Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
La Llibreria de la Universitat de València, una idea pionera consolidada
Els inicis d’un projecte pioner són sempre delicats i incerts, però no hi ha res sense un principi. Ho saben molt bé Ana Isabel Poves i Javier Crespo, els llibreters de la Llibreria de la Universitat de València, que recentment ha complert 20 anys al servei de la docència, la investigació i el desenvolupament cultural. Consolidada i plena de dinamisme, la llibreria és avui, “l’enveja (sana) d’altres centres universitaris”. No obstant això, o precisament per això, no podem obviar en quin context va nàixer la Llibreria de la Universitat de València, ara fa dues dècades. Sovint, potser massa sovint, ocorre que ens creixem en l’adversitat.
Fem una mica d’història: Era el 2003, i eren temps obscurs des del punt de vista polític i cultural, com els d’ara, amb un Govern que menyspreava i feia malbé molts projectes culturals del País Valencià, com el d’ara. En aquella tessitura, la Universitat de València va arriscar i va crear una llibreria capaç d’esdevenir referent cultural a València i internacionalment. Ara mateix, i de nou, amb els governs extrems de dreta i l’atac sistemàtic a la cultura dels valencians, el paper de la Llibreria i de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és especialment rellevant. Per a commemorar aquest aniversari, la llibreria va celebrar recentment un acte de portes obertes.
Inaugurada l’11 de desembre de 2003 amb l’objectiu de pal·liar l’absència dels llibres universitaris en els punts de venda habituals, la Llibreria de la Universitat de València ha esdevingut una llibreria referent. Ho conten algunes de les moltes persones que es van apropar a la llibreria per celebrar aquest aniversari en un dia especial en què s’aplegaren autors, professors, editors, alumnes, clients, llibreters, i antics companys de feina, com ara l’editor Vicent Olmos, l’escriptor i ex-editor de PUV Gustau Muñoz i el fundador de la Llibreria i ex-director de PUV, Antoni Furió. Amb tots ells i, per descomptat, amb els llibreters Ana Isabel Poves I Javier Crespo, hem parlat per fer balanç d’aquests vint anys.
La Llibreria
Ubicada en un lloc estratègic, propera a tres campus universitaris: els de Blasco Ibáñez, Tarongers, i Universitat Politècnica, i molt ben comunicada tant per metro com per autobús, la Llibreria de la Universitat de València (UV), situada al carrer de les Arts Gràfiques, i amb uns aparadors que donen al carrer del Doctor Moliner, és una cantonada atractiva, plena de novetats i fons editorial, una cantonada on costa no aturar-se i passar-hi de llarg. És una llibreria que convida a entrar-hi, pel fons de llibres de què disposa, gran part de la producció universitària de la Universitat de València i molt més enllà, per la disposició del local, gran i atractiu, tot i que asseguren que està quedant-se petita i, last but not least, per un merchandising atractiu, perquè la Universitat de València també és marca, i de prestigi. Que li ho diguen, si no, als milers d’investigadors i d’Erasmus que hi passen cada any.
Aquesta llibreria, que començà sent un projecte pioner, i això sempre és arriscat i engrescador alhora, s’ha consolidat i convertit en un punt neuràlgic de la cultura i la investigació universitària a València i en un referent fora de casa nostra. Així ho expliquen Ana Isabel Poves i Javier Crespo, els seus llibreters i artífexs, en gran part, de la consolidació i l`èxit del projecte. Ningú millor que ells, que fan realitat el dia a dia de la llibreria tant al darrere com al davant del taulell, sap el que suposa per a la comunitat universitària comptar amb una llibreria com aquesta: “El 2003 no existia res ni remotament paregut. Trobar tota la producció de les Universitats de Salamanca, Barcelona, Sevilla, Saragossa, i tantes altres, en una única llibreria, no s’havia vist mai i era una cosa que ocorria per primera vegada”. “La llibreria suposa sobretot facilitar als lectors, estudiants i investigadors l’accés a uns fons difícils de trobar en altres llibreries, a més de la comoditat de trobar en un espai únic tota la producció acadèmica”.
En Com ordenar una biblioteca l’editor i escriptor Roberto Calasso explica allò que podria ser una aproximació a la llibreria ideal a través d’aquesta regla: “La llibreria ideal és aquella on cada vegada compres com a mínim un llibre –i molt sovint no el llibre (o no només el llibre) que volies comprar”. I sembla que així ho entenen també aquests dos llibreters: “Quan els estudiants entren ací ocorre que no només troben allò que busquen per prescripció del professorat, sinó també la possibilitat de descobrir llibres interessants per a la seua formació, encontres fortuïts que d’altra forma no haurien tingut, llibres que no haurien conegut”.
El perfil de la llibreria és molt concret, i té com a finalitat “posar a disposició de l’alumnat, el professorat i el personal investigador els materials necessaris per a reforçar els seus objectius docents, investigadors i de transmissió de coneixements, però també posar-ho a disposició de la societat en general”.
