L'esquerra davant la indústria del segle XXI

Llíria, Albuixec, Sagunt, Almussafes. Són noms de municipis localitzats a unes poques desenes de quilòmetres de València, on ara mateix es construeixen peces de la futura indústria sostenible. No es redueix a aqueixos llocs la gran transformació en curs, però s'hi encarna la transició cap a una altre tipus de producció en plena lluita contra el canvi climàtic. També s'hi reflecteix l'aposta d'una política que entén el progrés de manera molt diferent a la que es donava en el passat. 

A Llíria, comarca del Camp de Túria, té la seu Power Electronics, una companyia valenciana fundada en els anys vuitanta del segle XX, present en mig centenar de països i dedicada a la tecnologia de l'emmagatzematge energètic especialment lligat a plantes solars. L'empresa lidera una Aliança Valenciana de Bateries en què hi participen 23 societats. El projecte, avalat per la Generalitat Valenciana, té un vessant d'investigació i un altre de producció i aspira a captar fons europeus. Amb una plantilla de 2.000 treballadors en el conjunt dels seus centres, Power Electronics ha llançat fa poc una oferta de 250 ocupacions noves que té previst cobrir aquest mes de març.

D'altra banda, la seu de la multinacional suïssa Stadler a Espanya està a Albuixec, comarca de l'Horta Nord. Dedicada a la fabricació de vehicles ferroviaris, és l'última encarnació d'una antiga gran empresa valenciana que clava les arrels en el segle XIX. Stadler era al principi Macosa fins que va ser comprada per la francesa Alstom i després per l'alemanya Vossloh, per a passar finalment a mans suïsses. Amb el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem i el ministre valencià José Luis Ábalos al capdavant de la cartera de Transports, va aconseguir l'any passat per primera vegada un contracte amb Renfe de prop de 1.000 milions d'euros per a fabricar trens de rodalia de gran capacitat. Stadler compta en la planta valenciana amb prop de 1.200 treballadors, 400 d'ells enginyers, i entre altres impulsa projectes relacionats amb l'hidrogen aplicat al ferrocarril. De fet, té un encàrrec de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per a desenvolupar tramvies moguts per hidrogen.

Dins del procés orientat a la descarbonització de l'economia, la producció massiva de bateries destinades a la fabricació de cotxes elèctrics és un dels fronts que la Unió Europea potencia. La ciutat de Sagunt, a la comarca del Camp de Morvedre, serà la seu de la factoria de bateries que Volkswagen construirà amb el suport de fons europeus. L'elecció de l'emplaçament, en la segona fase de Parc Sagunt, que serà anunciada oficialment en uns dies, ha sigut possible gràcies a que el Govern valencià del Pacte del Botànic, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, ha fet els deures, en facilitar uns terrenys d'ubicació estratègica al costat del Corredor Mediterrani, aportar inversió i remarcar la disposició de mà d'obra qualificada. Es calcula que, a més de desenes d'empreses i milers de llocs de treball indirectes, la factoria crearà de manera directa unes 3.500 ocupacions.

L'elecció de Sagunt resulta estratègica per un altre motiu. Volkswagen té un acord amb Ford per a facilitar sinergies en el subministrament de bateries, un argument de molt de pes per a la continuïtat de la factoria de la multinacional estatunidenca a Almussafes, a unes desenes de quilòmetres al sud, en la comarca de la Ribera Baixa, que es troba immersa en un impasse sobre el seu futur dins del procés de reconversió a la fabricació de cotxes elèctrics. Els plans de Ford a Europa són motiu de preocupació per als més de 6.000 treballadors de la planta, per a tot el sector d'empreses auxiliars al seu voltant i per a l'economia valenciana en el seu conjunt. I la possibilitat de què dispose d'una producció de bateries tan pròxima és una bona notícia.

En l'època de l'especulació, la corrupció i les pilotes, el llavors president valencià Francisco Camps va proclamar que els grans projectes (diguem Terra Mítica o la malmesa Ciutat de la Llum) i els grans esdeveniments (diguem el premi de Fórmula 1 a València, les factures pendents del qual encara cuegen) serien “les fàbriques del segle XXI”. Aquell discurs de 2007 en la fira turística Fitur va resumir com pocs la mentalitat d'una dreta que encara avui s'aferra a la bondat de qualsevol projecte “al servei d'una indústria estratègica com és el turisme”, malgrat que aqueixa política va contribuir al sinistre total del sistema financer valencià. Una dreta que reitera les acusacions a l'esquerra de boicotejar la prosperitat col·lectiva quan s'oposa a plans urbanístics i d'oci que consumeixen territori i recursos o a esdeveniments esportius com la Copa de l'Amèrica de vela, de la qual acaba de descartar-ne la Generalitat Valenciana pel seu alt cost -uns 180 milions d'euros- una eventual nova edició a València.

No obstant això, com demostren els exemples anteriors, el govern de coalició que presideix Ximo Puig, que d'altra banda no defuig implicar-se en esdeveniments d'impacte mediàtic, com els recents del Benidorm Fest o la gala dels Premis Goya, intenta mantindre (no sense contradiccions internes, com la polèmica ampliació del port de València) un concepte de prosperitat allunyat del balafiament i a l'altura dels desafiaments que presenta aquest segle marcat per la lluita mundial contra el canvi climàtic. Per això juga fort, en un moment clau, a favor de les factories d'una nova economia sostenible, l'efecte tractor de les quals ha d'ajudar a una transició que es presenta especialment complexa en un país on predominen les petites i mitjanes empreses. És, a la vegada, un repte i una oportunitat.