Espurna: abril 2020-agost 2023

Espurna significa en castellà “chispa” (que la RAE considera sinònim de “agudeza” o “viveza de ingenio”), però és també el nom d’una magnífica publicació mensual (telemàtica) que editava la conselleria responsable de medi ambient, des de fa anys, i ara la de Justícia i Interior, en mans de Vox. És molt més que un butlletí d’informació estadística, perquè aporta, a més, altres valuoses informacions, especialment climatològiques, normatives i d’altre tipus, sempre en relació als incendis forestals al nostre territori. Sempre he defensat la importància d’aquest butlletí, que malauradament no existeix en moltes altres CC AA i que aporta als investigadors, professionals i amants de la natura, informacions molt detallades sobre el nombre d’incendis, la seua extensió, les causes, la ubicació i el context climàtic, especialment. Una font de dades d’altíssim valor i crec que, desafortunadament, infrautilitzades, principalment pels qui haurien d’estar més interessats: tècnics i funcionaris dedicats a la gestió forestal.

Als darrers temps ha crescut en detall i rigor i ens ha ofert, als qui la seguim i consultem amb freqüència, informacions precioses per poder detectar al 2020, durant el període de màxim confinament de la pandèmia del Covid, una baixada espectacular del nombre d’incendis, arribant al mínim històric (per al mateix període temporal de 51 dies) i que tenia el seu exponent més destacat al mes d’abril (que va ser afectat, en la seua totalitat, per les restriccions més estrictes a les activitats humanes).

L’estiu d’enguany també ens ha permés constatar, una vegada publicat el butlletí d’agost, de manera molt sorprenent, altra molt notable singularitat. En un més d’agost que ha resultat ser el segon més càlid de la història al País Valencià (amb poca diferencia amb l’agost del 2012) i un més sec, junt l’agost de 2020, el més sec dels darrers 11 anys; ha sigut, sorprenentment, excel·lent pel que fa als pocs incendis que hem patit (mentre es patien, per cert, al llarg de tot l’estiu, gravíssims incendis en parts allunyades del planeta, i també en diferents CC AA espanyoles).

No obstant, resulta molt destacable també la poca capacitat d’anàlisi que mostren els redactors d’Espurna en relació a aquestes singularitats perfectament evidenciades en els reculls estadístics. La anomalia extraordinària del 2020, no va merèixer el més mínim comentari. Només quan alguns vàrem començar a destacar-ho als mitjans de comunicació i a les institucions, va haver-hi una tèbia resposta per part dels organismes responsables, en el sentit de que era una casualitat que no tenia més importància i que, en tot cas, seria explicable per les variables ambientals; cosa que tampoc es van molestar en intentar demostrar i que resulta molt poc probable (i que es veu desmentida per les mateixes dades recopilades al llarg dels anys pel butlletí estadístic).

Ara, al butlletí d’agost, els redactors no poden evitar adonar-se’n de la situació, però els comentaris efectuats, a modus de conclusió, no poden ser més decebedors i poc aclaridors; “Considerant les condicions meteorològiques adverses... el nombre de incendis forestals no ha sigut rellevant... es tracta d’una data tranquil·litzadora...” i res més, cap intent d’explicar aquesta paradoxa. Ens quedem tranquils. Potser aquesta actitud tan poc animosa i amb nul·la curiositat (poca “chispa”) per intentar explicar fets singulars i inusuals, reflexa en el fons un desinterés per les conclusions reals que es poden derivar amb molta claredat.

Els fets de la primavera del 2020 demostraven claríssimament que quan, pel motiu que siga, (en aquell cas, unes restriccions administratives a causa de la pandèmia) si es restringeixen les activitats de risc i altres situacions que poden originar focs d’origen humà, el nombre d’incendis disminueix moltíssim (i també les extensions cremades) amb independència de les condicions climatològiques, que ni eren extraordinàries ni explicaven una anomalia d’eixe calibre.

En la singularitat descoberta aquest estiu, es reforça de manera contundent que fins i tot en les condicions més adverses, el nombre d’incendis (i les extensions cremades) poden ser molt baixes. Posant de relleu, novament, que els factors ambientals són importants, però no determinants. Coses totes aquestes explicables quan considerem que el 80-90 % dels incendis tenen causes humanes. Situació aquesta que és coneguda des de fa dècades, però que les administracions implicades no fan derivar, com caldria, en un esforç molt major per actuar sobre les causes humanes dels incendis, per minimitzar el seu nombre (i les extensions cremades). Cosa que ens estalviaria a tots molts diners i moltes desgràcies. Però les dades estan al davant i els qui les tenen que interpretar i derivar actuacions, miren capa d’altre lloc.

Recentment el nou govern Godzilla ha adoptat decisions molt desafortunades. Em permetran que li done aquest nom al govern PP-Vox, per les seues primeres actuacions en el camp mediambiental (i en altres), donada la insistència amb la que els seus seguidors denominaven govern Frankenstein a les coalicions que no els agradaven. Ara ja sembla que les coalicions són bones, almenys les seues. Entre les primeres coses que han fet, s’inclou tornar a unir els departaments de prevenció d’incendis i d’extinció (situat ara tot sota la Conselleria de Justícia i Interior) desfent així la bona idea de l’anterior govern (per ells era Frankenstein) de separar les competències. Aquesta separació estava justificada per aconseguir que la prevenció no quedara encara més subordinada a la extinció, com havia passat al llarg de governs anteriors, rebent pressuposts realment ridículs dintre del total de les inversions de lluita contra incendis, que prioritzaven (i prioritzen) totalment l’extinció. Encara avui en dia la veritable prevenció (evitar les causes humanes dels focs) no rep més que un 5-15% dels recursos econòmics dedicats específicament a Prevenció (la resta va a parar a tasques de suport a l’extinció, o altres objectius).

En fi, tornarem al passat, gràcies a Godzilla. Convé, per tant, fer una mirada al passat. Ja sabem que cal agafar les xifres sempre amb precaució; però, amb totes les cauteles, a partir de les dades oficials d’incendis (d’Espurna i altres fonts) es conclou que en els 8 anys de govern del Botànic les xifres referides als incendis han millorat (sense ser magnífiques) si les comparem a les dels 8 anys anteriors, sempre amb governs del PP. Si mirem les dades d’extensions cremades, veurem que en el període 2015-2022, s’han cremat aproximadament la meitat de les hectàrees del període 2007-2014. Més significatives encara són les dades de nombre d’incendis, perquè son menys variables, més independents dels factors climàtics i mesuren directament l’èxit en la prevenció. En el darrer període de 8 anys (governs Botànic), van disminuir més d’un 30 % respecte l’anterior període de 8 anys (governs PP). Més important encara, durant els esmentats 8 anys més recents, cap any ha superat la xifra de 400 incendis, cosa que no ha passat mai en la història al nostre territori, en un període de 8 anys consecutius, des que tenim estadístiques. Els 4 darrers anys del Botànic, han estat tots per baix dels 300. Açò des de 1980 (quan tenim ja dades sistemàtiques fiables) no ha passat mai. Cap any s’havien comptat menys de 300 incendis. Ara, 4 anys consecutius.

Casualitat? Potser no. Caldrà seguir mirant les dades, que les tenim ben a mà, i per això serveixen, per extreure conseqüències, no per omplir ordinadors o arxius. I les conseqüències semblen prou evidents. Encara es podrien reduir més les xifres i arribar a baixar de 200 o de 100 incendis anuals. Eixe hauria de ser l’objectiu, i és factible, si es dediquen els esforços necessaris. Ho aconseguirà el govern Godzilla? Esperem; però no van molt ben encaminats.