¿En aquest sentit, què poden trobar els lectors i els investigadors allà dins? Doncs les publicacions editades per la Universitat de València i per la resta de les Universitats Espanyoles, així com per Instituciones Científiques i d’Educació Superior Associades com ara el CSIC, el CIS, la Institució Alfons el Magnànim, l’Institut d’Estudis Catalans, entre altres. I també pot trobar-hi el fons de l’editorial Afers, de fet, PUV coedita amb Afers diverses col·leccions.
Alguns convidats que passaren per la festa
Precisament l’editor d’Afers, Vicent Olmos, Olmos, qui ara fa sis anys va deixar PUV i es dedica de ple a la seua editorial, fou un dels assistents a la festa. Per a Olmos, aquest celebració és una alegria: “El fet que aquell projecte que vaig veure nàixer i amb el qual vaig col·laborar s'haja consolidat i convertit en un referent a València i a la resta l'estat, és un goig. La Universitat de València va ser la primera que va disposar d'una llibreria i, que jo sàpiga, continua sent l’única i, en tot cas, la millor de totes les que he pogut veure”.
La creació de la Llibreria, inaugurada en el nou edifici que va construir la Universitat de València en la cantonada dels carrers d'Arts Gràfiques i Doctor Moliner, insisteix Olmos, “no hauria estat possible sense el rector Pedro Ruiz Torres, qui va apostar decididament per l'ampliació del Servei de Publicacions de la Universitat i per la creació de la llibreria, i posteriorment amb la tasca del rector Paco Tomás”, assegura Olmos, i ho subratlla també, per la seua part, Gustau Muñoz. Per a Olmos, “el rector Ruiz –també present a la festa– va tenir un gran encert quan, a la marxa de l'historiador Manuel Ardit com a director de PUV, va pensar en l'historiador i catedràtic de la mateixa Universitat Antoni Furió perquè fou l'ànima del projecte. Furió va fer créixer PUV, i va suggerir l’entrada de Gustau Muñoz i jo mateix com a editors, ja que aleshores Maite Simón era l'única editora. Crec que aquella fou una molt bona època. Hi vam posar en marxa noves col·leccions de llibres i fou en aquell moment quan va néixer la filosofia del servei i de la llibreria per tal de projectar les edicions universitàries a la societat, per fer-les accessibles per al públic en general i no deixar-les restringides al món estrictament universitari”.
En paraules de Gustau Muñoz, “la llibreria és una prolongació del projecte PUV, però una realitat que funciona per ella mateixa, i està plenament consolidada. Té un fons impressionant de llibres d’altres universitats que normalment no trobes a altres llocs”. Muñoz, un dels habituals de la llibreria i vinculat a ella des del passat, assegura que és una llibreria important i necessària, que t’obre tot un món d’idees i aportacions sovint imprescindibles quan vols abordar seriosament un tema. En paraules d’ell: “la llibreria de la UV fa un gran paper dins del nostre sistema cultural i és l’enveja (sana) d’altres centres universitaris”.
Segons Maite Simón, editora de PUV, “el secret de l’èxit és haver creat una activitat d’interès general, atractiva i rendible, en la qual han tingut cabuda totes les editorials universitats espanyoles (vertebrades en una associació nacional), les quals patien, com nosaltres, la invisibilitat. En aquest sentit, l’espai va nàixer per a assegurar a les autores i els autors un lloc en què les seues obres tingueren disponibilitat i visibilitat”. A més, tal com explica Simó: “la decisió clau passava també per configurar una gestió pròpia, no delegada en cap concessió administrativa. Nosaltres, per exemple, com a editorial, coneixíem els catàlegs, les bondats i els problemes estructurals i les possibilitats d’uns fons tan especialitzats, com són els de les editorials universitàries”.
Els inicis de la llibreria i les raons de la seua existència
Per la seua banda, Antoni Furió, impulsor del projecte –artífex el dia de la festa d’un parlament emotiu, divertit i ple de sentit– destaca el significat i les raons d’una llibreria capaç d’haver guanyat, en un context de crisi, un lloc important a València, però també a Espanya, i a Amèrica Llatina: “És una crisi que pateixen també les llibreries, no tal sols pel fenomen Amazon, que ha afectat les petites llibreries d’abans, amb el seu encant i la seua complicitat entre el llibreter i el lector, sinó per la transició del llibre imprès al llibre digital”. “Avui ja no es compren llibres, avui ja no es fan llibres, avui ja no es llegeixen llibres. Bé, tot això –insisteix Furió– és fals. Lamentacions agoreres dels ploraners de sempre, d’aquells que ja deploraven la mort del llibre quan van aparèixer els primers llibres digitals o els electrònics. I prova d’això és la mateixa existència, i no dic supervivència perquè no es limita només a sobreviure, d’aquesta Llibreria de la Universitat”.
Tot això, subratlla Furió, “no hauria estat possible sense el suport per a PUV i per a la Llibreria del rector Pedro Ruiz, de fet, va ser ell qui em reclutà, però també gràcies al suport del vice-rector Juli Peretó i, posteriorment, del rector Paco Tomàs i del vice-rector, Rafael Gil Salinas. Sense aquest suport actiu i proper res no hauria estat possible”.
