confinament. Només ho van fer durant les dues setmanes en les quals es van paralitzar tots els serveis no essencials. Durant aquest temps han oferit a través de la seua botiga en línia llibres que transportaven personalment amb bicicleta a la ciutat de València i a l’àrea metropolitana. “Garantíem la seguretat de les clientes i també la nostra: desinfectem els llibres i sempre portem guants i màscara quan els toquem”, explica Jordi Garcia, de La Repartidora.

En el seu cas també van decidir esperar fins al dia 11 per a obrir la llibreria. “Teníem molts repartiments acumulats i vam decidir esperar. El llibre no és un producte de primera necessitat, però s’ha demostrat que per a molta gent la lectura és sempre un passatemps interessant”, apunta.

“Sempre hi ha la por que es puga abaixar la persiana perquè ens movem amb molta precarietat i aquests moments són un punt clau. Però nosaltres no hem notat la crisi”.

El projecte el formen 140 sòcies, que són les que permeten que la llibreria funcione amb quotes que cobreixen el lloguer, l’aigua i la llum. “Unes despeses que, quan comencem el curs, ja sabem que estan cobertes”.