Fabricar ignorància

Fa una década, al seu llibre “Agnotology. The making and unmaking of ignorance (2008) ”(Agnotologia. Construir i desconstruir la ignorància) els historiadors de la ciència Robert Proctor i Londa Schiebinger proposaven reflexionar el que desconeixem i per què ho desconeixem. Què és el que manté viva la ignorància i la fa servir com un instrument polític? Més enllá de l’interés tradicional de la història per la construcció del coneixement humà, amb el neologisme “agnotologia” proposaven historiar la ignorancia: per què no sabem el que ignorem? La seva reflexió aporta nombrosos casos en què la ignorància és quelcom més que una simple absència de coneixement; també és el resultat d'estratègies d’ocultació, confusió i desinformació, que amaguen interessos econòmics i polítics. La ignorància té una història i una geografia política; també és conseqüència de campanyes ben orquestrades d'engany, falsedat i post-veritat que creixen espectacularment en els darrers temps. Sembrant dubtes sobre el coneixement se li fa perdre credibilitat. La indústria del tabac, per exemple, davant el desastre que suposava per als seus interessos comercials les polítiques en contra del tabaquisme i les evidències que perjudica la salut i eleva la mortalitat, va proclamar: “El dubte és la nostra arma”. El mateix es pot dir del desastre del canvi climàtic i el deteriorament mediambiental, l’evolucionisme biològico, la negació del genocidi franquista o l’extermini de cultures indígenes. Sembrar dubtes i negar l’evidència és la tàctica més antiga per desinformar, confondre i propagar la ignorància. La ignorància també s’exten als secrets militars, els paradisos fiscals i les trampes del poder financer o dels serveis d’intel·ligència, que operen més enllà de la llei.

En temps de post-veritat, internet i xarxes socials, fabricar ignorància ha esdevingut un gran aparell de poder i manipulació. És fàcil descobrir una indústria i una política que fabrica i difon mentides, posa en dubte el coneixement, confon i crea addiccions. Proctor ha indagat com la ignorància es genera activament a través de coses com el secretisme en els avenços científics militars o per mitjà d'estratègies polítiques. El coneixement no només es crea, també s’oculta i s’obstrueix. Com els ídols i les veritats.

Les campanyes sembrant dubtes sobre l’escalfament global, els beneficis de les vacunes, els efectes perniciosos dels aliments basura, són assumptes estelars dels fabricants d'ignorància. Sembrant el dubte es creen cortines de fum contra les formes de saber que resulten molestes. els seus autors sempre són els que es beneficien de la ignorància. Mitjançant fake-news i manipulació informativa es pot enfonsar a les persones i desprestigiar el coneixement. La indústria de la ignorància és un negoci que creix i representa, avui més que mai, una amenaça per a la ciència, la democràcia i la llibertat individual. ¡Mals temps, amics, per al pensament crític!