Comunidad Valenciana Blogs y opinión

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'eldiario.es

La població lectora no ha parat de créixer en els últims deu anys

Un moment de la presentació de l'enquesta anual sobre Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana en 2020, encarregada per FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura.

Les pràctiques lectores valencianes no han parat créixer en els últims deu anys. Aquesta és la principal conclusió de l'enquesta anual sobre Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana en 2020, encarregada per FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura, per conéixer el volum de població lectora. L'estudi, que ha estat presentat en un acte dirigit per Jesús Figuerola, revela que el 96'3% dels enquestats diu que llig, com a mínim, una vegada al trimestre, en qualsevol format o suport, siga imprés o digital; siguen llibres, diaris i revistes o pàgines web i xarxes socials. Un percentatge que ha augmentat 7'2 punts des de 2010.

L'enquesta, realitzada a 1.224 persones, també destaca l'augment de lectors de llibres. Aquesta pràctica ha crescut 9'9 punts percentuals entre 2010 (59'1%) i 2020 (69%), gràcies esencialment a la lectura de llibres per oci. Segons el baròmetre, la lectura de diaris en 2020 -almenys una vegada al trimestre- es manté entorn del 72% i creix el percentatge de lectors i lectores de pàgines web, blogs i xarxes, que es situen en el 59% i el 51%, respectivament. La mala notícia arriba amb la lectura de revistes i còmics, que ha disminuït deu punts i 2'4 punts, respectivament, en l'última dècada (44% en 2010, 34% en 2020; 11'7% en 2010 i 9'3% en 2020).

Quant a la tendència de compra de llibres, l'estudi de FULL afirma que el 63% de les persones entrevistades diu haver comprat algun llibre al llarg de l'any. "El 31% ha sigut soci de biblioteques en 2020, tot i que aquest any hi ha disminuït l'assistència a conseqüència de les restriccions per la pandèmia", afirma l'estudi.

El secretari de FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura, Manel Romero, explica que aquest augment dels hàbits lectors situa als valencians "pràcticament per damunt de la mitjana espanyola", que compta amb un 68'8% de lectors de llibres i un 73% de lectors de diaris. "Sempre havíem estat per baix", afirma Manel Romero. Així doncs, aquest estudi "refrenda" el Pla de Foment del Llibre i la Lectura. La Comunitat Valenciana va haver d'esperar fins l'any 2017 per dur a terme el primer pla de foment lector, una absència que provocava un treball a cegues, des de la intuïció.

Des de 1999 hasta 2011, a petición de la Dirección General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, es va dur a terme anualment aquesta enquesta. Després d'una aturada de set anys, FULL va reprendre l'estudi per "tenir dades actualitzades i poder aprofundir en els hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana". Les xifres corresponents a eixos anys de paró es tomen dels resultats obtinguts de l'estudi nacional. "La línia de tendència comença en 2010; en l'espai de 2011 a 2017 es produeix el major creixement, tot i que en el període de 2017 a 2020 el creixement és constant", explica el secretari de FULL.

Variables sociodemogràfiques i lectura en valencià

L'enquesta, presentada aquest 27 de maig, també recull altres variables com el sexe, l'edat o la llengua. Tal com va explicar durant l'acte el catedràtic en Sociologia, Antonio Ariño, les dones destaquen en la lectura de revistes (41% davant del 27%) i llibres (71% davant del 64%), mentre que els homes ho fan en la lectura de diaris (79% davant del 67%), còmics (14% davant del 4%) i pàgines web i blogs (65% davant del 53%). Mentre que en la utilització de xarxes socials no s'hi registren diferències significatives. Apareixen de nou les diferències en el percentatge de dones que llig per oci, 68% davant del 61% dels homes, així com el dels homes que lligen per raons professionals, 26% davant del 21%.

Pel que fa a l'edat, el percentatge de lectors descendeix segons augmenta l'edat (a excepció de premsa i revistes); el descens és molt més pronunciat entre els lectors i lectores de continguts en Internet (pàgines web, blogs, fòrum i xarxes socials).

Per altra banda, la variable "més determinant" és el nivell d'estudis. Amb l'excepció de les revistes, s'hi observa una relació directa entre el nivell d'estudis finalitzats i la ràtio de lectors i lectores en els diferents mitjans, especialment en la lectura de llibres, diaris i continguts en Internet. "Aquesta lògica de la incidència del capital escolar s’esdevé també en la població lectora en valencià i en aquella que preferiria llegir en aquesta llengua, tant pel que fa a la població que llig per oci com la que ho fa per estudis, en la població de lectura freqüent i en el nombre mitjà de llibres llegits a l’any", raona Ariño.

En aquest sentit, el baròmetre indica que únicament el 2'9% de la població llig habitualment en valencià. Addicionalment, el 44% llig llibres en valencià ocasionalment; en total el 46'9% llig habitualment o ocasionalment en valencià. També desvela què es prefereix llegir en valencià; el 7'4% en el cas de la premsa; el 7'2% per a les revistes i el 5'7% si llig en Internet.  

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'eldiario.es

    Autores

Etiquetas
Publicado el
27 de mayo de 2021 - 19:02 h

Descubre nuestras apps

stats