Jordi Amat: “No hi haurà llibertat sense combat climàtic, aquesta és la batalla per la llibertat, i és una causa justa”

Jordi Amat és filòleg de formació, encara que la seua faceta d'escriptor l'ha portat a coordinar el suplement Quadern del diari El País i a publicar al suplement Babelia del mateix diari.

Està especialitzat en la història cultural catalana i espanyola del segle XX i ha publicat assajos com El llarg procés, La conjura dels irresponsables o La primavera de Munic, encara que les seues darreres publicacions són la novel·la El fill de xofer i la biografia Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater.

Amat ha participat aquest divendres en una de les sessions del Festival de les Humanitats que se celebra a Dénia juntament amb les escriptores Edurne Portela i Marta Sanz i el professor de la UA i escriptor Enric Balaguer per analitzar el paper i la contribució de la literatura al coneixement humà. Què ens pot ensenyar del futur, la literatura? és el seu títol.

En la presentació de la sessió en la qual vostè ha participat es planteja directament la influència de la literatura en la conformació de les nostres llibertats. Fins on ha arribat la seua influència social? 

La literatura no ens fa més bones persones, però ens pot fer menys rucs perquè ens permet explorar com som les persones i la realitat en la qual vivim. Mai ha estat una influència de masses, perquè la bona literatura no ho és, però sí pot ajudar a fer individus més autoconscients i una societat que s’enganyi menys a ella mateixa.

Sovint la literatura ha projectat inclús des de la ficció els canvis i les grans transformacions socials. Creu que amb la rapidesa amb la qual es mou la vida i ens movem els humans està en condicions de seguir fent-ho?

Aquests dies rellegia 1984 d’Orwell. La literatura ha tingut la virtualitat d’advertir, de ser premonitòria, de crear imaginaris possibles perquè no siguin habitables. Em sembla que la literatura, la millor, està en condicions de seguir exercint aquesta funció que és essencialment política. No és l’única funció de la literatura, però aquesta també ho és.

L’exigible i inexcusable llibertat creativa de l’escriptor, de qualsevol escriptor, el posiciona directament en la seua defensa general?

En cap cas. Als règims de llibertat, l’escriptor gaudeix d’una plena llibertat creativa. Però això no vol pas dir que l’exerceixi. De fet, quan es plega a la “veritat oficial”, la que no molesta, la que n’oculta d’altres, està claudicant en l’exercici autèntic de la llibertat creativa.

Es parla sovint de la llibertat en general. Ho considera substantivable o conseqüència de la subjectivitat de l’individu? Existeix la Llibertat o hem de parlar d’un sumatori de llibertats en funció d’on es posicione cadascú, inclús geogràficament?

Les paraules amb majúscula em fan molta impressió perquè la primera lletra sembla que estigui exercint una forma d’autoritat. La tensió entre llibertat individual i pluralisme és aquella que m’interessa i l’equació no és igual allà on no hi ha llibertat o molta desigualtat, que em sembla una realitat que impossibilita la llibertat. Però no estic còmode responent una pregunta com aquesta. Caldria ser un filòsof petulant i jo em limito a ser un filòleg transvestit d’opinador vergonyant.

Hi ha règims que no tenen la llibertat al cor que tenen cada vegada més poder i qüestionen el model democràtic que algú va profetitzar que era el final de la història

Estem patint els darrers anys un seguit d'amenaces a la llibertat, a la individual i la col·lectiva. La pandèmia i les conseqüències en la salut mental de la gent, les guerres i les seus conseqüències econòmiques que afecten directament a una gran part de la població… On veu ara les principals amenaces a la llibertat o les llibertats?

Uf, n’hi ha tantes d’amenaces! Les democràcies liberals amb un estat del benestar més o menys robust han deixat de constituir l’hegemonia mundial. Hi ha règims que no tenen la llibertat al cor que tenen cada vegada més poder i qüestionen el model democràtic que algú va profetitzar que era el final de la història. Allò que amenaça la llibertat, d’alguna manera, és aquesta reactivació de la història que no sabem quan s’estabilitzarà de nou.

Creu que la lluita constant i permanent de la literatura al llarg de la història per defensar la llibertat col·lectiva, el que indicaria que sempre està en precari, ha influït en el cansament d’una part de la societat per defensar-la?

Nego a la major. La literatura no ha estat sempre compromesa amb la defensa de la llibertat. No és la seva funció, crec. Ho ha estat, quan és bona, amb la lucidesa a través de la qual l’home es coneix a ell mateix i així al món del que forma part. De fet pot ser que la literatura, avui, ens ensenyi com la llibertat s’està estrenyent i, per tant, ens alerti d’una regressió: allò que Ramoneda anomena l’autoritarisme post democràtic. Pensar les causes d’aquest procés a escala humana és allò que demano a la literatura. Per reaccionar. Per enfrontar-nos a aquesta fatiga.

