Publicats dos volums més de l’obra completa de Joan Fuster centrats en la literatura en llengua catalana

Ja han vist la llum els volums quart i cinqué de l’Obra Completa de Joan Fuster que editen la Universitat de València, la Institució Alfons el Magnànim i Edicions 62. Es tracta dels exemplars ‘Llengua i literatura, I: dels orígens a la Renaixença’ i ‘Llengua i literatura, II: època contemporània, que s’han presentat dimecres a l’Aula Magna del Centre Cultural La *Nau de la Universitat de València.

El quart volum, ‘Llengua i literatura, I: dels orígens a la Renaixença’, se centra en els clàssics medievals i de l’època de la decadència, des de l’edat moderna fins al Renaixement, passant pel barroc. A més, el llibre comença amb un resum històric de la poesia en llengua catalana que Fuster va publicar el 1956.

‘Llengua i literatura, II: època contemporània’, el cinqué volum de l’Obra Completa, comença amb el ‘Tractat de la literatura catalana contemporània’, un manual universitari que va sintetitzar i va modernitzar la crítica literària el 1972, amb la mordacitat que caracteritzava l’autor de Sueca.

Les obres inclouen els pròlegs de l’intel·lectual valencià de les obres de Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Josep Pla i Vicent Andrés Estellés, que constitueixen autèntics estudis sobre aquests autors a càrrec d’un escriptor “imprescindible i irrepetible” i que, en molts casos, han sigut impossibles de localitzar fins hui.

En l’acte de presentació van participar la directora de Publicacions de la Universitat de València, Teresa Ferrer; el director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Flor; l’editor d’Edicions 62, Jordi Cornudella; i el catedràtic d’història medieval de la Universitat de València Antoni Furió.

Fuster, en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes

La Caixa de les Lletres va rebre la setmana passada un llegat in memoriam de Joan Fuster amb què es tanquen els actes del centenari del naixement de l’escriptor, organitzats al llarg del 2022 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). És el primer autor en valencià que entra en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes.

En la caixa de seguretat número 1077 van quedar depositats un llibre i una fotografia, resum de l’activitat literària i el caràcter de l’autor. El volum és Judicis finals, en una edició del 2003 que va publicar la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Amb pròleg i revisió editorial de Josep Palàcios, l’hereu de Fuster, és un dels seus títols més cèlebres, en la portada del qual figuren un fragment del Judici final de Miquel Àngel, de la Capella Sixtina del Vaticà, i un dibuix de l’artista Andreu Alfaro que ja apareixia en la primera edició del llibre, el 1960.