“Un festival a favor de la pau no pot contractar algú que justifica crims de guerra”

-Han acusat el BDS de pressionar al Rototom per a que no actuara Matishayu. Açò és cert?

JR: No, des del BDS País Valencià l’únic que férem és informar a un festival que tenia com a bandera els drets humans i la cultura de la pau que havia contractat a una persona que estava en contra dels drets humans i que justificava crims de guerra.

Per tant consideràvem una incoherència que un festival com el Rototom en el que havíem participat l’any passat, jo personalment vaig participar al fòrum social, i que ens agradava molt la seua filosofia consideràvem que era totalment incongruent que convidara a una persona com Matisyahu.

-Moltes veus s’han queixat de que prohibir l’actuació anava contra la llibertat d’expressió, com justifica el BDS que no és així?

JR: Nosaltres pensem que la llibertat d’expressió no és una carta blanca. És a dir: els Drets Humans, les llibertats fonamentals, el respecte a la vida i a la llibertat són principis pels que no no es pot justificar i legitimar una neteja ètnica i un apartheid com el que existeix a Palestina, i a més amb vincles institucionals com ha tingut Matisyahu.

No és una qüestió de llibertat d’expressió, és una qüestió de Drets Humans i d’acció. És a dir, nosaltres no diguerem que era una incongruència que tocara a Rototom per les seues declaracions només, sinó perquè va posar la seua música i el seu treball amb fets al servei de l’exèrcit israelià. Concretament una associació d’amics de l’exèrcit israelià va fer un concert on va participar Matisyahu i va col·laborar en el finançament de l’exèrcit israelià, que l’any passat va assassinar més de 2100 persones a Gaza, incloses més de 500 xiquetes i xiquets.

També ha posat la seua música al servei de l’AIPAC que és el nucli del lobby pro-sionista als EEUU. El Ministeri d’Afers Exteriors d’Israel va utilitzar una de les seues cançons per fer propaganda, per netejar la seua imatge i presentar-se com un estat modern, democràtic…quan és un estat d’apartheid i de neteja ètnica. Per tant nosaltres ens reafirmem en el que havem fet, i és informar i conscienciar que una persona amb aquestes característiques era incongruent que actuara al Rototom.

-Alguns mitjans de comunicació han difós que el BDS no volia que actuara Matisyahu perquè és jueu. Creus que és a causa del desconeixement del conflicte palesti-israelià o fet a consciència?

JR: Nosaltres pensem que ha sigut una cosa feta a consciencia totalment, perquè des d’un primer moment, que llençarem la campanya la nit del 2 al 3 d’agost, diguerem que la nostra campanya no tenia res a veure amb la identitat religiosa de Matisyahu. Hem subratllat en reiterades vegades en comunicats, mitjans de comunicació, xarxes socials, declaracions diverses, que la identitat nacional, ètnica o religiosa de la persona en qüestió és absolutament irrellevant. Hem fet campanyes també a persones que no són jueves, que no són religioses, etc.

La importància és que és una persona que és còmplice amb un règim d’apartheid i de neteja ètnica, i que ha posat el seu treball al seu servei. I considerem que el que passa a Palestina i Israel- 67 anys de neteja i apartheid- pot passar gràcies a un conjunt de complicitats econòmiques, polítiques, institucionals, militars, però també culturals. Qualsevol persona que justifica crims de guerra pot presentar-se com una persona amb un missatge de pau en un festival que té com a missatge principal la pau. Jo crec que és una incongruència molt gran.

-Quin interés poden tindre els mitjans de comunicació en deixar mal al BDS i embrutar la seua imatge?

JR: La majoria dels mitjans de comunicació de masses sabem que han patit la pressió del lobby sionista i d’altres agents que per qüestions polítiques en el mateix àmbit estatal o per qüestions internacionals no volen que la solidaritat i l’alliberament, i el compliment dels drets humans arribe a Palestina. La veritat és que ha sigut una sorpresa perquè ha tingut un ressò enorme.

Per exemple nosaltres coneixíem que El País era permeable a la influencia del lobby sionista. Una persona que ha eixit als mitjans de comunicació ha sigut Isaac Querub, el president de les comunitats jueves a l’estat espanyol, que és una persona que va escriure un article justificant les massacres de Gaza ara just fa un any, el va escriure a El País. Una persona que apropiant-se la veu de les comunitats jueves està justificant crims de guerra i un règim d’apartheid, d’atrocitats.

-Com vulnera l’estat d’Israel els Drets Humans?

JR: En primer lloc s’ha de tindre en compte que Israel es va crear al 48, es va construir sobre les runes d’un altre poble, sobre la neteja ètnica d’un altre poble. Es va establir en les cases arrasades de les persones palestines expulsades i des d’eixe moment va establir un règim d’apartheid amb les persones que no eren jueves, i a partir del 67 va ocupar militarment la resta de territoris que li faltaven (Gaza, Jerusalem, Cisjordània…).

L’estat d’Israel és l’estat que més resolucions de l’ONU viola, basat en la violació sistemàtica dels drets humans de la població palestina. I és molt interessant i molt poc difós als mitjans de comunicació el dia a dia que “no és noticia”. Per exemple deu persones palestines van ser segrestades només en un dia aquesta setmana, i dic segrestades perquè són detencions sense cap tipus de càrrec ni de garantia, és un segrest, incloent menors d’edat. També l’estat d’Israel ha demolit cases de palestins a Jerusalem recentment. Sense que siga noticia l’estat d’Israel dispara a llauradors i llauradores, pescadors i pescadores de la franja de Gaza. Els té amb 6 hores d’electricitat al dia, no poden eixir ni entrar molts aliments i materials bàsics, hi ha centenars de checkpoints en tota Cisjordània. Hi ha un mur que va ser declarat il·legal i que va demanar el seu desmantellament la cort internacional de justícia al 2004. Hi ha una violació de drets humans gegant i un sistema construït a partir d’eixa violació de drets humans i de la neteja ètnica del poble palestí.

