Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La Fiscalia demana l'arxivament dels casos de tortures del franquisme en estar prescrits i sense responsables per la Llei d'Amnistia

Ciutat de la Justícia de València.

Toni Cuquerella

0

El fiscal provincial de València, Jaime Cussac, ha demanat el sobreseïment dels casos denunciats davant la Justícia per tortures durant el franquisme. Afirma fonamentalment que, d'haver-hi delictes, “es trobarien prescrits sent-los, addicionalment, d'aplicació la Llei d'Amnistia” aprovada en 1977, durant la transició. Totes aqueixes serien “causes d'extinció de la responsabilitat criminal”.

Així ho manifesta en un escrit enviat al Jutjat d'Instrucció número 15 de València –avançat per València Plaza–. Aqueix tribunal acumula cinc causes d'aquesta qüestió, sobre les quals el fiscal provincial va demanar un dictamen de la Fiscalia General de l'Estat. Així, es remet a l'informe del 30 de setembre de 2016 en el qual es va donar resposta a la coneguda com a 'querella argentina' contra els torturadors utilitzant els mateixos motius per a l'arxivament.

Destaquen entre aqueixos motius el fet que es considera que els delictes “estarien clarament prescrits” perquè s'haurien realitzat entre 1936 i 1977. I malgrat l'al·legació que pogueren ser delictes de genocidi i de lesa humanitat, la qual cosa els convertiria en imprescriptibles, la Fiscalia assenyala que aquesta condició està operativa en l'ordenament jurídic espanyol tan sol des de 2004.

D'altra banda, i concretament en el que concerneix els presumptes autors de les tortures, s'adverteix que “la lògica del temps haguera portat a la conclusió que qualsevol persona exercint funcions de comandament i responsabilitat tindria en l'època dels fets una edat [...] més que centenària”. A més s'afig que a aquests casos “seria aplicable la llei d'Amnistia”, de 15 d'octubre de 1977.

Altres arguments esgrimits són que les acusacions “apunten a una espècie de causa general radicalment incompatible amb el propi concepte de procés penal i amb els seus principis inspiradors”.

Finalment s'apunta a una espècie de via de consolació de restabliment de l'honor en assenyalar que “existeixen en aquest moment a Espanya altres procediments i actuacions amb vista a l'esclariment dels fets, al restabliment de la memòria històrica, de manera veraç [...] i a la consegüent recuperació de la dignitat de les víctimes”, en referència a la Llei de Memòria Històrica.

Davant aquesta petició de sobreseïment, ara correspon al titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València decidir si arxiva la causa o si continua la investigació de les cinc denúncies per tortura que investiga.

Etiquetas
stats