'Tattoo. Art sota la pell', més de 240 obres històriques i contemporànies recorren a València la història del tatuatge

En ple boom del tatuatge, es calcula que el 12% dels ciutadans d’Europa en porten com a mínim un. A Espanya, aquest percentatge se situa entre el 15 i el 20%, arribant al 40% entre els joves, la qual cosa situa a Espanya com el sisé país del món amb major nombre de persones tatuades. Malgrat això, la fascinació pel tatuatge té una llarga trajectòria: des de l’impuls de l’atracció de fira fins a la immediatesa de la cultura de carrer, el tatuatge encarna el desig d’expressar als altres no solament el que som, sinó també el que volem ser, transformant així la pell en un particular llenç.

La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació “la Caixa”, Isabel Salgado; el director de CaixaForum València, Álvaro Borrás, la directora de Desenvolupament Cultural del Musée du Quai Branly, Christine Drouin, i el coordinador del projecte expositiu, Adrien Flament, han presentat avui a CaixaForum València l’exposició 'Tattoo. Art sota la pell'.

Produïda i organitzada pel Musée du Quai Branly - Jaques Chirac de París i la Fundació “la Caixa’’, presenta més de 240 peces de tot el món entre pintures, dibuixos, llibres, silicones amb tinta, eines per tatuar, màscares, fotografies, segells i 9 audiovisuals.

El tatuatge enclou una llarga història tècnica i estètica de més de 5.000 anys, de la qual els tatuadors i les tatuadores són els portaveus diaris. Per primera vegada a Espanya, es podrà veure l’exposició històrica més gran dedicada a aprofundir en el tatuatge com a gest artístic i que ret homenatge als artistes que han fet evolucionar l’art del tatuatge, però el paper dels quals no s’ha reivindicat mai als museus.

La mostra explora, des d’un enfocament antropològic inèdit, els diferents usos del tatuatge al llarg de la història i el paper social que exerceix aquesta pràctica ancestral en les cultures del món: des de la repressió fins a la reivindicació. Així, els visitants viatjaran a través del tatuatge per tots els continents, en descobriran els orígens i veuran com han evolucionat les tècniques i com conviuen en sincretisme diversos corrents vinculats a l’art del tatuatge, que ja és un fenomen mundial.

Quan el Musée du Quai Branly - Jacques Chirac va iniciar el seu camí amb aquesta exposició a París l’any 2014, va convidar els tatuadors més eminents del moment a crear una obra sobre rèpliques de silicona de diferents parts del cos. Posteriorment, a cada etapa de la seva itinerància per tot el món, la mostra s’ha anat enriquint amb noves obres encarregades a tatuadors de diferents nacionalitats, des de tatuatges tradicionals fins a creacions innovadores.

Entre les més de 240 peces exposades s’inclouen 24 prototips emmotllats en un material experimental que reprodueixen de manera hiperrealista parts del cos humà que han estat tatuats per mestres de l’art del tatuatge, entre els quals hi ha els nordamericans Kari Barba i Jack Rudy, el francès Tin-Tin, el japonès Horiyoshi III, el suís Felix Leu, el tatuador de Nova Zelanda Mark Kopua, el danès Colin Dale, l'anglès Xed LeHead i el polinesi Chimé.

Per a l'exposició dels centres CaixaForum s'han inclòs quatre peces de creació recent: les dels artistes Laura Juan (Espanya), JeeSayalero (Espanya), Brian Gomes (Brasil) i Taku Oshima (Japó). Aquestes quatre peces han estat encarregades expressament pel tour de la mostra als centres culturals de la Fundació “la Caixa”, i s’han pogut veure anteriorment a les exposicions de Madrid, Barcelona i Saragossa.

Aquestes peces de silicona constitueixen una fita en l’exposició, juntament amb objectes, dibuixos, gravats i fotografies que mostren les pràctiques antigues del tatuatge a tots els continents. Així, el que originalment va ser una inscripció efímera a l’epidermis d’una determinada persona es pot conservar, estudiar i destacar per donar a conèixer la història i l’estètica del tatuatge.

Un art que va més enllà de la pell

L’exposició, amb obres que provenen en gran part del Musée du Quai Branly - Jacques Chirac, també reuneix un conjunt excepcional de peces d’una cinquantena de prestadors de països com els Estats Units, el Japó, França, Tailàndia o el Regne Unit.

Entre les peces exposades, destaquen elements com ara una ploma elèctrica presentada per l’inventor Thomas Edison el 1877 (i que va ser l’antecedent de la màquina de tatuar actual); un bagul per transportar les eines dels tatuadors ambulants; un retrat en pintura acrílica d’Artoria, una cèlebre artista del sideshow de la dècada del 1920; un àlbum original de Rich Mingus, editat per Henk Schiffmacher l’any 2011, amb fotografies, postals i fragments de publicacions periòdiques relacionats amb el tatuatge des del segle XIX; una flauta en forma d’estatueta del període tardà de la cultura maia, amb representacions de tatuatges facials; eines i estris per tatuar del segle XIX provinents d’Indonèsia, Birmània, Tunísia, l’Argentina o Austràlia; i retrats de grups amb els seus tatuatges identificatius, com per exemple, la banda de carrer mara centreamericana o la màfia japonesa yakuza.

També reconeix artistes que preserven aquest art mil·lenari, com la tatuadora filipina Whang-od Oggay, de 105 anys, considerada l’última mestra que utilitza el batok (tatuatge tradicional fet a mà), o els maoris de Nova Zelanda, que practiquen el moko, l’«art d’esculpir la pell», símbol de consciència col·lectiva indígena.

Un viatge a les profunditats del tatuatge

El recorregut, amb cinc parades diferenciades, arrenca des d’una perspectiva global per comprendre el vincle del tatuatge amb el que és marginal, la delinqüència i la seva espectacularització. En el segon àmbit, es presenta el tatuatge com un art en moviment i es posa l’accent en la seva expansió pel Japó, l’Amèrica del Nord i Europa, des del seu origen fins avui. A la tercera parada, es mostra el renaixement del tatuatge tradicional a Nova Zelanda, Samoa, la Polinèsia, Indonèsia, Malàisia Oriental, les Filipines i Tailàndia. A partir de la dècada del 1970, sorgeixen noves escoles i s’expandeixen a nous territoris del món com la Xina i Taiwan i també Llatinoamèrica, amb el tatuatge xicano, aspecte que s’aborda en el quart àmbit. La mostra acaba el recorregut amb una reflexió sobre el tatuatge avui —i el seu afany perpetu per la renovació— i hi diferencia dos corrents: un de marcat principalment per la reinterpretació de Dossier de premsa gèneres històrics, i un altre que explora les possibilitats de les arts gràfiques, més enllà dels codis clàssics