La censura de la ultradreta neoliberal: VOX

Últimament hem tingut la ‘sort’ de llegir dues notícies que evidencien totalment quines són les vertaderes intencions de l'extrema dreta espanyola. D'una banda, el partit Vox acusava en les Corts Valencianes de “promocionar el sexe anal” per una campanya que l'Institut Valencià de la Joventut havia iniciat en llaures a la promoció de relacions afectivosexuales saludables i cridant a utilitzar mètodes de prevenció en les pràctiques sexuals, incloent en elles el sexe anal. Això va posar en alerta a la portaveu de Vox, Ana Vega, que va afirmar ofesa que estaven promocionant “la corrupció ideològica de menors”. El president de la Generalitat Ximo Puig no es va alterar ni va entrar al drap, responent que “nosaltres creiem en els joves” i recordant que “el sexe anal no és obligatori”.

Caldria recordar a Ana Vega que per a la psicologia aquest tipus de queixes davant la sexualitat no demostren més que la sublimació dels desitjos reprimits, i que, si hi ha acord voluntari, el sexe anal ha sigut una pràctica sexual plaent que es retrotrau al principi de la humanitat, i nombroses pintures o llibres el plasmen. Un pot comprendre que se senten ofesos en els seus valors i això és precisament perquè la gènesi de la seua indignació naix, ara com ara, de la impotència. Les persones, racionals, laiques i científiques rarament s'ofenen. Més encara: s'ensenyen a si mateixes a desconfiar d'aqueix sentiment o convenciment intuïtiu que soc jo qui té raó: de fet, com més poderós siga més he de reconsiderar-ho i recelar d'ell perquè major serà el perill que puga enganyar-me a mi mateix. Joan Fuster al punt dos del capítol sobre “Escepticisme” del llibre Diccionari per a ociosos deia: “Aspecte moral: L’escepticisme és l’únic correctiu viable de la fanatització i de la badoqueria. L’únic: no hi ha d’altre. De més a més , l’escèptic s’inclina a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i eficient de la caritat”.

Els pensaments que no estan recolzats per la raó i el judici crític no són poderosos sinó febles –als seus defensors els cau la presumpta fortalesa de la seua posició- i són molt susceptibles de sentir-se ofesos i convertir-se en fanàtics apologetas. Així es mira a l'espill la ultradreta: sexualment ofesa i impotent. No obstant això, ningú pot dubtar que quan tenen el govern nacional s'aplicarien, ja sense impotència, a suprimir censurant el que consideraren que incomplia els seus principis morals. És característic de la lògica paranoide de la mentalitat censora pensar que la virtut, com a tal, tendeix a ser innocent, i per tant llevat que li la protegisca, és vulnerable als ardits del vici. Vox, no ho oblidem, considera vici i perversió l'homosexualitat.

És hui molt important estar atents als intents de censura. En la dècada dels 80 teníem el convenciment que quantes menys restriccions s'aplicaren a la llibertat d'expressió millor. S'assumia que el preu de la llibertat comportava la tolerància d'expressions desafortunades. Hui ja no és possible formular tal suposició. Tant la crítica política –encara que siga de mal gust- com uns certs vetos en algunes xarxes socials, com els plantejaments polítics i morals de la creixent extrema dreta a Europa han posat en qüestió la tesi progressista que en conflictes entre l'escriptor i la llei la raó sempre ha d'estar de part de l'escriptor. Vox es presenta a si mateix com a baluard entre la societat i les forces de la corrupció moral. Encara que diuen defensar el liberalisme obliden el principi pragmàtic de Locke segons el qual si no ens immiscim en les vides privades d'uns altres serà menys probable que ells s'immiscisquen en la nostra. “Ells” creuen que actuen pel bé de la comunitat, i que imaginen la seua indignació i la defensen. El vertader liberal de pensament –no l'econòmic- actua sota la màxima de “Viu i deixa viure”.

Al mateix temps la portaveu de Vox es referia també al segrest de llibres que l'entitat ultracatólica (o pròpiament feixista) ‘Advocats Cristians’ demanava al Jutjat número 1 de Castelló per la campanya municipal que l'Ajuntament de Castelló havia emprés proporcionant llibres de temàtica LGTBI als instituts de la ciutat. És un orgull per a “El Llibre” que en el segle XXI continue sent perillós i perseguit. Se sol creure que la censura de llibres ha sigut pròpia de la Inquisició i dels estats absolutistes i totalitaris. No obstant això, els governants civils de l'Edat Moderna també consideraven el llibre un vehicle de l'heretgia i la sedició i aplicaven sistemes de censura aclaparadores. A vegades fins i tot tenien un toc de paranoia inconfusible. Heus ací, per exemple, a sir Nicholas Bacon, lord guardià del Gran Segell d'Anglaterra en 1567: “Aquests llibres fan que els pensaments dels homes discrepen els uns dels altres, i la diversitat de pensaments causa sedicions, les sedicions produeixen tumults, els tumults causen insurreccions i rebel·lions i produeixen la destrucció completa dels cossos, els béns i les terres dels homes”. Una genuïna llibertat d'expressió i d'informació implica que la gent puga emetre opinions que siguen molestes per a altres ciutadans o per a l'opinió pública dominant.