No hi haurà llibertat sense combat climàtic. Aquesta és la seva batalla per la llibertat. I és una causa justa

La centralitat que en la nostra civilització té la llibertat no la té en d’altres. Xina, com a gran potència, és el cas més evident

Veient la realitat política i l’auge de l’extrema dreta arreu del món, creu que les noves generacions estan preparades per mantindre viva la flama de la defensa de les llibertats ja aconseguides i de les que estiguen en perill? 

Hauries d’estar-ho. Però cal entendre quines són les seves prioritats. Les generacions que vam créixer durant la segona meitat del segle XX ho vam fer sobre les brases del col·lapse de les democràcies, les guerres mundials, els exterminis dels totalitarismes. Era una memòria viva que forçava a una mena de compromís amb una determinada idea de la llibertat. Aquell record s’ha esllanguit. I les noves generacions són conscients de les contradiccions d’una memòria mítica que es contrasta amb la realitat: recordar l’holocaust mentre el Mediterrani esdevé un cementiri inhumà. No hi haurà llibertat sense combat climàtic. Aquesta és la seva batalla per la llibertat. I és una causa justa.

Hi ha alguna particularitat en relació a la llibertat que siga privativa nostra o no ens passa ni tenim res que no passe o tinga qualsevol altra latitud del món. En altres paraules, la llibertat i la seua defensa estan globalitzades? 

De cap manera. La centralitat que en la nostra civilització té la llibertat no la té en d’altres. Xina, com a gran potència, és el cas més evident. Però a altres països dels brics tampoc. I la diferència entre el passat i el present és el poder que tenen ara, creixent en relació al món d’ahir. Entendre aquest canvi és l’única manera de saber com volem que sigui el nostre món de demà.

La dificultat present és que no està sincronitzada la nostra capacitat d’interpretació de la realitat amb la falsa realitat que pot crear la intel·ligència artificial

La política actual, el seu lideratge i els gabinets i agencies creatives dels partits polítics s’han convertit en una amenaça per a la llibertat en general en tant que creadors de discursos i relats a conveniència particular o partidària en lloc de mirar per l’interès general? 

No exagerem. La propaganda política no va néixer ahir. I la persuasió és un factor necessari per a l’exercici del lideratge. La dificultat present és que no està sincronitzada la nostra capacitat d’interpretació de la realitat amb la falsa realitat que pot crear la intel·ligència artificial. Aquest decalatge, que ara s’instrumentalitza sovint amb finalitats espúries, sí crec que és una amenaça per a la mecànica de la llibertat a les nostres societats.

En quin punt troba que està la relació entre les noves formes de comunicar a través de les xarxes socials i una de les llibertats ara amenaçades, la d’expressió? 

Connecto amb la resposta anterior. No sé si la llibertat d’expressió està ara més amenaçada que abans. Sempre ho està, poc o molt. I es tracta d’eixamplar-la infatigablement. El problema és fins a quin punt la informació i l’opinió de qualitat, que depenen de la llibertat d’expressió, poden competir amb el magnetisme que té la desinformació en una societat que la realitat digital ha fet que moltes vegades privilegi la instantaneïtat a la qualitat informativa. I aquesta tensió, que és pròpia del nostre temps, crec que degrada la llibertat, sí, perquè ens fa més vulnerables com a ciutadans amb capacitat d’exercir la ciutadania.

El problema és fins a quin punt la informació i l’opinió de qualitat, que depenen de la llibertat d’expressió, poden competir amb el magnetisme que té la desinformació

El pacte [per investir president Pedro Sánchez] al qual s’arribi, si s’hi arriba, obrirà una nova fase de la política catalana i espanyola. I ja toca!

No podem deixar de demandar-li el seu parer sobre la realitat política espanyola sobre la que tant ha escrit i la negociació per formar govern, l’amnistia, la consulta o referèndum a Catalunya… en definitiva sobre les condicions que proposa el sobiranisme català per fer president Pedro Sánchez. Com li sembla que acabarà i afectarà?

Ara et demanaria una bola de vidre perquè jo no en tinc. Els partits de la coalició governamental semblen convençuts que es redreçarà la fórmula perquè hi haurà acord d’investidura. No crec que a curt termini el sobiranisme català tingui una oportunitat de negociació millor i diria que l’està aprofitant: l’amnistia era inimaginable i cada vegada sembla més factible. Ara genera inquietud, però si el debat és de qualitat, serà una eina útil per acabar de tancar un conflicte polític molt seriós. El pacte al qual s’arribi, si s’hi arriba, obrirà una nova fase de la política catalana i espanyola. I ja toca! Que no es pot perdre més temps i el món s’està posant cada vegada més fotut. Hi ha molta llibertat que defensar.