I això és possible, així com que fa unes setmanes un nadó de divuit mesos fora cremat viu fins la mort, gràcies a l’impuls que l’estat d’Israel dona i les complicitats que hi ha darrere de l’estat d’Israel, com EEUU amb el que manté una relació simbiòtica, fins la UE que té un tractat de soci preferencial amb l’estat d’Israel, i també moltes complicitats d’estats que venen armes, policies espanyols que van a entrenar-se a Israel, etc.

-Per a què serveix el boicot a Israel? És un mecanisme que funciona?

JR: La tàctica del boicot és una tàctica no violenta, pacífica que ja han fet servir grans referents de la humanitat del segle XX. Si es busca per Internet Gandhi boicot es veuran per exemple imatges on el mateix Mahatma Gandhi va promoure el boicot als productes britànics, com una manera de que el colonialisme britànic abandonara l’Índia. També en la Sud-àfrica de l’apartheid, Nelson Mandela estava d’acord i el boicot, el BDS, va ser fonamental per a que caiguera eixe règim de racisme d’estat.

En l’actualitat cada setmana hi ha èxits en l’àmbit econòmic, acadèmic, institucional o cultural. Cada vegada la campanya és més coneguda, més universitats tallen vincles, com per exemple la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València que es va adherir al BDS en juny, artistes que no van a tocar a Israel, i molta gent famosa de prestigi internacional, com per exemple el científic Stephen Hawking va cancel·lar una conferència a Israel, o grans artistes com Roger Waters, el cantant de Pink Floyd, és un gran activista pel BDS, la mateixa Lauryn Hill que va ser l’estrela del Rototom 2014 va cancel·lar fa uns mesos un concert a Israel. Hi ha cada vegada més persones de l’àmbit cultural o acadèmic, i més associacions i institucions que s’adhereixen al BDS perquè és una gran esperança internacional per al poble palestí i és el que el poble palestí va demanar.

-Quins beneficis té el boicot a Israel per al poble palestí?

JR: Va ser el mateix poble palestí, organitzacions palestines, les que demanaren que la comunitat internacional i persones de tot el món engegarem aquesta estratègia no violenta.

Ha hagut articles als principals diaris del món, fins i tot El País va publicar-ne un, dient que l’estat d’Israel estava cada vegada més preocupat pel creixement del BDS. De fet el Mossad també està dedicant cada vegada més fons al BDS, també ens digueren persones de dins que hi havia agents del Mossad protegint a Matisyahu en l’escenari. L’estat d’Israel té molts vincles, l’utilitza per netejar la seua imatge i es beneficia del treball i la música de Matisyahu.

Per tant, cada vegada l’estat d’Israel està més preocupat, i és un mètode de pressió, perquè la comunitat internacional diu que si no compliu amb el dret internacional i els drets humans no podreu tindre les mateixes relacions i beneficis que un país normal, si sou còmplices i participeu de la neteja ètnica i de l’apartheid. És un camí llarg, la Sud-àfrica de l’apartheid van ser més de dues dècades, i Israel té més poder i més vincles, i el pes moral europeu de l’Holocaust.

-La comunitat internacional (la ONU, la UE…) està actuant correctament davant aquest conflicte?

JR: Jo crec que una de les característiques més importants és que ha hagut un doble raser. Per part de l’ONU, que a partir de la resolució 181 de l’any 47 és quan va legitimar la creació de l’estat d’Israel, el que ha fet és sobre el paper declarar el compliment de les resolucions internacionals i dels drets humans, però després no ha fet moltes coses en la pràctica per al seu compliment. I en la Unió Europea més o menys el mateix, poden fer sempre una condemna retòrica, discursiva, però després en la pràctica hi ha col·laboració, complicitat, o simplement no fan res.

-Quina ha sigut la reacció del govern davant el cas Matisyahu? S’han posat en contacte amb vosaltres?

JR: No, la veritat és que no. No hem tingut cap tipus de contacte amb el govern espanyol. I amb el govern valencià, amb el Consell sí que hem tingut contacte, però després de que la vicepresidenta Mònica Oltra fera les seues desafortunades declaracions. Desafortunades perquè per a donar una opinió d’un assumpte important, com el que té a veure amb els Drets Humans i amb el patiment d’un poble s’ha de tindre en compte l’opinió de les parts implicades i en segon lloc perquè va utilitzar termes com ‘apartheid’ per qüestions religioses que no tenen res a veure amb el que nosaltres estem dient. Apartheid és el que fa l’estat d’Israel, no es pot parlar d’apartheid a informar a un festival de que una persona que va a tocar va en contra dels Drets Humans. Com tornem a reiterar per a nosaltres la identitat religiosa, nacional o ètnica és absolutament irrellevant.

Hem pogut parlar amb el cap del gabinet de premsa de Mònica Oltra i ens han transmés que de fons i contingut estan amb nosaltres, però que hi ha algunes qüestions que s’han d’aclarir i que Mònica Oltra quan li van fer eixa pregunta va haver de donar una resposta en una pressió extrema. Comprenem la pressió, però considerem que la resposta a qüestions de censura o religió com crec que va ser formulada és equivocada. Simplement la pregunta i la resposta és: pot un festival que porta com a bandera els drets humans contractar a una persona que va contra els drets humans i que justifica crims contra la humanitat?