Ningú doncs pot dubtar que Vox, si arribara al govern, instal·laria la censura, entre altres mesures repressives d'extrema dreta. Són fills ideològics del franquisme i han heretat la seua sexofobia i anticatalanisme. Recordem que a l'abril de 1979 durant la Batalla de València els blaveros van cremar llibres en valencià considerats “catalanistes” en la Plaça de Manises enfront de la Diputació Provincial de València. Vox és un partit polític de doble i perillós tall: d'una banda compleixen amb els valors feixistes com el seu ultranacionalisme centralista, el seu nativisme, el seu autoritarisme, la derogació de la Llei de Memòria Històrica, el seu defensa dels valors tradicionals com la caça i la tauromàquia, la seua antideología de gènere o la seua islamofóbia; però, al contrari del feixisme ells defensen en l'econòmic mesures de signe neoliberal. És la fórmula perfecta per a l'alienació, l'explotació i la vigilància delatora entre ciutadans. Això prefigura un Estat que no implicaria necessàriament la teoria i praxi democràtica: és a dir, la seua concepció, enfront del ideal d'autonomia racional i redistribució de la renda amb impostos directes progressius a les grans fortunes, pretén, de fet, baixar dràsticament els impostos a les rendes altes, i privar al ciutadà individual de moltes llibertats que poguera tindre en una altra mena de societat. I, com han demostrat ja en les Corts Valencianes , la instauració de la censura per ‘els seus’ motius morals superficials i científicament falsos, és a dir, la seua moralina greixosa. Què és si no el ‘pin parental’? A molts els semblarà impossible que a dia hui poguera retallar-se la llibertat d'expressió, però aquesta es pot retallar, gradual i lentament, mitjançant lleis i reglaments, fins a aconseguir aqueixa ‘democràcia autoritària’. És necessari doncs transmetre als preadolescents la història i les implicacions de la censura, i que posen les antenes previngudes davant discursos populistes i demagògics com el de Vox.

Recordem que Fraga Iribarne durant el franquisme, va fer una llei de premsa i llibertat d'informació, en 1966, que no eximia de nombroses prohibicions, de la possibilitat de segrest de publicacions, i de l'obligació de depositar exemplars en les respectives seus del ministeri que serien revisats per funcionaris del règim abans de la seua publicació i difusió. Sota la censura floreix inevitablement l'autocensura, com va demostrar aquesta llei del fundador del PP, i la repressió autoimposada, que en la majoria dels casos danya la creativitat –i fins a la salut mental- dels escriptors: se senten humiliats per un invasor patogen del seu psiquisme al qual es rebutja visceralment però mai s'expulsa per complet. La il·lusió de la censura seria en el fons que un dia els escriptors se censuraran a si mateixos i no feren falta censors.

Vox, mitjançant les xarxes socials i la permanent manipulació o invenció de notícies i faules tracta d'inserir i perpetuar en la societat idees que mitjançant la seua constant repetició generen una forma concreta i marginadora d'entendre el món, i pensar-se a si mateix, per a aconseguir l'esfera de poder i control que propícia el seu discurs. La seua manifesta homofòbia desdiu a totes les ciències que demostren que l'homosexualitat no és ni trastorn ni malaltia, i amb el seu antifeminisme nega la violència de gènere. Nega, també contra totes les investigacions científiques la diferència entre gènere i sexe. La paradoxa és que són ells els que baladregen que hi ha un projecte d'enginyeria social on només es tracta de crear una societat del respecte i la llibertat de tots. El patriarcat sí que és un artificiós model d'enginyeria social.

Afortunadament, i malgrat les mesures cautelarísimes que la magistrada substituta Carola Soria va adoptar de paralitzar el repartiment de llibres, el passat 25 d'octubre, el titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló va resoldre la retirada de les mesures cautelarísimes que havia dictat la magistrada –que es va retratar al costat de ‘Advocats Cristians’ i a Vox com molt puritana i ignorant-. “Alerta amb el segrest de llibres”, ve a dir el jutge en la seua resolució. Cal recordar que la Llei 8/2017 d'abril de la Generalitat en el seu article 23 defineix les “Accions en matèria de diversitat sexual, familiar i de gènere” i diu: “Es vetlarà perquè el sistema educatiu siga un espai segur, respectuós, lliure de tota pressió, agressió o discriminació per motius d'orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar de totes les persones que conformen la comunitat educativa i aplicarà polítiques efectives que garantisquen la igualtat en la diversitat”. A més, “inclourà en els currículums reglats i en l'ordenació acadèmica, continguts referents a la diversitat d'orientacions sexuals, d'identitats i expressions de gènere, familiar i de desenvolupament sexual, i els inclourà de manera transversal en totes les assignatures, àrees i mòduls del currículum, per a garantir un millor coneixement d'aquesta realitat diversa”. Paradoxalment, són els denunciants d'aquest lliurament de materials pedagògics aportats per l'Ajuntament de Castelló els qui atemptaven contra els drets humans i educatius de l'alumnat valencià.