La cessió forçosa d'habitatges buits de grans propietaris encalla el decret que impulsa Podem per les reticències del PSPV

La vicepresidència segona i conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica del Govern valencià que encapçala Héctor Illueca ultima una de les seues normes estrela: el document que crea un registre de grans propietaris d'habitatge, sanciona l'assetjament immobiliari i incorpora un cos d'inspectors autonòmic. El text, que duu preparant-se mesos en diàleg amb el sector i les plataformes pel dret a l'habitatge, implica completar el desplegament legislatiu del Consell en el marc de les seues competències, mentre es desenvolupa la llei estatal d'habitatge. I com el text del Govern central, l'autonòmic també porta un temps encallat per les negociacions entre socialistes i Unides Podem; la previsió era aprovar-se al novembre i encara no ha passat pel ple del Consell.

Els negociadors confien que en els pròxims dies s'arribe a un acord per a aprovar el decret llei, atés que el conflicte s'emmarca en un aspecte molt concret. Dels 47 articles que té el la norma, els socialistes manifesten reticències en aquells que afecten a la cessió obligatòria d'habitatges buits de grans propietaris per a lloguer social, segons fonts de la negociació. 

Perquè s'active aquesta possibilitat de la norma han de donar-se una sèrie de condicionants: que l'habitatge siga d'un propietari que tinga més de 10 immobles, que porte més d'un any deshabitada sense justificació (dins del registre autonòmic), que el propietari no s'haja acollit a cap de les mesures per a posar en circulació l'habitatge i que hi haja una necessitat residencial i una vulnerabilitat constatada. Ha d'haver-hi condicions socials que justifiquen aqueixa cessió, com que es trobe en una zona tensionada (també segons un índex de preus) i el destinatari estiga inscrit en el registre de demandants d'habitatge. La cessió es preveu per a un període màxim de set anys i la Generalitat compensarà una part del preu, assumint a més l'obligació de mantindre l'habitatge en condicions per a tornar al mercat.

El decret llei impulsat per Unides Podem preveu un règim sancionador i una definició de l'assetjament i els abusos immobiliaris, amb sancions que van des dels 350.000 fins al milió d'euros en els casos més greus. Una altra de les novetats és la creació d'un cos d'inspectors per a detectar els abusos i vigilar el compliment de la norma, també referent al règim de preus i les comunicacions. Amb el decret, Habitatge col·laborarà amb el registre de la propietat per a detectar els habitatges buits de grans propietaris i acabarà de teixir la seua xarxa legislativa, connectant la resta de decrets entre si. 

El registre de grans propietaris, que tindrà caràcter privat -per protecció de dades- però oferirà informació estadística, permetrà unir aquesta informació amb el registre immobiliari, el d'habitatges deshabitats i el de demandants d'habitatge, component un mapa de recursos públics en aquesta matèria. Serà obligatori que els propietaris de més de 10 immobles informen sobre la seua raó social, l'ús dels habitatges i altres característiques, a més d'oferir un contacte amb l'administració pública. La norma incorpora també el desenvolupament dels protocols antidesnonaments, les taules de negociació i altres eines per a donar alternatives residencials a les persones en situació d'emergència.