Les idees sempre venen d’algun lloc
Les idees sempre venen d’algun lloc, i Toni Furió, amb aquest posat inquiet que el caracteritza i una capacitat de treball que tomba, explica d’on va venir la idea de fundar aquesta llibreria: “A finals dels anys noranta havia viatjat per diferents fires internacionals, en particular la Book Expo of America, i havia visitat diverses universitats americanes amb editorial i llibreria pròpia, i l’exemple nord-americà em va servir d’inspiració. Aquelles llibreries plenes de banderoles i les seues editorials impressionaven. Com a director de PUV i com a president d’AEUE, vaig anar a fires de llibre de Chicago, Nova York, Los Ángeles, i Washington, i en totes aquelles ciutats vaig trobar inspiració, de tipografia, de disseny, títols per a futures traduccions que vam fer a PUV, però també vaig aprofitar per visitar la seu de les respectives editorials, la University of Chicago Press, Los Angeles University Press. I el que més em va impactar és que totes aquelles editorials universitàries tenien a l’entrada una llibreria. Una llibreria on no sols estaven presents els llibres editats per la pròpia Universitat, sinó també els publicats pels autors d’aquella universitat en altres editorials. I, a més a més, hi havia tota mena de merchandising: llibretes, samarretes, quaderns, bolígrafs, gorres, tasses, objectes de regal diversos amb el logotip de la universitat... I per acabar-ho d’adobar, totes tenien a l’entrada unes banderoles d’aquelles que jo havia vist als grans museus de les ciutats italianes, anunciant exposicions, i que ara veia anunciant la Llibreria de la Universitat en ple carrer. Vaig pensar que això mateix ho havíem de fer a València”.
I així ho van fer: amb Furió al capdavant, un equip de persones molt competents, i amb el suport de la Universitat de València, van obrir una llibreria universitària a la ciutat de Valencia anunciada amb lletres ben grans, amb diferents aparadors, tretze en total, els quals mostraven i mostren als vianants, als professors i als estudiants, i a tots els habitants de la ciutat que hi passen, les publicacions “de la seua principal institució d’ensenyament superior, de la qual, s’han de sentir tan orgullosos com nosaltres”, en paraules de Furió.
Els llibreters, clau de l’èxit
Una llibreria no és res sense uns bons llibreters, i la Llibreria de la Universitat compta amb dos “llibreters extraordinaris”, asseguren els meus assidus a la llibreria. Tots dos, Ana Poves i Javier Crespo, coneixen la realitat de la llibreria de molt a prop. Per això són els més indicats per fer-ne un balanç d’aquests vint anys: “Consolidar una llibreria no era fàcil i s’ha aconseguit, el balanç és molt positiu. Avui tenim unes relacions estables i productives amb les editorials universitàries, una dinàmica de treball ben engranada. I el més important, una clientela satisfeta i nombrosa”.
A més a més, tal com expliquen els seus gestors, “la llibreria no és només un punt de referència a la ciutat, també ho és cap a fora, i això és de molt considerar, de fet, la llibreria treballa amb un majorista internacional, Casalini, que alhora ven a les principals biblioteques universitàries de tot el món”. “A més, puntualitzen, hi ha molts clients que, després d’haver vingut a congressos a València i haver-nos conegut, ens demanen llibres per correu electrònic. I també a través de la web rebem comandes”
Són moltes les persones que coincideixen en què aquesta llibreria és un aparador de luxe, una referència que cal visitar de continu perquè permet estar bastant al dia que la producció historiogràfica que es produeix a les universitats, i no només això. És en aquest sentit que Teresa Ferrer, directora de PUV, destaca també la situació actual de “projecció i dinamisme” de la llibreria.
I precisament aquestes dues paraules, projecció i dinamisme, podrien resumir el que han estat vint anys de feina ben feta i la festa amb què es va celebrar. Com a record i anècdota d’aquest aniversari: un balanç encoratjador, molt bon sabor de boca i empenta per seguir endavant, a més del dibuix testimoni del dia festiu fet per una de les convidades més jove a la festa, una de les netes dels qui foren professors de la Universitat de València i autors de PUV, Josep Guia, i Maria Conca presents en la celebració. Ell, i tots el convidats que també ho volgueren, van deixar una signatura en record del dia en un llibre preparat per a l’ocasió.
I sí, com diu Antoni Furió: “Deuria haver una disposició general contra el temps, o si més no, contra el pas del temps i contra celebracions com aquesta. Fa no res, o així m’ho sembla a mi, inauguràrem la Llibreria de la Universitat...” Cert que el pas del temps impressiona, però no n’hi ha una altra, i el millor que podem fer és celebrar que encara estem ací per passejar pels carrers i deixar-nos seduir pels aparadors de llibreries com aquesta. Per molts anys!
Sobre este blog
Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
0